"I no ens pot deixar alguna coseta?". Les 'argúcies' de Vall Banc per mirar d'evitar la fuga de clients

Mentre, formalment, els responsables de Vall Banc anuncien noves fórmules per atendre els clients i, fins i tot, contractacions per poder fer front a aquesta nova concepció relacional, molts dels gestors del banc comandat pel fons voltor JC Flowers estan farts de les precàries condicions amb què treballen. No pas pels recursos materials, que si cal van a tot drap, si no per un altre tipus de recursos: la manca d’operativa en renda variable. La impossibilitat de poder respondre amb la divisa americana, un fet paradoxal si resulta que la propietària és una presumpta empresa seriosa estatunidenca. Els gestors, cadascú a la seva manera, fan mans i mànigues per retenir els dipositants. Adduint qualsevol motiu. Posant qualsevol trava. Va en funció de ‘l’agosaramenta’, del caràcter de cadascú o, al final, del tipus de client que cal atendre. I al final del camí, escau una pregunta del tot victimista: “¿No em pot deixar alguna coseta?”

Diversos clients de Vall Banc, que prefereixen mantenir-se en l’anonimat, han explicat situacions amb les quals es troben. Hi ha una coincidència entre tots ells: “El desànim entre els professionals d’aquest banc sembla evident. S’hi mantenen pel sou, per la feina, però la desgana sol ser l’habitual. I el servei que reps cada cop és pitjor.” Deu ser per això que avui el banc formalment ha anunciat una ‘reforma integral’ en l’atenció al client, que suposadament serà molt més personalitzada, amb números de telèfon directes amb l’equip de gestió personalitzada i tantes i tantes promeses que es fan des que el mes de maig es va posar en marxa el que inicialment era conegut com el banc pont.

Fins fa quatre dies, a l’edifici central, dels cinc oficinistes d’atenció al públic que hi havia sols en quedaven dos, i de les vuit persones que es dedicaven, en tot el banc, a la recepció ara només eren tres. Suposadament, amb tanta reforma aplicada pels Lieber i companyia, la situació haurà de canviar. El que no es preveu que canviï massa, a banda de la dificultat operativa que no hi ha manera de resoldre i que es comença a endevinar que no es resoldrà pas abans no s’acabi l’any, són les argúcies per intentar frenar la fuga de capitals. Una sortida de diners constant tot i les limitacions formal instaurades des de fa mesos per la direcció general de Vall Banc.

Un dels arguments que s’addueixen per mirar de frenar la sortida de diners, per exemple, és que només s’autoritza una transferència al mes per client. Un fet insòlit i que alguns gestors usen com a excusa per intentar frenar dipositants que miren de treure tants diners com poden. En aquest cas, es tractaria d’un client amb un saldo de set xifres la primera de les quals és superior a l’1. Un altre cas és el d’una persona amb força menys diners al compte que, conscient que les limitacions oficials no l’afectaven, va voler liquidar el compte amb un parell de transferències. 

Posem per cas que els dipòsits fossin de l’entorn dels 50.000 euros. La primera excusa va ser l’anterior: sols una transferència per mes. Si es furga i es demana on està escrit allò, la conversa ja deriva cap a una altra banda. “Escolti, i no ens podria deixar res?”. Si la resposta és “quant?” i la rèplica “el que vostè cregui”, no pensi que oferint deixar al compte 500 euros obtindrà res. Però si en deixa 3.000 o 5.000 potser al final acaba obtenint les transferències que volia. Això sí, deixant aquell mínim de rigor.

I encara es pot trobar que havent ordenat unes transferències notables, acabi adonant-se que li han fet un càrrec de 15.000 euros -sobre més de dos milions, que quedi clar, malgrat que no deixa de ser una comissió altíssima i, segurament, fora de la lògica que aplica l’ABA- en comissions. I es pot trobar que si vostè fa una consulta al seu gestor per missatgeria, pel Vall Banc virtual, no obtingui cap resposta. De fet, pot demanar un cop o dos o deu. Ningú no li explicarà d’on surt aquella comissió. Això sí, Vall Banc funciona, reforma el servei d’atenció al client, remodelarà l’edifici i contractarà una vintena més de professionals l’any que ve.

Tinguin clara una darrera cosa: si mai Vall Banc obtingués beneficis, JC Flowers hauria de pagar més diners a l’AREB per l’adquisició del banc pont, de la part bona de BPA. Per tant, si no hi ha beneficis no s’ha de pagar res més a l’AREB. És una arma de doble tall. Un motiu més per creure que d’allà on no n’hi ha no en pot rajar o que tot plegat és un vestit fet a mida.