Govern estudia implantar un sistema de control de residents i visitants a través de l’iris de l’ull

Interior crearà un grup de prevenció i manteniment de l’ordre dins la divisió de seguretat ciutadana de la policia que dotarà amb setze agents durant la legislatura

Un moment de la compareixença del ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell (segon per l'esquerra de cara), davant el Consell General.
Un moment de la compareixença del ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell (segon per l'esquerra de cara), davant el Consell General.
El Govern estudia molt seriosament establir un sistema de control de residents i visitants a través del reconeixement de l’iris de l’ull. Hi ha sobre la taula la possibilitat de fer una prova pilot. Així ho ha explicat el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, en el marc de la compareixença al Consell General per exposar les prioritats dels departaments que dirigeix per a tota la legislatura. Rossell ha anunciat la voluntat de modificar diverses lleis tot i que no ha avançat cap calendari en concret perquè hi ha molts dels canvis que estan subjectes a anàlisis i estudis previs. Entre altres ja es pretén fer canvis a la Llei de seguretat pública, que tot i ser vigent des de fa pocs mesos ja ha evidenciat tot de disfuncions.

Rossell ha exposat diverses qüestions durant la seva compareixença davant la comissió legislativa d’Interior, presidida per Ester Molné i Joan Carles Camp. D’entre totes aquelles qüestions que ha exposat durant la seva intervenció, de la que més s’ha esplaiat a preguntes dels periodistes ha estat del denominat ‘iris guard’, que vindria a ser una empremta ocular, que supliria l’empremta dactilar que al país no està implementada de manera global. Es tractaria de disposar d’una base de dades -això és el més costós d’elaborar- dels ulls de tots els residents -nacionals o no- al país i també de totes aquelles persones que el visitin o hi mantinguin algun tipus de relació. 

Josep Maria Rossell ha comparegut davant la comissió legislativa d’Interior, al Consell General, per exposar les línies estratègiques i les prioritats del departament

Rossell, per exemple, ha explicat que d’implantar-se aquesta tecnologia, per exemple els KYC bancaris l’haurien d’incorporar com una dada més. Perquè el ministre ho ha reduït a l’obtenció d’una dada més. Això sí, amb totes les garanties i respectant la intimitat de les persones. També ha admès, però, que probablement caldrà fer algun canvi en matèria de legislació. Per exemple en relació amb la protecció de dades. El titular d’Interior ha explicat que “tenim una proposta d’una empresa britànica” que està disposada a dur a terme una prova pilot gratuïta.

“Ens aniria molt bé”, ha reconegut el ministre, que ha explicat que hi ha diferents països, entre els quals Estats Units, que ja tenen implantat aquest sistema, i que implantar-lo al país seria una mostra de seguretat i confiança més vers aquells països, alhora que “agilitzaria molt certs tràmits” en cas de detecció de delinqüents o altres situacions “sempre i quan no es vulnerin els drets de les persones”. Amb tot “no és una quimera tenir una dada més de la persona”, tot recordant que ja quan s’expedeix el passaport o altres documents oficials en què hi ha de constar una fotografia les imatges han de respectar certs condicionants.

Llei de seguretat pública

En matèria de seguretat, Rossell també ha exposat altres qüestions. Per exemple, ha anunciat la modificació de la Llei de seguretat pública, que tot just fa pocs mesos que és vigent però que ja ha deixat mostres de disfuncions. En els canvis hi estan treballant els grups parlamentaris. Una de les qüestions que s’analitzen són les sancions que s’imposen pel consum de drogues o alcohol. S’han detectat divergències entre les multes que preveu la via administrativa i la que estableix la via penal. I malgrat que seria recomanable que els casos d’abús de consum d’alcohol, per exemple, a la via pública se substanciés per la via administrativa, resulta que les multes per la via penal són molt més baixes.

