Clam de familiars de presos: “Es poden fer concerts però no podem abraçar la parella reclusa”

Interior va anunciar a mitjan juny que aquest juliol es recuperarien els vis-a-vis encara que amb mesures i condicions, però de moment no s’acaba de desencallar la qüestió davant les queixes, també, d’alguns advocats

Accés al centre penitenciari.
Accés al centre penitenciari. Toni Solanelles

Els familiars de presos escolten que es fan estudis per reobrir amb normalitat l’oci nocturn o què a Soldeu es fan concerts per a quatre-mil persones. “Però jo fa deu mesos que no puc abraçar la meva parella privada de llibertat.” Interior va anunciar a mitjan juny que aquest juliol es recuperarien al centre penitenciari els contactes vis-a-vis encara que amb mesures i condicions, però de moment no s’acaba de desencallar la qüestió davant les queixes de familiars d’interns i d’alguns dels advocats que els defensen.

La frase de l’abraçada és d’una persona en concret, que té des de fa un any i mig empresonat el seu company per una qüestió relacionada indirectament amb un tema de droga. L’estiu passat es van relaxar les mesures i va poder veure la parella sense limitacions físiques. Acudir a veure qualssevol familiar a través d’un vidre s’acaba fent molt dur. I fa molt temps que dura. Aquells que tenen ganes o necessitat de tenir un contacte més íntim treuen foc pels queixals.

És el cas d’alguns dels consultats, als quals els responsables judicials i penitenciaris els van donant llargues sense aclarir-los res. Que ja se’ls avisarà quan hi hagi canvis. La idea era permetre el vis-a-vis aquest juliol perquè tots els presos havien d’estar immunitzats. Cert, també, que el visitant s’hauria de fer un test d’antígens que donés negatiu molt poques hores abans d’acudir al centre penitenciari. De moment no tenen notícies. Els consultats asseguren que als interns tampoc no els han explicat res.

D’advocats, alguns han mostrat el seu malestar i segons fonts d’Interior, alguna queixa formal també hi és. Però els propis familiars consultats reconeixen que en aquest sentit, no sempre tenen ajuda. Molts dels reclusos els familiars dels quals voldrien poder-los abraçar s’han de refiar de lletrats d’ofici. I les seves prestacions no sempre són les més acurades. Fonamentalment, almenys d’entrada, perquè tenen tanta clientela de la mateixa naturalesa que no tenen temps de cuidar-se’n prou.

Comentaris (18)

Trending