Govern ja treballa per canviar la llei i poder qualificar, ara sí, la plataforma que ha trencat Grandvalira d'interès nacional

El Govern prepara ja una modificació legislativa per poder incloure el requisit que permetria, ara sí, qualificar la plataforma esquiable de Soldeu com d’interès nacional. El Consell General ja hauria estat advertit que en un termini breu de temps s’enviarà a tràmit parlamentari el projecte de llei que introduirà canvis en la denominada Llei del sòl, que taxa els paràmetres concrets a partir dels quals es pot fer l’esmentada declaració. En el rerefons de tot plegat hi ha el recurs presentat per la família Viladomat contra la decisió relativa a la passarel·la que ha de complementar la pista de l’Avet, seu de les finals de la Copa del Món d’esquí femenina del 2019.

La modificació arriba una vegada Saetde ha activat el procés de liquidació de Nevasa, la societat que explota comercialment el domini i la marca Grandvalira. La decisió, impulsada pel màxim representant de la societat que explota les pistes d’esquí del Pas de la Casa i Grau Roig, Joan Viladomat, està provocant un notable daltabaix a tots nivells. I la decisió d’impulsar la plataforma a Soldeu n’és el leitmotiv. Hi ha dos elements que Viladomat té essencialment, almenys de portes endins, per oposar-se a la construcció de la infraestructura. Un, una històrica pugna amb casa Calbó en relació als terrenys sobre els quals s’ha de bastir la passarel·la i el pàrquing que hi va associat. L’altre, que la nova instal·lació, i les que en el futur la podrien complementar, convertirien Soldeu en la gran porta d’entrada de Grandvalira. I això restaria a Saetde beneficis.

¿I com ‘ataca’ Viladomat un projecte que creu que el perjudica empresarialment? Combatent la declaració d’interès nacional, un pas necessari per permetre que una infraestructura, la que sigui, pugui cobrir un riu, que és el cas de la plataforma projectada des de fa molts anys per casa Calbó i que ara ha transcendit de l’interès privat al públic essent el comú de Canillo, titular del 51% de les accions d’Ensisa, el promotor de dita declaració. I el Govern qui l’ha aprovat. Però la via triada per declarar d’interès nacional el projecte no s’ajusta a la legalitat. Es manté que la plataforma té un interès educatiu i cultural. I és ben obvi que això no és així. La passarel·la pot tenir, i segurament el té, un interès turístic, un interès lúdic, un interès esportiu… però cap d’aquests supòsits apareix en la llei.

La Llei del sòl no contempla actualment que equipaments turístics, lúdics o esportius puguin tenir la consideració d'interès general i el recurs de Viladomat té legalment tots els números de vèncer

¿Solució? Canviar la legislació. Però començant, com el Govern ha fet en altres casos, la casa per la teulada. Perquè l’executiu promourà el canvi legal quan ja ha decretat un projecte d’interès nacional sabedor que no té raó malgrat que desestimarà el recurs de la família Viladomat. És ben obvi: una cosa és que un projecte pugui tenir interès nacional. O que pugui ser globalment interessant. L’altra, que aquest interès estigui legalment reconegut. I això és el que el Govern s’ha passat pel folre i ara intenta resoldre a toro passat (la desestimació del recurs del Viladomat, que es formalitzarà entre aquesta setmana i la que ve acabarà a la Batllia) i quan l’embolic ja es descomunal. Perquè l’enrenou generat amb l’anunci de la posada en marxa del procés de liquidació de Grandvalira és brutal.

I segons fonts consultades properes a la família Viladomat, la intenció és anar fins al final. Tant, que malgrat que els estatuts de Nevasa permeten un termini d’interinitat de dos anys, per poc que es pugui, es vol mirar de resoldre la qüestió abans de la propera temporada. I és que és tensions laborals i comercials ja s’han notat. En qüestió d’hores el clima d’incertesa s’ha disparat d’allò més. El neguit entre les 54 persones de la plantilla de Nevasa és molt gran i el desconcert entre els operadors turístics, per exemple, és molt notable.

En la mateixa reunió del consell d’administració de Nevasa en què Joan Viladomat -actualment president de torn de Grandvalira- posava sobre la taula en nom de Saetde la carta per la qual se sol·licita l’activació dels mecanismes de liquidació de la marca d’esquí més important dels Pirineus i un dels referents de neu més destacats d’Europa (més enllà de ser, probablement, el gran referent d’Andorra), també es va aprovar el preu de venda al públic del proper forfet conjunt Grandvalira. Passa dels 47 euros de la darrera temporada als 49 de la que ve. 

L'anunci de l'activació del procés de liquidació de Nevasa causa un embolic de dimensions brutals i genera d'immediat notables neguits laborals i tensions comercials

En això no hi ha dubte: els administradors que han de ser nomenats en un mes per dirigir el procés de liquidació tenen, segons els contractes emmarcats en els estatuts de Nevasa, la potestat de vendre els forfets. I així ho podran fer. També es preveu que aquelles persones que adquireixin els tiquets per mitjans telemàtics (pàgina electrònica, aplicacions de telefonia mòbil, etcètera) tinguin avantatges en el preu. Tot això sembla clar. Una altra cosa són els preus dels forfets destinats als majoristes, als ‘tour operators’. I sobre això no hi ha acord i seran Saetde i Ensisa els qui, pel seu cantó, hauran d’anar fent la guerra. La tensió comercial, doncs, està servida. Des d’ara mateix.

El procés de dissolució, que fa uns anys va ser activat per Ensisa encara que sense vocació real d’anar fins al final, tan sols amb la voluntat d’aconseguir canvis en el repartiment dels beneficis (esablerts ara en 54 cèntims de cada euro per a Saetde i els 46 restants, per a la societat canillenca), està molt poc definit. En els propers dies o setmanes s’hauran d’anar aclarint moltes coses. S’haurà d’anar traçant el camí. L’enrenou és molt gros. No en va, Grandvalira (amb les seves societats fins ara germanes) és una de les firmes del Principat que més factura però, sobretot, que més personal mou malgrat que en bona part sigui temporal. El triangle mobilitza fins a 1.900 persones. És la principal indústria del país sense cap mena de dubte.

La marca, Grandvalira, és propietat a parts iguals tant de Saetde com d’Ensisa i és un dels actius principals de Nevasa, que sols és una comercialitzadora del domini. Una de les decisions que hauran de prendre els liquidadors que properament hauran de ser nomenats és, per exemple, què se’n fa, de la marca. Es ven? Els socis poden participar en el procés de licitació de la marca? O no hi podran concórrer? I si es deixa en un calaix perquè ningú no en pugui treure profit? Una qüestió similar pot passar amb la base de dades o fons de comerç i, també, amb el personal. ¿Saetde i/o Ensisa tindran dret a incorporar alguns dels treballadors actuals de Nevasa? ¿O potser no? Els interrogants són molts i molt notables. La moguda està servida.