Grandvalira es trenca. En un màxim de trenta dies hi ha d’haver nomenats els liquidadors que han de resoldre la societat Nevasa, la denominació oficial de la marca amb què es va dotar, el 2003, el domini esquiable més gran dels Pirineus, la suma de Pas de la Casa, Grau Roig, Soldeu i el Tarter. Saetde, amb l’empresari Joan Viladomat al capdavant, ha fet efectiu aquest dimarts el dret de l’empresa encampadana, com a titular del 50% de Nevasa, de posar en marxa el procés de liquidació de l’entitat conjunta amb Ensisa i que comercialitza el producte únic.
En el rerefons de tot plegat hi ha les diferències que els màxims accionistes de la societat que explota les pistes del Pas de la Casa i Grau Roig mantenen amb l’administració, especialment la central, per l’afer de la plataforma de Soldeu però, també, en relació amb l’habilitació d’un centre d’alt rendiment esportiu previst al cap del Port, a les antigues instal·lacions de Sud Ràdio. Respecte de tots dos projectes Viladomat i Saetde tenen endegades accions legals en contra. El trencament de Grandvalira, segons les fonts consultades, és irreversible. Viladomat estaria fart de suportar menysteniments.
Saetde, amb el suport implícit del comú d'Encamp, ja va aprovar activar la dissolució la setmana passada; aquest dimarts la mesura s'ha fet efectiva en el consell d'administració de Nevasa
Les fonts consultades han explicat que el consell d’administració de Saetde, on hi són presents representants del comú d’Encamp, que ostenta el 34% de l’accionariat, va aprovar la setmana passada per unanimitat activar la dissolució de Nevasa-Grandvalira seguint els mecanismes establerts en els estatuts d’aquesta darrera societat. Aquest dimarts ha tingut lloc el consell d’administració de Nevasa, el president de torn de la qual és, curiosament, Joan Viladomat. La reunió es preveia tensa pels darrers esdeveniments. I especialment per la decisió de la família Viladomat de recórrer contra la declaració d’interès nacional de la plataforma esquiable de Soldeu.
Les formes s’han mantingut durant la trobada. De fet, segons algunes fonts, ningú, de la part d’Ensisa almenys, preveia que la cosa aniria tan enllà. Però Viladomat i Saetde ho tenien, en aquest sentit, tot lligat. I en un moment de la reunió l’empresari ha posat sobre la taula la carta per la qual, formalment Saetde, com a titular del 50% de Nevasa, en demana la liquidació. Segons les fonts consultades, aquesta és una potestat que tenen qualsevol de les dues societats que donen lloc a la comercialitzadora i titular de la marca Grandvalira.
A partir d’aquí es posa en marxa tota la maquinària prevista en els estatuts per liquidar la societat ‘mare’, que en realitat és la filla conjunta de Saetde i Ensisa. El mecanisme previst fixa que en un màxim de trenta dies s’ha de convocar una assemblea general extraordinària de Nevasa que tindrà com a objecte essencial el nomenament dels liquidadors de la societats. Aquests liquidadors rebran, com el seu nom indica, el mandat de liquidar la societat i, mentre duri el procés, administrar l’activitat de la mateixa, que essencialment passarà per comercialitzar el forfet conjunt i poca cosa més. Aquest termini d’interinitat, per dir-ho d’alguna manera, pot durar un màxim de dos anys.
En un mes s'han d'haver nomenat els liquidadors que hauran de gestionar la societat de forma transitòria i durant un màxim de dos anys, amb la marca i el fons de comerç com a actius principals
Les fonts consultades, però, han assegurat que és molt difícil que s'esgoti el termini màxim de dos anys perquè “abans el procés estarà llest” i “cap dels dos socis tindrà gaire ganes de continuar treballant plegats ni que sigui en una qüestió de mínims”. Una de les principals feines que tindran els liquidadors serà vendre els actius, que fonamentalment són la marca (Grandvalira) i la base de dades de clients o fons de comerç. Serà responsabilitat dels liquidadors que es designin decidir com es ven, especialment, la marca. I decidir, també, si s’acorda deixar-la en un calaix; posar-la al mercat i que cap dels dos actuals accionistes de Nevasa puguin participar en l’eventual subhasta, per dir-ho així; o sí, pel contrari, Ensisa i Saetde podran presentar ofertes per quedar-se amb la firma.
Les fonts consultades properes a Saetde han assegurat que “aquesta vegada no hi haurà marxa enrere; s’anirà fins al final” i que consta que “no hi ha cap part que estigui contenta amb la decisió, però de vegades s’han de prendre decisions traumàtiques per poder avançar i que les coses canviïn”. Les mateixes fonts han explicat que malgrat que els representants del comú d’Encamp a Saetde no actuen, en el marc del consell d’administració de la societat, en funció dels interessos comunals si no “en defensa dels interessos de la societat”, la corporació encampadana, tant majoria com minoria, “a desgrat però entenent la situació”, haurien fet costat a la societat.
