La llei qualificada de modificació de diverses normes en l'àmbit penitenciari i penal ha quedat enllestida en comissió. Així doncs, es podrà votar en el ple del pròxim dimarts, el darrer del període de sessions. Un dels canvis clau del projecte legislatiu inicial era la clara aposta per escurçar els terminis de la presó preventiva, però només abordava els fixats abans que el cas arribés al tribunal que ha de jutjar que, de moment, són de vuit mesos per a delictes menors, dotze per als majors i fins a 20 en casos especialment greus.
El text entrat per Govern marcava un màxim de sis mesos per als delictes menors (quatre més una possible pròrroga de dos), 10 per als majors (quatre més una possible pròrroga de quatre i una altra de dos) i 12 en aquells més greus. En aquest darrer grup hi entren les causes seguides per homicidi, assassinat, tortura, esclavatge, contra la llibertat sexual, tràfic de drogues, segrest, tràfic d’infants, tràfic il·legal d’armes, proxenetisme, terrorisme, finançament del terrorisme, blanqueig de diners o valors, corrupció, d’associació per atemptar contra el Principat o contra l’ordre constitucional i pels delictes contra la comunitat internacional.
Ara, com s’ha dit, només es tocava el termini previst per a la instrucció del cas. Res es deia del temps posterior a l’arribada del cas al tribunal que ha de jutjar-lo. En aquest cas, actualment es marca un màxim de sis mesos per als delictes menors i de dotze per als majors. I això és el que s’ha acabat modificant en comissió, via una esmena que va impulsar la majoria. Així, es fixa finalment un temps màxim, en aquesta part del procés, de tres i nou mesos respectivament. L’esmena ha estat aprovada amb els vots de Demòcrates, Ciutadans Compromesos i el PS i, en canvi, Concòrdia hi ha votat en contra i Andorra Endavant s’ha abstingut.
Amb la nova disposició, el temps en què un processat pot estar en presó preventiva es redueix de forma sensible. Si actualment anava entre els catorze i els 32 mesos, ara serà força inferior. Per als delictes menors, un màxim de nou mesos -sis durant la instrucció i tres un cop el cas el tinguin el tribunal que ha de jutjar-; per als majors de màxima gravetat, 21.
El treball dels diferents grups també ha servit per introduir més garanties als interns que hagin de ser sotmesos a un tractament mèdic i que no vulguin donar el seu consentiment. Així, caldrà una resolució del batlle de guàrdia que, a més, s’haurà de motivar després d’una visita al centre penitenciari on s’haurà d’escoltar el parer del pres, el del seu advocat i el del fiscal. També hi haurà més condicions prèvies per poder decretar un ingrés a una altra institució. Així s’ha acordat després d’un treball conjunt de tots els grups per arribar a un redactat de consens.
Altres canvis al text fan referència al règim que regula les fiances. Així, s’instaurà que es podrà recórrer contra l’aute que fixi aquesta mesura i també s’introdueix que a l’hora de fixar-la caldrà aplicar el criteri de “proporcionalitat”, que també s’haurà de fer servir a l’hora d’establir mesures d’embargament o similars. Al mateix temps, es fixa que la reducció de pena per bon comportament i pel seguiment dels programes terapèutics de reinserció podrà ser de fins a quatre dies per mes de condemna i no tres com establia el projecte de llei original. Per a la resta de casos, es fixa un màxim de tres dies i no de 2,5.
Comentaris