La nova generació d’agents penitenciaris impulsa un nou sindicat “per tenir veu”

Els promotors del col·lectiu sindical consideren que “des de la neutralitat” i sense la cotilla que pot suposar per a segons què l’experiència poden fer “propostes justes i objectives”

El mur d'accés al centre penitenciari.
El mur d'accés al centre penitenciari. Toni Solanelles

Neix un tercer sindicat al centre penitenciari. Els set agents de l’última promoció plenament operativa impulsen un nou col·lectiu sindical. Representen una nova generació no només quant a l’edat, també en altres moltes coses, i vist que tenen reclamacions diferents a fer respecte dels seus companys i que els altres dos sindicats que hi ha a la institució tenen un històric, un passat que els condiciona i fins i tot els enfronta en moltes coses, han decidit tirar endavant la seva pròpia organització. Necessitaven, afirmen fonts del col·lectiu, “tenir veu”.

El Sindicat de Personal Penitenciari (SPP) està degudament constituït. Sols falta la publicació al BOPA de l’edicte confirmant el seu reconeixement formal. Una vegada es faci aquest pas el procés s’haurà completat del tot. Després d’això, un dels següents passos que faran els ‘nous’ sindicalistes serà sol·licitar una reunió amb la direcció de la presó, d’Institucions Penitenciàries, per exposar-li els seus neguits, les seves preocupacions i les seves demandes. Entenen que des de la frescor de portar poc temps al cos, però des de la formació que han hagut de fer i també “des de la neutralitat” poden fer “propostes justes i objectives”.

L’edat és un diferencial. Però n’hi ha més. La formació prèvia que se’ls exigia i el treball formatiu una vegada passada la prova de selecció no tenia res a veure amb allò que al seu dia van haver de fer els seus companys i, sobretot, hi ha una diferència salarial molt notable

Les fonts sindicals consultades expliquen que aquests nous agents han suposat una ruptura respecte dels funcionaris que hi havia fins a la seva arribada. L’edat és un diferencial. Però n’hi ha més. La formació prèvia que se’ls exigia i el treball formatiu una vegada passada la prova de selecció no tenia res a veure amb allò que al seu dia van haver de fer els seus companys i, sobretot, hi ha una diferència salarial molt notable. Amb tot un seguit de complements i disposicions que s’apliquen als uns i no als altres.

I quan alguns d’aquests nous agents van voler exposar les seves inquietuds i es van acostar a algun dels dos sindicats existents -SIP i SPA-, van veure que aquell tampoc no era el camí. Són dues organitzacions, per dir-ho d’alguna forma, molt viciades. Amb uns integrants molt marcats, amb notables enfrontaments entre ells i, en el fons, els uns i els altres excloents. O almenys així ho veuen aquests joves vigilants penitenciaris. D’aquí i davant “la necessitat de tenir veu” van considerar que el millor de tot era poder fer el seu camí sense deixar de banda ningú. Però tenint clar que hi ha altres formes d’aportar i de reivindicar. Saba nova al sindicalisme penitenciari.

Etiquetes

Comentaris (20)

Trending