O dit d’una altra manera, segons les fonts del cos consultades, la fiscalia sempre tira llarg en lloc de frenar. “S’implica de més” per anar en contra del policia en lloc de mirar de protegir la seva actuació sempre que sigui lògica i proporcional, que en relació amb aquesta qüestió ningú no té cap dubte. De fet, indiquen les fonts, no és una manera de funcionar nova la de la fiscalia dirigida per Alfons Alberca, que en més d’una ocasió ‘persegueix’ policies posant en dubte sempre la seva professionalitat en lloc de mirar de fer-los costat i aclarir les situacions complexes amb una mirada de protecció contra el cos.
En poc temps s’han acumulat tres decisions: un agent ja jutjat per un delicte menor de maltractaments greus; l’enfrontament entre dos uniformats; i una actuació recent per sorolls en un pis de la zona de Terra Vella
Si ara ha tornat a créixer el malestar és degut a tres situacions que s’han acumulat en el temps. De fet, poc temps segons les fonts. El primer cas ja resolt judicialment, almenys en primera instància, és el d’un policia que va haver de passar pena de banqueta arran de la seva intervenció en una baralla a Ciutat de Valls entre diversos joves. En un moment donat, l’uniformat va haver de donar un parell de cops de puny a un dels implicats en defensa pròpia. La fiscalia va aguantar una acusació per un delicte menor de maltractaments greus fins a la vista.
Una vegada arribats al judici, el ministeri públic va canviar la qualificació, rebaixant-la molt substancialment i, en conseqüència, l’agent, un home experimentat a la casa, va quedar absolt pel Tribunal de Corts. Entenen molts dels seus companys, que el canvi de criteri s’hauria d’haver fet abans de judicialitzar la qüestió i fer passar l’uniformat per un procés que, a la porta de la jubilació professional, ha comportat un notable patiment al funcionari, que tindria un currículum força irreprotxable.
El segon cas que també va aixecar molta polseguera és el de l’enfrontament entre dos agents de policia, un de patrulles i un de fronteres, que va acabar suposant la detenció d’aquest darrer per ordre de la fiscalia. Tot i que aquí la primera crítica va cap a la direcció del cos per no saber resoldre internament la qüestió, també es considera que el ministeri públic es va implicar de més ordenant l’arrest i imputant tot un seguit de delictes -amenaces entre altres- contra el funcionari, que ja torna a treballar amb normalitat tot i que hi ha una causa oberta i, per tant, una instrucció en curs.
L’actual direcció del cos tindria, aparentment, una dependència excessiva en relació amb la fiscalia. I per no haver d’agafar la iniciativa en la presa de decisions, massa sovint es deixen casos a priori de disciplina interna en mans del ministeri públic
La darrera situació que encrespa els ànims de sectors policials vers la fiscalia té a veure amb una actuació per sorolls en un pis de la zona de Terra Vella, a Andorra la Vella. Una patrulla es va presentar en un habitatge, va picar a la porta i quan l’ocupant del pis va obrir, hi va haver un intercanvi de paraules i el jove resident va anar per tancar la porta, cosa que els agents van impedir, almenys d’entrada, interceptant la porta amb les mans i fent, òbviament, força.
El jove ocupant que va acudir a la trucada a la porta hauria denunciat els fets i hauria posat en coneixement de la fiscalia una suposada actuació policial desproporcionada, amb presumptes faltes de respecte. Els denunciants ho avalarien amb imatges que un altre ocupant de l’habitatge hauria enregistrat des de l’interior del domicili amb un mòbil. Segons les fonts consultades, la fiscalia, que va arribar a plantejar-se ordenar l’arrest de l’agent intervinent, acusa almenys un dels integrants de la patrulla d’un delicte contra la inviolabilitat del domicili.
Les mateixes fonts han explicat que la fiscalia hauria renunciat a visionar les imatges enregistrades per la càmera que el policia porta al pit i que va posar en marxa just a l’inici de l’actuació perquè quedés reflectida tota la intervenció per si mai hi havia cap problema. Seria, aquest, un exemple més de la desatenció que rep la policia per part de la fiscalia. O així ho creu una part del cos, que no entenen l’excés de zel amb què tot sovint actua el ministeri públic quan hi ha algun uniformat implicat en els casos eventuals.
També és cert, asseguren les fonts consultades, que l’actual direcció del cos tindria, aparentment, una dependència excessiva en relació amb la fiscalia. I per no haver d’agafar la iniciativa en la presa de decisions, massa sovint es deixen casos a priori de disciplina interna en mans del ministeri públic perquè prengui la decisió que consideri escaient. I aquí és quan en algunes ocasions -massa últimament, indiquen les fonts- es passa de frenada la fiscalia.
Comentaris (20)