I, com s’ha dit ja, el detonador de tot plegat ha estat la decisió del Govern de declarar d’interès nacional, a petició del comú de Canillo, la plataforma esquiable de Soldeu que ha de permetre allargar la pista de l’Avet, dotar-la d’unes grades i construir, sota de la passarel·la, un aparcament de mig miler de places. I això cal lligar-hi el fet que, també el Govern, impulsi la transformació parcial de les antigues instal·lacions de Sud Ràdio en un centre d’alt rendiment esportiu (CRAMEA per les sigles de la denominació oficial del nou equipament: centre residencial en alçada medicoesportiu d’Andorra).
La família Viladomat (els germans Joan, Xavier i Cristina) van recórrer fa unes setmanes -en forma de recurs de reposició davant la pròpia administració central- contra la declaració de l’interès nacional de la plataforma. L’executiu ha manifestat, per activa i per passiva, que manté que aquella declaració s’ajusta a Dret fins i tot després de rebre un informe que s’hauria sol·licitat a la comissió tècnica d’urbanisme (CTU). I que “és innegable l’interès nacional” de l’equipament projectat que a parer del Govern, no va “ni a favor d’Ensisa ni en contra de Saetde. Només va a favor d’Andorra”.
Però els Viladomat, que també mantenen una pugna oberta a la zona amb el propietari dels terrenys sobre els quals s’hauria de bastir la passarel·la i el pàrquing, l’empresari hoteler Josep Areny de casa Calbó, i temen que el nou equipament restaria encara més entrades al domini pel cantó encampadà, fet que es traduiria en menys beneficis per a Saetde, al·leguen, principalment, que el projecte no encaixa en el requisit (la Llei del sòl els té taxats) pel qual s’ha concedit l’interès nacional a la plataforma. Això és que tindria un interès educatiu i cultural. Fonts coneixedores del recurs presentat pels màxims accionistes de Saetde han explicat que “una instal·lació com la que es projecta pot tenir un interès lúdic i esportiu, però no pas cultural i educatiu. I, en qualsevol cas, potser el que té un interès nacional és l’esquí. Llavors, el que no s’hi val, és que sigui d’interès una plataforma i no ho sigui una pista”.
Viladomat ha recorregut contra la declaració d'interès nacional de la plataforma de Soldeu; Saetde ha fet el mateix contra l'adjudicació de la concessió del centre d'alt rendiment al cap del Port
I en aquest marc és quan es lliga l’afer de la passarel·la de Soldeu amb el CRAMEA projectat al cap del Port. En aquest segon cas, i segons que ha pogut saber l’Altaveu, Saetde finalment ha recorregut contra l’adjudicació de la concessió administrativa per a la redacció de projecte, construcció, explotació i manteniment del centre d’alt rendiment. La decisió es va adoptar el juliol passat però vist el ‘conflicte’ ja anunciat per Saetde, l’edicte formalitzant l’adjudicació no es va aprovar i publicar fins aquest abril. La concessionària seria la societat CES 2508, lligada a l’empresari Bonavenura Mora (Bomosa, Bio Bio) amb el qual, a través d’altres societats, els Viladomat compartien un ‘negoci’ com el de la gestió i explotació del refugi de la Baronia d’Encamp i tampoc no ha acabat l’afer massa bé.
El projecte dissenyat, que inclou la construcció d’uns edificis annexes a l’actual instal·lació de l’antiga Sud Ràdio, afecten una pista d’alta activitat en zona de concessió de Saetde. I encara que s’havia estudiat una solució perquè l’explotació del traçat no es veiés afectat, al final el màxim accionista de la societat encampadana no ho ha acabat de veure bé i ha forçat la màquina, també, perquè així es posi sobre la taula un debat històric sobre els límits i el format de la concessió rebuda al seu dia pel comú d’Encamp, en aquest cas, i sobre la durada de la mateixa, sobre la qual no sempre hi ha entesa o, en tot cas, la societat pretén que siguin més anys dels que inicialment, en l’actualitat, es preveu que haurien de ser.
Sia com vulgui, l’embolic està servit. I el maldecap, gegantí. L’esquí, la neu, és la principal indústria del país. Grandvalira, probablement, la seva marca més preuada i la que genera un impacte positiu més elevat. Probablement a tot Europa i, en el sector de la neu, segurament l’estació i la seva denominació contribueixen decisivament a situar Andorra al mapa. El terrabastall és d’allò més gros i les conseqüències poden ser devastadores. Si Grandvalira se’n va en orris el país, vist com està el pati…
Comentaris