El cirurgià en altres èpoques amb experiència forense i que ha acabat la seva carrera professional al departament de medicina legal dAndorra Fernando Fuertes no ha donat com aquell qui diu ni mig dia més en fer els 65 anys. Ha arribat a la possibilitat de jubilar-se i s’ha jubilat. Fonts del ministeri admeten que preveient que un metge pot allargar la seva activitat amb certa tranquil·litat fins als 72 anys, no esperaven ni molt menys que Fuertes plegués. Però així ho ha fet i així va passar fa uns dies ja a acomiadar-se pel ministeri. Adéu-siau.
Les fonts consultades asseguren que Fuertes no s’ha acabat d’adaptar mai al ritme pràctic (i frenètic) que demanda al càrrec, la feina. A més, amb pocs mitjans humans. I que davant tal estrès, ha plegat a les primeres de canvi quan li ha estat possible. Les fonts ministerials admeten que al seu dia Interior anava tan desesperat per la falta de professionals, que igualment si hagués sabut que només podia assumir el càrrec nou mesos o un any, se l’hauria contractat igualment. Però tan sols sis mesos, potser no.
En tot cas, és el que hi ha. I medicina legal i forense torna a estar sotmès en una severa confusió si és que mai n’ha sortit els darrers mesos. En tot cas, des del ministeri s’indica que Fuertes, “com a gestor ha fet bona feina. Ha fet una important neteja de material mèdic i ha elaborat tot un seguit de protocols que calien, més enllà de treure feina a nivell d’informes”. I és que el departament, més enllà del dia a dia amb eventuals necròpsies o valoracions de danys producte de lesions, d’agressions, de detencions… té un embús important en la redacció d’informes de diversa naturalesa. “Ens ha ajudat a sortir del pas”, indiquen les fonts consultades.
Ara a l’equip hi queden dos integrants que porten molt poquet temps a l’àrea. El departament torna a ser molt tendre i cal promoure amb certa celeritat un tercer integrant per reforçar i consolidar l’equip. Si s’acaba trobant aquest tercer element i el grup s’estabilitza -situació que fins ara, des de la marxa d’Herrero i l’equip que treballava amb ell no s’ha assolit-, posteriorment es procedirà a convocar l’edicte amb l’objectiu de determinar un cap d’àrea, allò que mai no es va fer amb l’esmentat Herrero i que va ser un dels motius -juntament amb les incansables guàrdies- que el van cremar.
Comentaris (5)