El sector públic s’estreny el cinturó pels efectes econòmics de la Covid-19

La despesa global de Govern, comuns i entitats vinculades prevista als respectius pressupostos per a l’actual exercici cau un 8,9% i es queda en 1.584 milions, en comparació als 1,739 del 2020

Edifici de Govern a Prat de la Creu.
Edifici de Govern a Prat de la Creu. Altaveu

La crisi del coronavirus ha provocat que el sector públic hagi apostat per una considerable reducció de la despesa que preveu fer durant el 2021. Així, en global, el conjunt d’administracions (tant central com comunals) així com les societats o entitats que hi estan vinculades, han apropat pressupostos que suposen una caiguda del 8,9% en comparació als que es van validar l’any passat. A la vegada, també preveuen una davallada dels ingressos que entraran a les seves arques.

Així es desprèn dels càlculs que ha fet el departament d’Estadística. Així, s’indica que el pressupost de despesa agregat total del sector públic ascendeix a 1.584 milions d’euros. Això suposa una disminució en comparació als 1.738,8 que es van aprovar entre totes les entitats. D’aquesta forma queda de manifest la decisió d’apostar per la contenció, tot tenint en compte les conseqüències econòmiques que ha tingut la pandèmia.

Una d’aquestes és, evidentment, una reducció dels ingressos públics a conseqüència de la davallada d’activitat. Per exemple, ja durant el 2020 la caiguda de recaptació pels impostos indirectes va ser especialment forta i es preveu que, enguany, el cop arribi als tributs directes, especialment al de societats. I el sector públic ja ho estima, amb una suma total entre totes les entitats (des de Govern i comuns a empreses públiques com Andorra Telecom o FEDA i altres institucions) de 1.580,7 milions d’euros. En comparació a les xifres inicialment previstes el 2020 (1.735), la davallada és d’un 8,9%.

La contenció és la tònica general en la majoria d’entitats, tot i que hi ha excepcions. Per exemple, el pressupost de FEDA aposta per incrementar un 5,3% la despesa igual que les seves dues societats vinculades, Solucions i Capçalera d’Infraestructures Energètiques, en gran part per la voluntat de seguir avançant amb projectes que han de permetre incrementar l’energia que es genera al país. Altres excepcions, lògiques en aquest cas, són les del Servei d’Atenció Sanitària (SAAS) i la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), que, justament, han de fer front de forma directa a la pandèmia.

Pel que fa als comuns, cinc d’ells (Encamp, Ordino, la Massana, Andorra la Vella i Canillo) redueixen despesa de forma important. En canvi, Sant Julià i Escaldes-Engordany, i en especial aquest darrer, han aprovat uns pressupostos relativament expansius.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.