La Justícia anul·la el primer concurs per consolidar mestres eventuals perquè el comitè avaluador no era bo

Educació haurà de tornar a convocar les proves que es van fer durant el primer semestre del 2016 i que van proveir vint places de docent

El ministre d\'Educació, Eric Jover (dreta), durant la visita a una escola.
El ministre d\'Educació, Eric Jover (dreta), durant la visita a una escola.
El concurs que el ministeri d’Educació va dur a terme durant els primers mesos del 2016 per tal de cobrir de forma indefinida vint places de mestre, sobretot especialistes en anglès, s’haurà de repetir. Les persones que van elaborar les proves i que van valorar els exàmens que van fer els candidats no estaven degudament acreditades per formar part del comitè tècnic de selecció. Per això la sala administrativa del Tribunal Superior (TS) ha tombat el concurs i imposa la “retroacció del procediment administratiu al moment anterior a la convocatòria de la prova professional”.

La decisió judicial, derivada de la impugnació dels resultats d’un aspirant que va ser considerat “no apte”, suposa un dur revés pel departament que dirigeix Eric Jover. De fet, el concurs anul·lat era la primera prova pilot que posava en marxa el ministeri per, a poc a poc, anar reduint el nombre de places de docents ocupades per eventuals. Ja en aquell moment els resultats van ser molt controvertits, ja que persones que de forma eventual feia molts anys que ocupaven els llocs que van sortir a concurs no van superar les proves i, automàticament, van quedar sense feina. En canvi, van accedir a places persones que es consideraven afins a responsables departamentals.

Els magistrats en tenen prou en comprovar que les proves les van elaborar i avaluar persones que no estaven designades per fer-ho per tombar la convocatòria; ja no entren a analitzar altres irregularitats

La sentència ara dictada, evidentment, no va tan enllà. De fet, els magistrats ja no entren ni a valorar altres de les irregularitats denunciades pel recurrent. Per exemple, que allò que es demanava en les proves no s’adequava “als requeriments del lloc de treball”. La sala administrativa del TS en té prou en comprovar que els redactors i avaluadors de les proves no estaven legitimats per fer-les per tombar el concurs. Com recorda la sentència dictada el 19 de febrer i de la qual ha estat ponent el magistrat Albert Andrés, la Batllia, en primera instància, ja va observar anomalies, però contra tota lògica va desestimar les pretensions del recurrent i va donar la raó al Govern. Ara la situació canvia.

La clau de volta de tot plegat és la composició del comitè tècnic de selecció. La normativa vigent permet, òbviament, que dit comitè tingui el suport d’assessors especialitzats. Professionals d’un nivell reconegut que per a matèries concretes aportin la seva experiència. I que tinguin, és clar, un nivell superior de coneixements en relació amb els exàmens sobre els quals s’han de referir o assessorar i, també, que tinguin un bagatge extra respecte dels membres nats del comitè. A més, la legislació vigent requereix que que aquests assessors han de ser designats formalment perquè si algun concursant hi té algun ‘conflicte’ el pugui recusar. És a dir: s’ha de saber qui intervé en la confecció i avaluació de les proves.

Doncs bé, res d’això no es va fer en l’esmentat concurs s’ha tombat. O almenys això es desprèn de la sentència ara dictada. Diu la resolució en un dels seus fonaments jurídics: “En el cas que ara s’examina, s’ha acreditat que tant l’elaboració de la prova professional com la seva avaluació van ser realitzades per persones alienes al comitè tècnic de selecció, i que només en aquesta darrera fase va intervenir un dels seus membres. A més, no es va formalitzar la seva designació i, de fet, tampoc consta que disposin d’una especialització professional diferent de la dels membres d’aquell comitè, que justifiqui la seva participació.” La decisió, per tant, és clara.

La sala retreu implícitament a la Batllia que malgrat haver detectat anomalies no n'extragués cap conseqüència i donés la raó al Govern

A més, la sala, implícitament, toca la cresta a la secció administrativa de la Batllia quan diu que “la sentència apel·lada ja ha constatat els problemes que planteja la intervenció informal de persones alienes al comitè en l’elaboració i valoració de les proves, quan afirma que caldria propiciar que aquesta participació quedés reflectida formalment, però no n’extreu les conseqüències procedents. Atès que es tracta d’una intervenció substantiva, que determina el resultat del procés selectiu, s’ha de concloure que l’absència d’una designació dels experts o assessors en la forma legalment exigida comporta la invalidesa de les resolucions impugnades”.

Per tant, es conclou que el procés s’ha de tornar a posar en marxa just des del moment que es va  convocar el concurs. Aquesta prova la va acordar el Govern el gener del 2016 i en primera instància es va fer un procediment intern per si algun empleat públic pretenia canviar de departament. Així es va ocupar una de les vint places en joc. Després, el concurs es va obrir al públic en general. Primer, per als no funcionaris de nacionalitat andorrana. I es van ocupar sis places més. I, finalment, amb no funcionaris estrangers es van acabar omplint els tretze llocs restants. Ara tot això està en l’aire. I el ministeri d’Educació haurà de veure com resol el problema. Ja que aquelles persones que al seu dia van aconseguir una plaça també podrien anar contra el Govern si era se’ls deixa sense el lloc de feina.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.