Els constants intents -i consecucions en alguns casos- del director adjunt per tirar endavant accions i decisions que el poguessin beneficiar personalment o a funcionaris del seu entorn han fet que hores d’ara tingui un suport molt reduït dins de la institució. I que el director, per omissió, deixés fer al seu segon tampoc no s’ha posat gens bé entre el personal. La trencadissa és tal que el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, que s’està acabant de refer d’un nou procés coronavíric, ha citat els propers dies per separat a Garcia i Magrinyà per analitzar la situació.
Hi ha la convicció, també al ministeri, segons les fonts consultades, que la situació és insostenible. Però hi ha dos factors que no permeten evidenciar clarament que hi hagi canvis. Un és el moment, a la recta final de la legislatura i amb un ministre poc donat a prendre decisions que el puguin desgastar en excés. I l’altra qüestió que dificulta la presa de decisions és la cerca d’un recanvi per a la direcció. L’adjunt ha de ser necessàriament un funcionari penitenciari i l’opció d’incorporar una persona externa per esdevenir màxim comandament de la presó és molt complexa.
Però la desconfiança és total entre els dos directors i entre els tres sindicats de la institució. I el personal està altament decebut, sense cap mena de confiança en què l’actual direcció pugui reconduir la situació. El sindicat del qual és un valedor Magrinyà i en el qual es recolza -atorgant en conseqüència diversos complements i prebendes suposades a molts dels seus integrants-, el Sindicat Penitenciari d’Andorra (SPA) va intentar promoure una compareixença conjunta de les tres organitzacions sindicals. Però els altres dos col·lectius l’han rebutjat.
NETEJAR LA IMATGE
En essència, mentre l’SPA proposava la compareixença com una actuació per netejar la imatge del cos penitenciari i defensar el conjunt de la institució, tant el Sindicat d’Institucions Penitenciàries (SIP) com el Sindicat Penitenciari del Principat (SPP) veuen en aquella proposta de l’SPA una maniobra per defensar interessos personals, propis, fent-los passar per generals. L’SPA defensa a capa i espasa el director adjunt, mentre que les altres dues organitzacions, sense dir-ho, consideren que Magrinyà i moltes de les seves decisions són ara mateix un dels mals principals de la institució i, en tot cas, el principal causant de la situació actual.
Els darrers dies hi ha hagut intercanvis de missatges a través dels quals SIP i SPP s’han desmarcat de qualsevol acció conjunta. Des del SIP s’ha declinat la compareixença conjunta “pel bé del nostre col·lectiu. No obstant sí que obrim la possibilitat de netejar la nostra imatge sense entrar a posicionar-nos envers ningú”. Mentrestant, l’SPP o sindicat dels novells, ha demanat una reunió amb el titular d’Interior per tal d’avaluar la situació. “Creiem que hi ha coses com la gestió de la planificació, el desenvolupament de reglaments, els càstigs i arbitrarietats que s’estan donant dins el col·lectiu que les hem de tractar amb el ministre”, manté el col·lectiu.
Per tant, tot apunta que l’SPA es quedarà sol en la defensa de la institució que és el mateix que intentar defensar la direcció adjunta, que, per bé o per mal, és el gran ase dels cops actualment. En tot cas, però, les diferents fonts consultades admeten que intentar cosir les moltes fractures que hi ha actualment a Institucions Penitenciàries és altament complicat. I que només un cop de timó decidit i contundent d’Interior podria mirar de fer canviar el rumb d’una institució que ara mateix va a la deriva i amb els seus mariners enfrontats entre ells.
Comentaris (19)