Govern tanca el 2015 amb 13,2 milions de dèficit, la meitat del previst però més del doble que l'any anterior

Govern tanca el 2015 amb 13,2 milions de dèficit, la meitat del previst però més del doble que l\'any anterior
Govern tanca el 2015 amb 13,2 milions de dèficit, la meitat del previst però més del doble que l\'any anterior

Una bona recta final del 2015 des del punt de vista econòmic -amb un comportament millor del que es pensava del tabac i alguna operació immobiliària inesperada i prou voluminosa-, un notable control de la despesa, l’euríbor a un preu irrisori i els prop de 22 milions d’euros manllevats a Andorra Telecom han permès l’executiu tancar el darrer exercici amb un dèficit de ‘només’ 13.255.864 euros. La meitat del que inicialment es preveia però dues vegades i mitja més dels números vermells que van deixar el 2014.

L’administració central va recaptar durant el darrer any pràcticament 390,8 milions d’euros, gairebé vint milions més que l’exercici anterior. El darrer trimestre de l’any va ser clau per a la consecució d’unes xifres que semblaven pitjor mesos enrere. Però el tabac, un dels grans nuclis d’interès dels ingressos del país, va resistir. I es va mantenir en els volums de l’any anterior, sense la caiguda que a mitjan curs es pronosticava i que havia d’acostar-se als deu milions d’euros. 

CAPÍTOL pressupost inicial 2015 liquidat 31-12-2015 liquidat 31-12-2014
ingressos corrents 399.016.518 389.754.840 371.027.782
despeses de funcionament -295.496.583 -282.675.647 -259.865.619
ingressos de capital - 1.004.433 510.271
despeses de capital -110.196.270 -103.851.362 -95.644.769
SUPERÀVIT O DÈFICIT DE GESTIÓ -6.676.335 4.232.265 16.027.666
despeses financeres -19.396.512 -17.488.129 -21.378.312
SUPERÀVIT O DÈFICIT DE CAIXA -26.072.847 -13.255.864 -5.350.647

Més elements encara quant a recaptació: un molt bon comportament de la ‘primera edició’ de l’IRPF, que ha deixat d’entrada a les arques estatals gairebé dinou milions. Més un parell més de l’impost d’activitats econòmiques. En canvi, sembla clar que no acaba de funcionar l’impost sobre els beneficis de les societats. Hi pot haver dues explicacions: a les empreses no van tan bé o ja han trobat els forats legals per tributar menys. Sia com vulgui, l’ingrés per aquest concepte no arriba a la trentena de milions. En canvi, el que sí que ha funcionat, amb una aportació de més de quinze milions ha estat l’impost sobre les rendes obtingudes pels no residents. Aquest concepte quedarà pràcticament a zero a partir d’aquest 2016 gràcies (o per culpa) de l’entrada en vigor del conveni de no doble imposició amb Espanya.

I encara alguns elements més quant a ingressos: en els 390,8 milions s’hi han d’incloure els prop de 22 que deixa Andorra Telecom. En lloc d’anar a reserves de la companyia, els beneficis íntegres de la parapública van a maquillar resultats, si es pot dir així. A més, el tram final del 2015 va portar una operació immobiliària que per ella sola va deixar gairebé dos milions d’euros evidentment no previstos al sac i quatre més que s’hi van haver d’afegir per una resolució judicial i el producte, en conseqüència, d’un comís previ.

Les despeses

En l’altre costat, les despeses. 386,5 milions més els 17,5 de les despeses financeres. Tot i ser molt superiors -en alguns capítols, no pas en el sufragament del cost del deute- als resultats obtinguts el 2014, les despeses queden lluny de les inicialment previstes. D’entrada, i això ja estava previst, la transferència als comuns s’ha congelat novament. Per norma general, a més, les despeses de personal es van tenir sota control. I no es van elevar tant com s’hauria pogut pensar. Per acabar-ho d’adobar (per sort per als dirigents demòcrates i aquells que han de fer quadrar els números), quan a mig curs es va veure que les coses podrien anar maldades es van bloquejar una dotzena de milions de despesa. És a dir: dotze milions que estaven pressupostats es va acordar que no es realitzarien. I no es van realitzar.

Si a sobre, les despeses corrents se situen a l’entorn de 45 milions quan havien estat de 48, doncs oli en un llum. I si l’euríbor es troba en la referència més baixa de la història, encara millor. El 2015 les despeses financeres han suposat una ‘inversió’ de gairebé quatre milions menys que el 2014. Tot un èxit. El mateix èxit que vendrà el ministre de Finances, Jordi Cinca, quan expliqui que per segon any consecutiu, encara que menys folgadament, l’exercici tanca amb superàvit de gestió. És a dir, si no s’hagués de finançar el deute -i agafant els calés d’Andorra Telecom, això sí-, el Govern hauria tancat el 2015 amb un benefici de 4,2 milions d’euros.

Queda clar, però, que amb tot el desplegament fiscal ja en marxa -que va deixar el 2015 uns 65 milions d’euros en xifres rodones quant a les noves figures d’imposició directa- el sostre recaptatori de l’Estat està fixat en 400 milions. Com a molt. Aquesta és la ratlla. A no ser que l’economia faci estralls. Ja sia per dalt o per baix, que ma no se sap.

López acusa la CASS d'“amagar” les pèrdues registrades al fons de reserva

El conseller general del Partit Socialdemòcrata i president del grup mixt, Pere López, ha lamentat la “clara voluntat de resistència” per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a respondre les preguntes i les demandes d’informació presentades per mirar d’esbrinar les causes de la davallada soferta en el volum total dels diners gestionats pel Fons de Reserva de Jubilació (FRJ). El parlamentari ha denunciat aquest dilluns que es vol “dissimular o amagar” el fet que algunes inversions hagin pogut sortir malament i hagin provocat importants pèrdues en la guardiola que ha de garantir el pagament futur de les pensions. Les dades de què disposa el PS evidencien la forta caiguda produïda al tercer trimestre (-17,5 milions) de l’any passat. Segons la informació facilitada a la liquidació de l’exercici 2015 per part de la CASS, el total del fons quedava en 1.094,6 milions, xifra en la qual, s’indica en el mateix document, ja s’inclouen 40,5 milions provinents dels excedents de la branca de jubilació. Si es descompta aquesta quantitat, la dada seria de 1.054,1, és a dir, inferior a la de setembre i la de juny. “És innegable que s’han produït unes pèrdues molt significatives. Tenim la sensació que hi ha hagut alguna o algunes inversions que no han sortit del tot bé”, ha apuntat López, per a qui aquesta situació “es vol dissimular i amagar” no contestant de forma correcta les preguntes escrites i les demandes d’informació tramitades des del PS. En aquest sentit, el parlamentari ha recordat que volia obtenir dades detallades sobre els productes financers que havien provocat la davallada, petició que no ha estat resposta per la CASS. “Hi ha una clara voluntat de resistència sobre les pèrdues que a més estan intentant encobrir amb els traspassos que s’estan produint”, ha denunciat, tot posant sobre la taula la “manca de transparència i l’opacitat” que, al seu entendre, “DA vol instal·lar en molts àmbits de la gestió pública”.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.