L’arrest nocturn, com és clar en l’expressió, comporta quedar arrestat a la Comella de nit. És a dir, anar-hi a dormir. Però la semillibertat és notablement diferent. En aquesta modalitat de la pena, cal acudir a la presó, fer-hi estada doncs, sempre que no es treballi. I aquells que van ser condemnats a aquesta modalitat de pena fa un temps i no se’ls ha avisat fins ara perquè comencessin a complir la pena han posat el crit al cel. Per què? Doncs perquè s’haurien de passar totes les festes interns a la presó. I perquè aquests dies hi ha vacances a la construcció. I tots aquells condemnats que treballen aquest sector s’haurien de passar els quinze dies íntegres a la Comella.
En aquest sentit, les fonts consultades han assegurat que han estat diversos els condemnats amb els quals el tribunal encarregat de l’execució i el compliment de penes ha contactat que han mostrat el seu malestar i han qualificat d’injusta la situació, atès que no trobaven bé que pel retard de l’administració s’haguessin de passar totes les festes tancats a la Comella. Segons les fonts consultades, hi ha hagut moments punta que hi ha hagut fins a 80 persones esperant poder complir la pena. I això que els tribunals, en alguns casos, ja han començat a canviar per iniciativa pròpia les condemnes a la presó per arrestos domiciliaris sota control monitoritzat.
Justícia busca mecanismes alternatius -per exemple, treballs en favor de la comunitat- per evitar que hagin de passar molts mesos abans que les persones penades a arrestos penitenciaris nocturns, habitualment per alcoholèmies, puguin complir la condemna i no hi hagi llistes d’espera
Ara mateix hi ha condemnats que han d’esperar tres i quatre mesos a poder complir amb les nits de dormir a la presó. La llista d’espera, a nivell temporal, no arriba als terminis que s’ha arribat a indicar, però sí que és preocupant. I el mateix Govern ho ha reconegut. De fet, la ministra de Presidència i portaveu governamental en l’última roda de premsa de l’any, Conxita Marsol, admetia que la titular de Justícia i Interior, Ester Molné, està estudiant el cas i mirant de trobar solucions alternatives a aquesta situació. “No és normal que passi això”, admetia Marsol.
“Hi ha solucions, altres propostes”, reconeixia la ministra segurament referint-se al fet que es podrien commutar els arrestos nocturns per treballs en benefici de la comunitat. Però cal que el reu hi mostri la seva disposició i l’administració penitenciària tingui els acords necessaris perquè el penat pugui fer els serveis socials en algun lloc. A més, l’administració es pot trobar amb el cas que hi comenci a haver peticions perquè es deixin sense efecte condemnes si per culpa de la disponibilitat institucional penitenciària no es pot fer efectiva una pena en un termini raonable per indisposició de qui hauria de garantir el compliment efectiu de les condemnes.
D’aquí que els tribunals hagin tirat pel dret en alguns casos. Però cal trobar una solució jurídicament estable i garantista per a totes les parts. Per a d’altres casuístiques, per a d’altres delictes, el Govern s’ha aferrat a l’ampliació de les situacions que es poden jutjar per la via ràpida a través de la figura coneguda tècnicament com a ordenança penal per assegurar que s’accelera la resolució judicial dels afers i el compliment de les penes. Però justament les ordenances penals han estat, en gran mesura, les causants d’aquest embús de penats a arrestos nocturns i condemnes de semillibertat. També hi tenen a veure, és clar, els espais de què disposa el centre penitenciari.
ELS ANTECEDENTS
Quan es va construir l’actual presó de la Comella es va establir la planta p-5 per a penats en semillibertat i arrestos nocturns. En aquesta ala hi ha sis cel·les de dues o tres lliteres cadascuna. A l’inici pràcticament no ingressava ningú en aquesta planta. Dos, tres interns a tot estirar. Però amb els canvis normatius -al Codi penal, al Codi de procediment penal- i la inclusió i extensió de les ordenances penals, ja s’ha dit, les esmentades modalitats van començar a créixer i anar a més i a més.
La planta p-5 va quedar petita i es va agafar la planta de menors, la p-4, pràcticament inutilitzada de forma permanent i que disposa de nou cel·les més. Amb la pandèmia, els organismes judicials van ordenar que hi hagués només un intern per cel·la i llavors hi va començar a haver llista d’espera. Però la situació s’ha agreujat de forma molt important amb la posada en marxa del mòdul de salut mental. Aquest mòdul, que s’ha tret del no-res ateses les exigències internacionals, s’ha habilitat a la planta p-4.
La situació s’ha agreujat de forma molt important amb la posada en marxa del mòdul de salut mental. Aquest mòdul, que s’ha tret del no-res ateses les exigències internacionals, s’ha habilitat a la planta p-4, destinada a menors, i que s’havia habilitat per a compliment d’arrestos nocturns i semillibertats
Les nou cel·les que es feien servir per a semillibertats i arrestos nocturns s’han hagut de deixar buides per evitar que aquesta tipologia de reclusos puguin tenir contacte amb els de salut mental, i la llista d'espera ha crescut bastant més. Com s’ha dit, fins i tot hi ha hagut moments que hi havia prop de 80 persones condemnades esperant torn. Als tribunals no els ha quedat un altre remei que canviar la pena d’anar a la presó pel control monitoritzat a alguns.
Aquests dies de festa, però, la situació de malestar, d’indignació, ha crescut. Perquè ningú es volia estar totes les festes a la presó pensant que no tocava. Que haurien de pagar la pena imposada amb l’afegitó del retard que no els és imputable. A més, la planta de p-5 ha quedat petita i obsoleta, però aquesta situació no és d’ara, ja ve de dies. Perquè no té ni un pati ni una sala per la gent que es queda tot el dia i han de romandre les 24 hores tancats a la cel·la.
I aquesta circumstància no es considera gens normal. Fins i tot va contra els drets i la dignitat humana. Que algú hagi d’estar quinze dies al centre penitenciari perquè està condemnat a una pena de semillibertat i li coincideix en un període festiu o de vacances i s’hagi de passar “tancat a la cel·la dia i nit és degradant”. I amb els canvis legislatius que es van fent, recorden les fonts, cada dia “hi ha més gent que entra a la presó per aquestes modalitats”.
I encara un últim apunt. Expliquen fonts jurídiques que, a més, es dona el cas que moltes penes condicionals -arrestos nocturns inclosos- acaben sent revocades perquè els condemnats cometen algun altre tipus de delicte en el termini de suspensió de la pena. I allò que no s’hauria d’haver complert en condicions normals, acaba fent acumular més penes a complir. I s’afegeix un nou problema al problema existent i que en aquest cas és evident que l’extensió de les denominades OPs no contribueix a resoldre. Ben al contrari, l’acceptació molts cops indiscriminada de penes per la via ràpida acaba fent un efecte bumerang.
Comentaris (4)