El Partit Socialdemòcrata (PS) debatrà durant el proper congrés ordinari del 26 de novembre la conveniència d’impulsar una proposta de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat per tal de fer possible la compatibilitat del passaport andorrà amb un altre. Per tant, per tal de permetre la doble nacionalitat. I així resoldre els tres grans problemes que el marc legal actual, a parer del president de la formació, Vicenç Alay, suscita. Això és, dificultat per poder accedir a certs avantatges que possibilita la Unió Europea; reticències per fer-se andorrà tot i disposar dels elements per adoptar aquesta decisió; i posar fi a la bossa de persones ‘il·legals’ atès que es de domini públic que hi ha un nombre de ciutadans andorrans que contravenint la llei disposa, també, d’una altra nacionalitat.
Alay és l’autor d’una de les ponències presentades per debatre’s durant el 14è congrés ordinari. Els textos originals poden ser objecte de modificacions, de propostes de millora. En tot cas, la ponència original del president de la formació socialdemòcrata manté que “el tractament (de negació taxativa) que la llei vigent dóna al tema de la doble nacionalitat ha acabat ocupant un lloc rellevant a l’hora de tractar aquesta qüestió. Ja no és tracta sols de la identitat nacional (que sí, que segueix sent rellevant) ni tan sols de fer coincidir idealment la població de fet amb la de dret (que també segueix sent un plantejament indiscutible) sinó que la conjuntura actual, amb un món en crisi permanent (es el nou paradigma) i amb una globalització que arriba a tots els àmbits, planteja nous problemes i nous reptes”.
En aquest marc, Vicenç Alay detecta, “pel cap baix, tres problemes greus” que serien “la dificultat, si no la impossibilitat, dels nacionals andorrans de gaudir de determinats avantatges vinculats a formar part d’aquest macro espai supranacional que és la Unió Europea (en el qual ens trobem immersos, geogràficament, econòmicament i culturalment)”; també la “reticència de molts ciutadans d’Andorra que reuneixen tots els requisits necessaris, a esdevenir andorrans i perdre les possibilitats que els atorga la seva nacionalitat d’origen. En un món en crisi, amb un futur incert, no deixa de ser una decisió si més no comprensible”; i, finalment, “la realitat, més o menys gran quantitativament, d’aquelles persones que d’amagat gaudeixen d’una nacionalitat altra que l’andorrana”.
A partir d’aquí, el president del PS reflexiona sobre les conseqüències que poden suposar aquests tres problemes sense entrar a valorar quin és el més greu però deixant clar que “els tres tenen un pes suficient per a tenir‐los en compte”. En conseqüència: “Malament, que els ciutadans andorrans ens veiem apartats d’un món de possibilitats que sols pot fer que afavorir Andorra com a país i com a col∙lectiu. Malament que una part important de la nostra ciutadania no faci el pas per esdevenir andorrà i aportar la seva part en la construcció i el funcionament del país (en termes molt simples, són recursos tristament malbaratats). I malament que una part de la ciutadania es mogui en un terreny, la il∙legalitat, que va en contra seva i en contra de tot el país.”
Per tot això, i després de diverses consideracions, Alay recorda que “existeixen principis jurídics, com el ‘principi d’efectivitat’, que permeten ordenar i establir de forma satisfactòria l’exercici legal i lleial de la doble nacionalitat, amb vistes a evitar possibles fraus a llei”. Alhora, “existeixen mecanismes político‐jurídics, com els Convenis de doble nacionalitat, la signatura dels quals ha de permetre donar la millor solució i regular amb tota la seguretat legal les qüestions lligades a aquesta doble condició nacional, entre altres els conflictes de nacionalitat, positius o negatius (apatrídia)”: Amb tot, segons el dirigent socialdemòcrata, “aquest conglomerat de noves situacions i noves circumstàncies no pot ser resolt satisfactòriament des de l’actual plantejament polític i jurídic”. Amb la Constitució del 1993 i la Llei qualificada originària del 1995 com a base.
Per tot plegat, la ponència firmada per Vicenç Alay conclou amb la necessitat d’“elaborar una proposta de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat a fi de fer possible que els nacionals andorrans puguin disposar legalment d’una altra nacionalitat, en uns termes i condicions (principi d’efectivitat, convenis de doble nacionalitat) coherents amb la voluntat repetidament expressada de donar valor i consideració a la condició de nacional andorrà i a la necessitat de donar resposta a la nova realitat política, jurídica i econòmica del nostre país, en el moment i en el context actuals”.
Comentaris