Quan en poques setmanes van plegar els tres professionals que integraven des de feia un temps l’àrea concernida degut a la cremor que arrossegaven i al fet que se sentien menystinguts perquè les seves reivindicacions no eren ateses, es va posar en marxa una ‘operació’ per mirar de recompondre un departament clau. I està resultant molt més difícil de l’esperat fins i tot havent canviat la llei del català per no haver d’exigir aspectes relacionats amb la llengua. Per exemple, com a mínim un dels dos auxiliars amb els quals es comptava des de l’inici de la posada en pràctica de la recomposició del departament, quan va veure els preus dels habitatges va desistir.
De fet, encara actualment l’àrea funciona amb el cap nomenat per la via directa atesa la urgència i, de moment, un adjunt. Per ara, asseguren les fonts, la sort és que no hi ha hagut res d’especialment complexe. Perquè el departament té molta feina, moltíssima. No només són les morts violentes o aquelles que poden oferir dubtes. Cal atendre reclusos, víctimes d’agressions… El volum de feina de l’àrea és immens. D’aquí que l’anterior equip liderat per Carles Herrero i encara professionals que han anat passant pel servei han desistit. Molta feina i poc reconeixement, han vingut a dir sempre aquests professionals.
Fernando Fuertes ja comença a entendre quin és el pa que s’hi dona. I quan a la seva edat -es tracta d’un cirurgià veterà- ha hagut d’estar molts dies fent guàrdia 24 hores sobre 24 molts dies seguits ha entès, segurament una mica, la dificultat del càrrec i del departament. A més, les fonts, que elogien la seva capacitat d’escolta i la seva voluntat i predisposició en deixar-se aconsellar, també recorden que la poca experiència en medicina forense que podia tenir el cirurgià, a més, es va quedar trenta anys enrere. I les tècniques i els marcs legals han evolucionat moltíssim.
Diverses de les fonts consultades han assegurat que la pretensió inicial de Fuertes era establir-se a Andorra com a cirurgià, però que li van girar les tornes i li van proposar assumir el repte de liderar la recomposició de l’àrea de medicina legal. I ara, en certa manera, sort en tindria dels coneixements que per l’experiència d’anys i panys han anat adquirint des de funcionaris de policia que participin de treballs forenses o, fins i tot, de les aportacions que poden arribar a fer els tècnics de les funeràries.
Comentaris (6)