El gest dels tres funcionaris de grau més alt que actualment estan en actiu -encara que ja s’ha dit que Lluís no exerceix com a policia estricte- s’ha posat molt malament entre els inspectors, que ja havien partit peres amb Gutiérrez i Ferreira pel que consideraven que havien dut a terme les darreres setmanes una campanya de descrèdit en contra seva que es va acabar materialitzant en una recent assemblea del sindicat de comandaments (Sicop) que va fer evident la posició de l’actual màxim responsable de l’àrea de Trànsit i Fronteres i que va conduir el president del Sicop, l’inspector Marc Serrat, a presentar la renúncia del càrrec sindical.
Hi ha tot un grup de comandaments i, fins i tot, de components de l’escala bàsica, que consideren que només obrint la porta per dalt pot ser que els de baix tinguin possibilitat d’ascendir. N’hi ha d’altres que són del parer que hi ha ascensos innecessaris perquè a la pràctica no aporten res
Els comissaris -que realment tenen el grau de comissaris majors- estan tres graus per sobre dels inspectors. Però entenien Gutiérrez i companyia que els que vénen per sota se’ls acostarien massa i, a més, sense la formació que consideren adient i, alhora, que tot plegat serviria per obrir la porta a la creació d’un excessiu nombre de comandaments. És a dir, que hi hauria més caps que barrets. Els actuals inspectors han vist en l’acció dels comissaris una mena de boicot a més d’un atac a la seva professionalitat. I el fet que la direcció no acabi de convocar el concurs que tenien com-promès ha animat el malestar.
Les fonts consultades donen per fet que el concurs per ascendir els inspectors a inspectors majors està dat i beneït. És l’últim gran gest del director Jordi Moreno a aquells que li han fet costat durant el seu mandat (i als que no o als que detesta, també els beneficia de retruc). Però és que davant el risc que hi hagués un repartiment de galetes desigual, alguns comandaments ja es van encarregar d’engegar el ventilador perquè Moreno es veiés forçat a fer concursos en bloc. El d’inspectors majors ja estaria fins i tot pressupostat, ja que suposa un increment salarial mensual al tomb dels 200 euros.
L’enfrontament directe és entre comissaris i inspectors -i algun sergent major-, tal i com ja va avançar l’Altaveu. Ara cal veure què passa en la resta de l’escalafó. I aquí hi ha visions distintes segons la persona i les situacions personals. Hi ha tot un grup de comandaments i, fins i tot, de components de l’escala bàsica, que consideren que només obrint la porta per dalt pot ser que els de baix tinguin possibilitat d’ascendir. N’hi ha d’altres que són del parer que hi ha ascensos innecessaris perquè a la pràctica, des del punt de vista laboral, del comandament estricte, no aporten res.
¿Quina diferència, pragmàtica, sobre el terreny, en la presa de decisions, entre tenir set inspectors o tenir-ne catorze (set de majors i set de rasos)? La resposta és cap segons els que no veuen bé aquests concursos que, a més, es fan a l’empara d’una reglamentació ja obsoleta i que està a punt de passar a millor vida. Però, justament, el reglament nou que no permetria promoure els concursos com ara mateix estan dissenyats està en un calaix. Sense acabar d’avançar com no acaben d’avançar els concursos.
I Moreno, que volia acabar el seu mandat directiu al capdavant del cos de policia enmig d’un bany de massa, essent un dels directors que més temps haurà estat al capdavant del cos, torna a tenir una pedra a la sabata. O dues o tres. I la situació està molt més enrarida del que sembla. Però molt més. I ara mateix amb posicions tan allunyades entre els principals comandaments del cos que fan que la ferida sigui molt complicada de cicatritzar.
Comentaris (25)