La dada s’ha conegut arran de la bateria de preguntes formulades sobre el sistema pel conseller general socialdemòcrata, Roger Padreny, arran que es conegués que la companyia de telecomunicacions havia renovat el contracte d’evolució i manteniment del dispositiu fins al 2024, una operació que suposa una despesa propera al milió d’euros. Una de les qüestions formulades feia referència als cops que s’havia utilitzat les polèmiques màquines, una en mans d’Andorra Telecom, la coneguda com a Stargate, i una altra, Reliant, del cos d’ordre.
La dada s'ha donat a conèixer en resposta a les preguntes formulades pel conseller general del PS Roger Padreny, arran que es fes públic la renovació del manteniment del sistema fins al 2024 per prop d'un milió d'euros
I en total, s’ha emprat 558 cops, arran de les 196 peticions formulades per la Batllia. Per anys, va ser el 2012, amb 121 línies punxades, el qui més feina va donar a la maquinària. En canvi, el 2007 i el 2015, amb 6, i el 2017, amb tot just 4, van ser els de menys activitat. Enguany, i fins al 27 d’agost, el sistema s’ha fet servir per controlar 37 línies arran d’11 peticions judicials.
El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, explica que “Andorra Telecom i el Servei de Policia gestionen de forma complementària el dispositiu d’intercepció de comunicacions”. Així, la companyia pública s’encarrega d’activar “la intercepció en els equips tècnics de la xarxa, seguint les directrius concretes del mandat judicial”. Per la seva banda, el cos d’ordre s’encarrega del “tractament de les dades obtingudes”.
El que es deixa clar és que “cap dels dos organismes té, de forma autònoma, la possibilitat tècnica per poder efectuar la funció de l’altra part”. És a dir, “Andorra Telecom no pot accedir, emmagatzemar ni desxifrar les dades que s’han interceptat” mentre que la policia no pot activar una intercepció en el sistema Stargate. Per tant, qualsevol procés d’escolta “s’inicia per mitjà de dos oficis d’igual contingut de la Batllia”, un per a cada part.
De fet, s’explica que es va voler “garantir que la realització de qualsevol intercepció de comunicacions requereix les dues parts per ser duta a terme”. D’aquesta forma, se segueixen “les millors pràctiques” de l’Institut Europeu de Telecomunicacions. També s’indica que, a la policia, tenen accés al sistema “els equips d’investigació” encarregats de cada causa, sempre amb la pertinent autorització del batlle. En canvi, ningú a Andorra Telecom pot accedir al sistema d’escolta.
Pel que fa a l’emmagatzematge de les escoltes, Andorra Telecom guarda durant quatre anys “un registre d’entrada i sortida de les instruccions rebudes de Batllia i eventuals respostes”, però no pas el contingut de les comunicacions. Aquesta informació sí que la guarda al servidor del maquinari, sempre que no sigui destruïda segons el que disposa el Codi de procediment penal.
Comentaris (2)