Indignació i allau d'accions judicials contra la darrera resolució 'migratòria' de l'AREB

Indignació i allau d\'accions judicials contra la darrera resolució \'migratòria\' de l\'AREB
Indignació i allau d\'accions judicials contra la darrera resolució \'migratòria\' de l\'AREB

La darrera migració de clients de Banca Privada d’Andorra (BPA) cap a Vall Banc ha generat i genera una indignació notable. I comportarà una allau d’accions judicials en contra de la resolució dictada pel consell d’administració de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) el 10 d’octubre i publicada al BOPA tres dies més tard. Més enllà d’aquells clients de BPA que als quals se’ls ha tornat a denegar el passi (de fet, en virtut de l’esmentada resolució tot just s’han declarat com a traspassables 300 clients més) el nucli dur de l’enutjament és un altre: la disposició que permet a l’administració de BPA liquidar les posicions que els clients del banc intervingut tenen fora de balanç.

Segons que ha pogut constatar l’Altaveu, diversos juristes del Principat han estat treballant i treballen en la interposició de demandes per la via preferent contra la resolució o, el que sol ser encara més habitual, en impugnar la resolució mateixa. Els arguments emprats són diversos. Tants com les situacions personals de cadascun dels clients. Però hi ha un punt de coincidència força evident i reiteratiu. El que la resolució de l’AREB recull en el considerant 108 quan diu que “s’acorda, de conformitat amb les facultats reconegudes a les lletres o) i p) de l’article 52, i a la llum de l’autorització expressa recollida a la disposició transitòria cinquena de la Llei 8/2015 i dels principis i objectius de la Resolució, com també dels més alts estàndards en matèria de PBCFT, tal i com descriu l’article 49 in fine de la Llei 8/2015, que es liquidaran les posicions dels Clients No Traspassables que en la data de publicació d’aquesta Resolució ostenten fora de balanç a BPA”.

Les diverses fonts consultades coincideixen en què per molt que ho vulgui fer creure, l’AREB no està facultat per vendre res. I més encara posicions fora de balanç. A més, les mateixes fonts han recordat que, justament, si al seu dia un dipositant havia decidit deixar fora de balanç determinades posicions era, justament, per protegir-se de situacions com la que ara es viu. En canvi, es troben amb tot el contrari. El fet de liquidar aquelles posicions i el líquid assolit incloure’l en els comptes associats a aquells clients fa que, automàticament, el fora de balanç es converteixi en ‘cash’ dins de balanç i, en el cas d’una més que probable liquidació del banc subjecte a unes quitances, els clients acabin perdent d’allí on no preveien, en cap dels casos, perdre.

Però això que tant les impugnacions com les demandes presentades insten a paralitzar o deixar sense efecte la resolució de l’AREB. Com a mínim, en el punt que faculta a la venda de posicions fora de balanç. Hi ha una coincidència també: a la mínima que se sàpiga que eventualment s’ha procedit a la venda efectiva d’aquelles posicions -en alguns casos és segur que seria impossible atès que els dipositaris, com Crédit Suisse, es neguen a fer qualsevol moviment- començaran a ploure les querelles criminals per apropiació indeguda. I aquestes querelles ja aniran dirigides, perquè no pot ser d’una altra manera, contra persones concretes. I amb dos noms com a principals receptors de les mateixes: el president de l’AREB, Albert Hinojosa, i el membre del mateix organisme i, alhora, administrador de BPA, Òscar Gelabert.

El malestar és més que evident. I ho és tant per la gent del país que continua travada a BPA com per aquells clients estrangers que tenen la sanció que “impunement se’ls vol robar”. En alguns casos s’han començat a fer accions en els països d’origen dels dipositants, molts d’ells de països de l’Amèrica Llatina o Central, encaminades a mobilitzar organismes estatals dels llocs d’origen dels afectats per tal que per via diplomàtica o la que considerin escaient facin arribar la disconformitat evident al Govern andorrà en relació a la gestió de la crisi i com està perjudicant a molts clients estrangers sense que en cap cas la seva situació s’hagi judicialitzat i, ni tan sols, s’hagi comunicat a la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAND).

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.