Govern entén que ‘l’error’ comès en el concurs dels mestres no l’ha de fer anul·lar

L’executiu ja admet que no va comunicar per escrit la designació dels assessors del comitè de selecció però creu que això no té incidència perquè les proves es corregien de forma anònima

-
-
El Govern entén que el fet que no es designessin per escrit els membres assessors del concurs per a la selecció de vint mestres que la sala administrativa del Tribunal Superior ha anul·lat no va tenir cap incidència real en el procés d’elecció de candidats perquè els exàmens es corregien de forma anònima. I, per tant, tot plegat “en res no altera el resultat de les proves”. Així ho ha explicat el ministre portaveu, Jordi Cinca, en anunciar allò que ja se sabia: l’executiu presentarà un incident de nul·litat contra la sentència teòricament ferma.

El responsable ministerial, que ha mostrat un “absolut respecte als tribunals” però alhora ha assegurat que el Govern defensarà “amb fermesa el que s’ha fet”, ha repassat breument el procediment que es va dur a terme en el pla de conversió de places eventuals d’educació a places fixes. En concret, el concurs ara anul·lat va ser el primer que es va convocar, a principi del 2016. I va cloure just abans de final de curs. 

Cinca ha exposat que com marca la normativa es va configurar l’escaient comitè de selecció amb dos representants de Funció Pública i dos més del ministeri concernit, en aquest cas el d’Educació i Ensenyament superior. Llavors aquest comitè va delegar una part del procés a personal especialitzat que òbviament i segons la normativa queda supeditat i supervisat pel comitè. La delegació va ser tàcita perquè, no ha tingut més remei, Cinca ha admès que no es va fer un acte per escrit nomenant els assessors, circumstància que retreu el tribunal i per això torna el procés a l’inici.

Cinca diu que ja s'apunten de fer-ho millor per a una propera ocasió però deixa caure que si ara es fa començar de nou el procés seria tot un maldecap com resoldre la qüestió amb 20 llocs de treball qüestionats

Però el Govern, que diu que pren bona nota que a partir d’ara les designacions s’hauran de fer amb les formalitats escaients, és a dir, amb comunicacions escrites, manté que “la manca d’aquesta formalitat (en el cas concret) en res no altera el resultat del concurs” quan el que es pretén amb aquestes comunicacions escrites és que tothom sàpiga qui integra els tribunals i així aquells que ho creguin oportú puguin “manifestar qualsevol incompatibilitat o rebuig dels seus avaluadors”.

En aquesta ocasió, però, “conèixer o no els membres del comitè en res hauria” d’afectar perquè ha recordat el ministre “tot el procés de correcció és anònim” i, a més a més, una vegada es va saber la composició del comitè assessors inclosos el professor que ha portat el cas als tribunals tampoc mai no va recusar cap integrant del jurat avaluador. En conseqüència, “el Govern entén que en res no altera el resultat de les proves i no hauria de suposar en cap cas posar en risc el lloc de treball que van guanyar les 20 persones que van treure les 20 millors notes”.

Incident de nul·litat

Per això l’executiu farà un incident de nul·litat contra la decisió del Superior. Aquest acte jurídic habitualment és l’avantsala per acudir al Tribunal Constitucional. En el 99% dels casos aquests recursos d’ultima instància es refusen. I, per tant, toca anar al TC. D’entrada, perquè l’incident es presenta davant el mateix tribunal que ha emès la sentència i, de sortida, perquè s’han d’emprar els mateixos arguments que s’han emprat anteriorment. Si se n’introdueixen de nous això crea una indefensió en l’altra part i, per tant, aquesta sempre podrà també recórrer.

Però encara més des d’un punt de vista tècnic. Cinca ha explicat que no hi havia cap afectació perquè els exàmens es corregien de forma anònima. Però és que en la sentència que anul·la el concurs, la sala administrativa del TS deixa clares dues coses. Una, que els assessors van participar de forma gairebé única i exclusiva, sense intervenció de cap altre membre del comitè de selecció, en el disseny i elaboració de les proves. I, l’altra, que en la seva sentència el tribunal, com que anul·la tot el concurs, ja només valora una de les anomalies denunciades pel recurrent.

En efecte, si ara s’estimessin les pretensions del Govern, el recurrent, si ho creu oportú, podria tornar a accionar perquè se li haurien vulnerat drets bàsics atès que el tribunal té l’obligació de motivar les sentències i resoldre tots els dubtes que planteja el recurrent. I si no ho fa, com en aquesta ocasió, era perquè en carregar-se tot el concurs no calia entrar en analitzar els detalls.

I el TS reconeixia que no entrava a avaluar una altra petició del professor que va portar l’afer a la Justícia: que les proves elaborades pels assessors ‘controvertits’ no s’ajustaven als llocs de treball requerits. Per tant, aquest aspecte sí s’hauria d’analitzar si es dóna per bona o intranscendent la deficient forma de designar els assessors.

-

Relacionat

Liberals i socialdemòcrates posen el Govern de cara a la paret: per les bicis i pels mestres
El ministre d\'Educació, Eric Jover (dreta), durant la visita a una escola.

Relacionat

La Justícia anul·la el primer concurs per consolidar mestres eventuals perquè el comitè avaluador no era bo

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.