Govern haurà d’indemnitzar el concessionari de l’heliport si té pèrdues

El plec de bases també estableix un cànon en cas de beneficis a la vegada que aposta perquè sigui una empresa del país qui construeixi una instal·lació i dona l’opció d’ampliar a 40 els 30 anys inicials de gestió

Gallardo, les cònsols de la Massana i Josep Martiscella, al costat del terreny on anirà l'heliport.
Gallardo, les cònsols de la Massana i Josep Martiscella, al costat del terreny on anirà l'heliport. G. P.

El funcionament del futur heliport nacional podria suposar un ingrés per al Govern... o també una despesa. Tot dependrà, justament, de l’èxit que pugui tenir la infraestructura. El plec de bases inclou la possibilitat de percebre un cànon anual si l’empresa gestora té beneficis, però també la possibilitat que, en cas de pèrdues, s’hagi d’aportar diners. A banda, la documentació també prioritza de forma clara que les obres les pugui realitzar una  constructora del país i estipula la possibilitat d’allargar fins a una dècada més els 30 anys inicials de concessió.

No es pot negar. El plec de bases que regularà el concurs per l’adjudicació del projecte és ampli. Fins a quatre documents de condicions i 21 annexos. Queda clar que les empreses -siguin del país o estrangeres- que s’hi presentin hauran de presentar propostes molt treballades-. Aquestes hauran d’incloure, entre altres, el projecte de la futura instal·lació però també un complet pla de negoci. I, en aquest, és on s’inclou l’establiment d’un cànon, que podria ser negatiu o positiu.

Un cop se signi el contracte d’adjudicació, el concessionari disposarà de dotze mesos per posar en marxa la instal·lació, dividits en tres fases: redacció del projecte, construcció i proves tècniques                                                                          

Així, en l’anàlisi financera d’alt nivell que es recull en l’annex 15 del document, s’indica que, a partir del cinquè any de concessió, s’analitzarà quin ha estat el resultat net positiu per a la gestora de l’heliport. I aquí poden donar dos escenaris. Si aquest és bo, es preveu que el concessionari transfereixi al Govern “tot resultat net positiu per sobre del 15% dels ingressos anuals”. Això també provocaria una reducció de les tarifes establertes o la possibilitat de reconduir part dels beneficis a inversions.

Ara bé, en cas contrari, és a dir, en cas d’un resultat net negatiu, podria ser que el Govern hagi de pagar. De fet, s’indica que “transferirà en forma de compensació l’equivalent a les pèrdues sobre el marge EBIT [una ràtio financera que mesura la rendibilitat d’una empresa en funció als guanys obtinguts abans del pagament de tributs o interessos] fins a un màxim del 75% del valor amortitzat del cost de construcció.

Gallardo, Marticella i les cònsols massanenques miren l'espai on anirà l'heliport.

Relacionat

L’heliport anirà a la Caubella i es començarà a construir durant el primer trimestre de l’any vinent

Justament, per això, a l’hora de presentar l’oferta econòmica es demana que es faci una memòria on l’empresa, en dos supòsits diferents (el primer, amb l’opció d’acollir com a vols domèstics els provinents de l’espai Schengen i el segon, el cas contrari), respongui quin seria el cànon anual que es demanaria o es pagaria al Govern i quin seria el màxim en cas de resultats negatius i el mínim si hi ha beneficis. No es tracta pas d’una informació de poca importància. Al contrari, ja que cal tenir en compte que l’oferta econòmica determinarà fins a un màxim de 5,75 punts dels 10 amb què es valoraran les propostes que es rebin. És a dir, més de la meitat de la decisió dependrà d’aquesta proposta financera.

El plec de bases, en el seu annex 12, per cert, també estableix un programa de tarifes màximes. Així, l’empresa podrà cobrar fins a 15 euros per l’aterratge d’un helicòpter de transport de passatgers d’un operador amb base a la instal·lació, més 10 per cada ocupant, exceptuant la tripulació. El cost de llogar un hangar per aquests vehicles se situarà en 120 euros anuals per metre quadrat i per estacionar a l’exterior, 50 euros l’hora. En canvi, no es podrà cobrar res als vehicles dels cossos d’emergències. Més elevades podran ser les tarifes per als privats, de fins a 45 euros per aterratge.

Marticella, Gallardo i Molné, ensenyant la zona on anirà l'heliport.

Relacionat

L’heliport es donarà en concessió durant 30 anys

El concurs estableix un calendari a partir de l’adjudicació. “El concessionari haurà de garantir que les instal·lacions i infraestructures de l’heliport nacional d’Andorra puguin entrar en funcionament un cop transcorreguts dotze mesos”, indica el plec, tot establint diferents fases. La primera, de tres mesos, suposarà la redacció definitiva del projecte de la infraestructura i els estudis tècnics previs. La segona, d’un màxim de vuit mesos, ja suposarà la construcció en si. I la tercera, totes les proves prèvies necessàries per autoritzar la posada en marxa de la instal·lació.

El concessionari haurà de responsabilitzar-se de la construcció de l’heliport. El plec indica que “es consideren dos possibles models que (...) podria proposar per aquesta contractació, per part d’una societat constructora que haurà d’ésser andorrana”. Així, hi ha l’opció que aquesta empresa ja formi part de l’equip del concessionari o la possibilitat d’impulsar un “procés de licitació públic” en “modalitat de concurs nacional”. Una alternativa que també s’inclou és que sigui el mateix licitador guanyador qui assumeixi els treballs.

El plec estableix un càlcul del cost que podria tenir la infraestructura: 3,7 milions d’euros. La principal despesa seria en la preparació del terreny, amb 2,15 d’inversió. “En qualsevol cas, el concessionari disposarà de llibertat per calcular i definir les diferents fases segons consideri convenien”, s’apunta.

Un dels serveis que haurà d’oferir sí o sí és una línia regular, amb dos trajectes (anada i tornada) per setmana cap a l’aeroport Andorra-la Seu

El termini inicial de concessió queda establert en 30 anys, a partir de la data de signatura del contracte. “Serà durant aquest període que es respectarà l’exclusivitat del concessionari i de l’Heliport Nacional d’Andorra, que serà únic per a tot el Principat d’Andorra (no s’inclou la possibilitat que puguin ésser aprovats heliports privats per a vols interns)”, remarca la documentació. Ara bé, podrà haver-hi una pròrroga “segons criteri discrecional del Govern i amb prèvia sol·licitud del concessionari” per un termini extra d’una dècada, amb l’opció de modificar algunes de les condicions.

El plec també inclou, en l’annex 11, dues previsions pel que fa al trànsit que podria tenir la instal·lació. En qualsevol cas, es deixa clar que es vol que hi hagi una línia regular, amb dos trajectes cada setmana d’anada i tornada entre la Caubella i l’aeroport d’Andorra-la Seu. També es fixa que caldria oferir vols panoràmics amb sortida i aterratge a l’heliport. Un escenari més intens ja obre la porta a vols regulars, prioritzant la connexió amb Barcelona.

Comentaris (16)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.