Sant Julià de Lòria apujarà els tributs i els preus públics. Serà un increment moderat i ben pensat. La modificació de l’ordinació tributària s’hauria d’aprovar en la mateixa sessió de consell de comú que doni el vistiplau a la liquidació de comptes del 2015 i el pressupost per aquest 2016. A tot plegat hi ha donat aquest dilluns el seu acord la junta de govern demòcrata. Encara no està decidida la data de la sessió plenària, que condiciona la reunió de poble en què el cònsol Josep Miquel Vila i el seu equip han d’exposar la situació financera tant de la corporació pròpiament dita com de Naturlandia a la ciutadania.
Inicialment, la idea era dur a terme aquesta mateixa setmana les dues cites cabdals de l’exercici vist com han anat les coses. La previsió inicial després de descartar fer en un sol dia la sessió comunal i la reunió parroquial era aprovar els comptes i el pressupost dijous i convocar la ciutadania per a divendres. Vist, però, que la junta de govern ha acabat sense una data clara i no s’ha convocat el plenari, legalment, segons han recordat les fonts, ja no hi ha marge perquè la sessió de consell es faci dijous. I ara tot apunta que una i altra cita es traslladaran a la setmana que ve.
L’increment tributari que s’ha d’aprovar no serà “indiscriminat” i s’emmarca, segons diverses fonts, en la línia de prudència i “molta meditació” que està fent que tot s’alenteixi molt vist la complexa situació amb què l’actual majoria demòcrata s’ha trobat el comú. També és cert, recorden altres fonts, que el fet que la majoria de Laurèdia en Comú no sempre vagi a l’uníson fa que els processos encara es retardin més del que caldria esperar. Però el desgavell existent era molt notable. I “endreçar la casa”, procés que està a mitges, no està sent fàcil.
La puja d’impostos, taxes i preus públics -que en molts casos serà poc més que una actualització després d’anys de no ‘tocar-los’- ha de comportar un increment d’ingressos que en cap cas incidirà en la recuperació de les finances comunals. Però sí que ha de ser un indicador de “la voluntat de fer bé les coses”. Per això encara a data d’avui no s’han cobrat tributs com el foc i lloc i altres, que habitualment es facturen durant el primer trimestre de cada exercici. El comú no volia deixar passar l’oportunitat de cobrar els tributs amb les tarifes ja actualitzades des del primer any del seu mandat.
La revisió de tarifes tributàries s’emmarca en l’aprovació d’un pressupost per al 2016 d’altíssima contenció. De fet, no pot ser d’una altra manera. El fet d’haver estat operant amb dotzenes parts durant la major part de l’exercici ha fet que la despesa realitzada sigui de mínims, pràcticament de funcionament. I això s’acabarà traduint en la previsió comptable que s’aprovarà, previsiblement, la setmana que ve. Serà pràcticament un tràmit vista l’alçada de curs en què ens trobem.
A tocar el límit d’endeutament
Una altra cosa són els comptes del 2015. Les fonts consultades s’han estimat més no avançar les xifres absolutes. Els números de l’any passat s’hauran millorat respecte del que hauria estat la tendència natural si s’hagués continuat la política financera adoptada per la corporació liderada pel duet consolar Montserrat Gil-Manel Torrentallé. Però una de les primeres prioritats que es va imposar el cònsol Vila va ser intentar renegociar compromisos ja contrets i debitats amb els creditors per tal de poder rebaixar despeses ja fetes durant el 2015. Era l’única manera, asseguren les fonts, d’evitar superar el límit d’endeutament i frenar així una intervenció del Govern.
El sostre màxim establert -corresponent al 200% dels ingressos de l’exercici anteriorment tancat- no se superarà “per poques dècimes”. De fet, s’ha anat pràcticament a buscar la ratlla. El cèntim. A cercar poder quedar per sota del límit encara que fos per qüestió de pocs euros. I segons les fonts, s’hauria aconseguit encara que sigui només per pur formalisme. La renegociació de lloguers i altres crèdits que tenia contrets el comú especialment amb proveïdors ha estat fonamental. I això es va poder atacar, per exemple, gràcies als 3,5 milions ‘contractats’ per l’actual corporació a principi de mandat.
Les fonts consultades han assegurat que una de les operacions més quantioses que s’ha aconseguit reconduir seria el pagament de les obres de construcció del parc d’animals i altres infraestructures que es van fer a Naturlandia, i pels quals la constructora encarregada dels treballs, Copsa, havia arribat a posar una demanda judicial. Es reclamaven 1,6 milions d’euros. Les fonts consultades han assegurat que la reclamació judicial s’hauria retirat i hi ha un compromís calendaritzat per satisfer el deute contret, que l’empresa hauria acceptat, també, que fos lleugerament menor.
Dels justificants que quedin per acreditar a Naturlandia i algunes altres operacions lligades a l’ecoparc és de l’únic lloc on podria acabar sorgint algun input ara mateix impensable que acabés decidint la majoria laurediana a judicialitzar l’herència financera deixada per Unió Laurediana. Ni els cònsols ni bona part de l’equip de Laurèdia en Comú són partidaris d’acudir a la Justícia, o a la fiscalia, perquè resolgui algunes actuacions poc clares dutes a terme per l’anterior equip comunal.
Hi ha una part de l’actual majoria, minoritària dins el grup, que sí creu que la fiscalia hauria de conèixer de les males praxis, en llenguatge suau, de l’equip liderat per Gil i Torrentallé. Consideren que amb l’informe fet al seu dia pel Tribunal de Comptes, de fet, dels informes, perquè l’òrgan fiscalitzador ha trobat irregularitats respecte del 2013 com del 2014 n’hi hauria d’haver prou perquè el ministeri públic actuï d’ofici. Però difícilment ho farà.
Gairebé tant o més complicat que el fet que Vila, Julià Call i companyia acabin portant els comptes lauredians a l’edifici de les Columnes. I això que hi ha despeses justificades de manera injustificada. Però no es vol fer més soroll del que ja hi ha hagut. Que no ha estat poc i la ciutadania ja n’està farta. Per això urgeix l’explicació a la reunió de poble. I més quan es vol demanar un esforç a la butxaca dels contribuents per molt que sigui mesurat.
Fotografia: arxiu/ANA
Comentaris