Diverses fonts han assegurat que la pèrdua de confiança és evident. Fins on arriba aquesta pèrdua de confiança és una altra cosa i depèn, en molts casos, no només de la font sinó, també, en quina formació està emmarcada. El que sí que és clar és que no hi ha un buidatge de funcions del titular ministerial. “S’hi està a sobre”, han il·lustrat algunes de les fonts, remarcant que malgrat que moltes de les decisions governamentals són col·legiades, la majoria de responsables ministerials tenen marge de maniobra. Més encara, hauria de passar amb Torres Falcó donada la seva experiència política, de gestió executiva i pel fet de ser ‘repetidor’.
Però no és el cas. I el que es valora, i no pas positivament, és que s’han repetit diverses relliscades. Projectes fallits -alguns no pas del tot imputables a ell sol, és clar- i actuacions que a banda de no agradar han generat un corrent d’opinió altament contrariada respecte del Govern. En aquest cas, l’afer de la mitjana hauria estat un element exemplificant i definitiu. Certament, la zona enjardinada es va demanar des del comú de Sant Julià. Però es va acabar aprovant des del Govern, que és el titular d’una carretera general, i després, de cop i volta, es va acabar desfent, entre cometes, de mala manera.
Per molt anecdòtic que es consideri la qüestió, que algunes fonts ja admeten que ho és, hauria sigut la mostra d’una manera de fer que es vol evitar. Les fonts consultades consideren que el ministeri d’Ordenament Territorial, també pel volum de pressupost que es mou, no es pot permetre ser protagonista de més projectes fallits ni de més actuacions que donin la sensació d’una improvisació potser no constant però gairebé.
Comentaris (18)