Govern tanca el 2015 amb 13,2 milions de dèficit, la meitat del previst però més del doble que l'any anterior

Una bona recta final del 2015 des del punt de vista econòmic -amb un comportament millor del que es pensava del tabac i alguna operació immobiliària inesperada i prou voluminosa-, un notable control de la despesa, l’euríbor a un preu irrisori i els prop de 22 milions d’euros manllevats a Andorra Telecom han permès l’executiu tancar el darrer exercici amb un dèficit de ‘només’ 13.255.864 euros. La meitat del que inicialment es preveia però dues vegades i mitja més dels números vermells que van deixar el 2014.

L’administració central va recaptar durant el darrer any pràcticament 390,8 milions d’euros, gairebé vint milions més que l’exercici anterior. El darrer trimestre de l’any va ser clau per a la consecució d’unes xifres que semblaven pitjor mesos enrere. Però el tabac, un dels grans nuclis d’interès dels ingressos del país, va resistir. I es va mantenir en els volums de l’any anterior, sense la caiguda que a mitjan curs es pronosticava i que havia d’acostar-se als deu milions d’euros. 

Més elements encara quant a recaptació: un molt bon comportament de la ‘primera edició’ de l’IRPF, que ha deixat d’entrada a les arques estatals gairebé dinou milions. Més un parell més de l’impost d’activitats econòmiques. En canvi, sembla clar que no acaba de funcionar l’impost sobre els beneficis de les societats. Hi pot haver dues explicacions: a les empreses no van tan bé o ja han trobat els forats legals per tributar menys. Sia com vulgui, l’ingrés per aquest concepte no arriba a la trentena de milions. En canvi, el que sí que ha funcionat, amb una aportació de més de quinze milions ha estat l’impost sobre les rendes obtingudes pels no residents. Aquest concepte quedarà pràcticament a zero a partir d’aquest 2016 gràcies (o per culpa) de l’entrada en vigor del conveni de no doble imposició amb Espanya.

I encara alguns elements més quant a ingressos: en els 390,8 milions s’hi han d’incloure els prop de 22 que deixa Andorra Telecom. En lloc d’anar a reserves de la companyia, els beneficis íntegres de la parapública van a maquillar resultats, si es pot dir així. A més, el tram final del 2015 va portar una operació immobiliària que per ella sola va deixar gairebé dos milions d’euros evidentment no previstos al sac i quatre més que s’hi van haver d’afegir per una resolució judicial i el producte, en conseqüència, d’un comís previ.

Les despeses

En l’altre costat, les despeses. 386,5 milions més els 17,5 de les despeses financeres. Tot i ser molt superiors -en alguns capítols, no pas en el sufragament del cost del deute- als resultats obtinguts el 2014, les despeses queden lluny de les inicialment previstes. D’entrada, i això ja estava previst, la transferència als comuns s’ha congelat novament. Per norma general, a més, les despeses de personal es van tenir sota control. I no es van elevar tant com s’hauria pogut pensar. Per acabar-ho d’adobar (per sort per als dirigents demòcrates i aquells que han de fer quadrar els números), quan a mig curs es va veure que les coses podrien anar maldades es van bloquejar una dotzena de milions de despesa. És a dir: dotze milions que estaven pressupostats es va acordar que no es realitzarien. I no es van realitzar.

Si a sobre, les despeses corrents se situen a l’entorn de 45 milions quan havien estat de 48, doncs oli en un llum. I si l’euríbor es troba en la referència més baixa de la història, encara millor. El 2015 les despeses financeres han suposat una ‘inversió’ de gairebé quatre milions menys que el 2014. Tot un èxit. El mateix èxit que vendrà el ministre de Finances, Jordi Cinca, quan expliqui que per segon any consecutiu, encara que menys folgadament, l’exercici tanca amb superàvit de gestió. És a dir, si no s’hagués de finançar el deute -i agafant els calés d’Andorra Telecom, això sí-, el Govern hauria tancat el 2015 amb un benefici de 4,2 milions d’euros.

Queda clar, però, que amb tot el desplegament fiscal ja en marxa -que va deixar el 2015 uns 65 milions d’euros en xifres rodones quant a les noves figures d’imposició directa- el sostre recaptatori de l’Estat està fixat en 400 milions. Com a molt. Aquesta és la ratlla. A no ser que l’economia faci estralls. Ja sia per dalt o per baix, que ma no se sap.