Hores d’ara, el que eren uns interessos més o menys globals de tots els comandaments per defensar-los davant la direcció de la policia, que és el que va fer que sorgís el SICOP atès que algunes de les necessitats de les escales més altres xocaven frontalment amb l’escala bàsica i, per tant, era més complicat de defensar segons què a traves del CFPA, per exemple, han saltat pels aires.
Hi ha massa fractura interna. I si el SICOP va néixer gràcies a l’impuls, per exemple, de la unió entre algun comissari i algun inspector -llegeixi’s, per exemple- l’esmentat Serrat i Frederic Gutiérrez, ara aquella bonança ja no hi és. De cap manera. De fet, tot el que ha envoltat l’ara ja convocat formalment concurs d’inspectors majors ha creat una esquerda dins dels comandaments que, segons totes les fonts, no sembla ara susceptible de ser cicatritzada.
I això, segons els mateixos consultats, impossibilita qualsevol acord perquè hi ha un grup de comandaments que no vol estar al mateix vaixell que altres grupuscles d’alts càrrecs executius policials. I, evidentment, el distanciament personal entre alguns dels comandaments ha fet que els altres, o alguns dels altres, s’hagin posicionat en una banda o en l’altra, eixamplant d’aquesta manera la fractura.
A més, asseguren les fonts, com que hi ha el convenciment que abans del que sembla potser s’acabaran promovent nous concursos, ningú no vol ni significar-se massa ni posicionar-se en excés. Treure el cap, segons com, pot significar, indiquen les fonts, que l’acabin tallant. I ara mateix molts dels integrants i principals impulsors del SICOP miren per ells mateixos i el col·lectiu ha quedat en segon terme o més enllà i tot.
Comentaris (9)