Tot i que fa pocs mesos que està en vigor, ja s’han detectat anomalies que faran que s’hagi de modificar la Llei de seguretat pública i segurament s’encariran algunes multes

Entre altres coses, el que es preveu és harmonitzar totes les sancions, i harmonitzar-les, molt probablement, per la part alta. De fet, no es descarta fins i tot que s’incrementin les multes que contempla la llei en qüestió. En l’objectiu de garantir la seguretat, que Rossell ha deixat clar que és una de les seves grans prioritats, també ha anunciat la creació d’un grup de prevenció i manteniment de l’ordre dins de l’àrea policial de seguretat ciutadana. La voluntat és que aquest grup, que “específicament ara no hi és i se li vol donar importància”, disposi de setze agents durant la legislatura.

Tindria la missió d’evitar situacions com la viscuda aquest estiu a la festa major de Sant Julià, de prestar reforços puntuals a l’hivern quan hi hagi aldarulls al Pas de la Casa o d’estar al cas i garantir la seguretat en manifestacions o esdeveniments esportius o musicals, per posar alguns exemples. Rossell ha anunciat també la prompta aprovació de reglaments que despleguen la llei de la policia (com el de les especialitats) o l’anàlisi de les necessitats al cos de prevenció i extinció d’incendis. Actualment hi ha 248 policies i 118 bombers, segons les dades facilitades durant la presentació.

Reptes en matèria de Justícia

El titular de Justícia i Interior ha exposat, acompanyat del secretari d’Estat, Joan Antoni León, les seves prioritats per a tots els departaments que dirigeix. Així, per exemple, també s’ha referit a una modificació en la Llei qualificada de la Justícia per tal que aquells membres de la carrera judicial que pel motiu que sigui hagin d’agafar-se una excedència forçosa, aquests anys que estiguin fora de la carrera judicial continuïn sumant a efectes d’antiguitat. També es vol, via modificació de la Llei de la funció pública de l’administració de Justícia, un increment de la relació salarial dels secretaris judicials atès que “tenen un sou fluix i estan poc valorats” i quan cal cobrir una vacant costa molt. O costa més del que deuria.

S’imposaran nous requisits per a les persones que hagin d’integrar el Consell Superior de la Justícia: més formació i menys vinculació política

Altres canvis que es volen introduir és el de crear formalment una vicepresidència a la Batllia -un càrrec que, de facto, ja ocupa actualment la batlle Nàdia Alís, que fa d’assistent de la batlle presidenta, Laura Rodríguez- o d’establir una formació acadèmica o currículum mínim alhora que ampliar la casuística d’incompatibilitats en el cas dels membres potencials del Consell Superior de la Justícia. Així, caldrà que siguin juristes, exjuristes o exmembres de la judicatura o similar i, alhora, s’imposarà un termini en què no hagin tingut cap relació amb la política per evitar que es pugui tenir la sensació que la Justícia està polititzada, ha assegurat Rossell, que ha deixat clar que no és que hagi rebut cap queixa ni estigui posant en qüestió cap dels membres actuals del poder judicial.

És cert, però, que l’actual president del poder judicial va accedir al càrrec després de deixar el consolat de Canillo o una de les vocals, quan va accedir al càrrec a petició del Coprincipat mitrat ho va fer poc després d’abandonar l’escó parlamentari. Rossell ha deixat clar que remarcar la desvinculació dels membres del poder judicial del món polític i exigir un nivell de formació més element del que actualment s’exigeix “és un neguit que no és pas d’ara”.

Entre altres qüestions que el ministeri pretén impulsar durant la legislatura hi ha canvis a la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, elaborar una llei de la persona i la família o regular els drets reals, obligacions i contractes. Un reglament sobre el salconduit i una altra sobre la mediació, escoltar els advocats i les possibles modificacions a la llei que regula l’accés a la professió o la signatura de diversos convenis d’abast internacional estan entre altres de les prioritats per fer o que eventualment ja s’han realitzat. També estudiar la implementació d’una residència digital o e-residència seguint l’exemple d’allò que fa Estònia.

Comentaris (10)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.