Malestar amb el departament de medicina forense: els professionals ‘importats’ no acaben de rutllar

Com a mínim un dels tècnics que va arribar per donar suport al designat com a cap de l’àrea ja ha plegat per les desavinences internes, alhora que altres serveis o unitats que han de cooperar amb l’ens en lamenten la manca d’experiència

Una maleta de forense.
Una maleta de forense. ARXIU

El departament de medicina legal i forense és, ara per ara, un drama. Està costant Déu i ajut recompondre l’àrea i, de moment, no s’està aconseguint. Ni de lluny. Fins al punt que un dels professionals que havia arribat de fora per donar suport al cap d’àrea també ‘importat’ ja ha plegat per les desavinences internes. I no només el foc és intern. També hi ha moltes queixes i malestar en altres serveis o unitats que necessàriament han de cooperar amb els forenses.

La clau de volta de tot plegat és que els professionals de la medicina que estan arribant per reactivar el servei, que va quedar sense ni un integrant de l’anterior onada per la suposada deixadesa de l’administració en relació amb el personal, no tenen experiència en la matèria. Ni tan sols qui el ministeri d’Interior i Justícia ha situat al capdavant de l’àrea, el cirurgià valencià Fernando Fuertes, no té el bagatge suficient -i semblaria que no sempre l’empatia o implicació necessàries- per impulsar un departament de medicina forense. 

Recollida de mostres.

Relacionat

La difícil missió de recompondre el departament de medicina legal i forense

Més enllà del metge que hauria ja presentat la renúncia, sí que haurien arribat o estarien camí d’arribar dues professionals més de la matèria. El fet que no s’exigeixi l’especialitat de la medicina forense, però, està comportant dificultats molt evidents a l’hora de dur a terme la feina que s’exigeix a aquests professionals mèdics, que va molt més enllà de les morts traumàtiques i que genera molta més feina del que hom pot pensar a ull nu. Des de víctimes de violència de gènere a detinguts o presos, i també víctimes d’agressions que causen lesions, per exemple, han de ser reconeguts per aquests professionals per fer les valoracions adients.

Com s’ha dit, el principal element és la manca de rodatge dels professionals que integren el servei. La sort, asseguren les diverses fonts consultades, és que ara per ara, sortosament, no hi ha hagut cap fet excessivament rellevant com perquè el criteri forense sigui determinant. En cas contrari, indiquen les fonts, molt probablement haurien sorgit problemes. Perquè la col·laboració amb serveis com la policia o funeraris, que molt sovint treballen colze a colze i participen en algun cas d’anàlisis forenses no seria la millor.

Espot, donant explicacions al Consell General.

Relacionat

La reconstrucció de l’àrea forense, un dels motius per “flexibilitzar” l’exigència del català

O dit d’una altra manera, hi ha tensió entre parts i poca voluntat de voler cooperar o acceptar consells o recomanacions, tenint en compte que les tècniques que s’usen a Andorra no són pas iguals com les que s’apliquen a Espanya, d’on provenen la majoria dels professionals de l’àrea, i en algunes qüestions o valoracions tenen més a veure amb les pràctiques franceses, per exemple. En fi, que la reconstrucció de l’àrea forense no rutlla ni poc ni gens.

Comentaris (18)

Trending