Quan es va elaborar el pressupost, es donava per fet que aquestes fonts d’entrada de diners a les arques públiques patirien un fort cop al llarg del 2020. En canvi, es confiava que durant el 2021 es començarien a recuperar i, en canvi, seria la tributació directa la que registraria una caiguda. Per ara, però, aquesta previsió no s’està complint. Durant el primer semestre, els ingressos per imposició indirecta, i especialment els que s’aconsegueixen amb l’Impost General Indirecte (IGI) i la taxa al consum, que grava principalment l’entrada de tabac al país, encara s’han enfonsat més. En canvi, hi ha un bon comportament dels tributs directes, que ara caldrà veure com evoluciona durant la segona meitat de l’any, que, per ara, evita que el daltabaix sigui més fort.
La taxa al consum, que grava principalment el tabac, cau encara un 14,4% més, al mateix temps que l’IGI es queda en xifres similars a les del 2020, que ja eren molt dolentes
Així queda de manifest en l’‘Execució pressupostària i comptable amb data 30 de juny de l’exercici 2021’ que, des del Govern, s’ha tramitat al Consell General. Altaveu ha tingut accés al document que evidencia com la manca d’una temporada d’hivern normal per culpa de les restriccions de mobilitat aplicades als països de l’entorn per frenar la pandèmia ha impactat de forma forta a les finances de l’executiu. El principal punt d’aquest cop es troba en la imposició indirecta que, cal recordar, ja va patir fortament al llarg del 2020.
En aquest capítol, entre gener i juny es van recaptar tot just 89,89 milions d’euros. La dada suposa més davallada, del 3,15% en comparació als 92,82 del mateix període del passat exercici, marcat pel confinament aplicat arran de l’esclat de la pandèmia a mitjans de març. Llavors, la patacada ja va ser forta si es posa la dada al costat de la d’un any normal i, ara, encara ha caigut més.
Els ingressos baixen arrossegats principalment pel comportament de la taxa al consum, que grava especialment l’entrada de tabac al país. En aquests sis primers mesos del 2021, es va aconseguir tot just 25,11 milions d’euros, el que representa un 14,4% menys que un any enrere (29,34 -dada ja molt dolenta-). “S’ha de considerar que el resultat d’aquesta taxa està directament vinculada als fluxos turístics. L’impacte de la crisi de la Covid ha tingut un fort impacte en la recaptació d’aquesta figura impositiva”, remarca el document.
L’impost de societats presenta dades positives que Govern atribueix, per un costat, al fet que moltes empreses han evitat pèrdues gràcies a les mesures de suport i al fet que han liquidat ara més diners pel fet que el pagament acompte fet l’any passat va ser només del 20% i ara s’ha compensat
Per la seva banda, l’IGI continua també sota mínims. Sense turistes (o almenys amb els pocs que van poder arribar al país durant el primer semestre) el consum cau de forma important i aquesta figura grava, justament, això, la despesa que es fa en adquirir productes i serveis. El primer semestre la recaptació va ser de 45,45 milions, a un nivell similar als 45,58 d’un any abans. “Cal considerar que aquest impost merita a mesura que s’incorpora valor en els lliuraments de béns i les prestacions de serveis. Des d’aquest punt de vista, la creació de valor al país s’ha vist fortament afectada al llarg del primer semestre, principalment a causa de la crisi sanitària (...) i que esperem que es dilueixi progressivament a mesura que la població mundial pugui estar immunitzada”, apunta el document.
La davallada global de la recaptació per tributació directa no ha estat encara més forta gràcies a la tímida recuperació dels impostos especials, que graven especialment els combustibles. En aquest sentit, cal tenir en compte la forta caiguda patida en el consum de carburants durant el confinament del 2020. Ara s’ha liquidat per aquesta figura fins a 15,46 milions d’euros, en comparació als 14,56 de fa un any. Tot s’ha de dir, la dada queda encara llunyana del que hauria de ser normal. També ha anat a l’alça l’Impost de Transmissions Patrimonials, amb el cobrament per part del Govern d’1,57 milions.
El document posa en relleu que “aquests impostos manifesten els efectes econòmics derivats de la crisi sanitària, sobretot amb un primer trimestre en què les limitacions als fluxos turístics i a les activitats vinculades amb la neu han tingut una incidència molt significativa”. S’indica també que “el ritme de la recuperació econòmica marcarà l’impacte recaptatori” i que “el comportament serà determinant en el resultat pressupostari de l’exercici”.
Si els impostos indirectes són la (gran) creu de les dades recaptatòries del primer semestre, la cara es troba, sorprenentment, en la directa. Les diferents figures sumen fins a 49,35 milions, el que representa un 44,47% més que els 34,16 de fa un any. Bona part de culpa la té l’Impost de Societats, amb 32,06 milions entrats a les arques públiques. “Se situa en unes xifres superiors a les previstes al pressupost principalment per una disminució de les deduccions aplicades per les empreses, alhora que els resultats no s’han vist excessivament perjudicats gràcies a les mesures de suport practicades pel Govern”, s’indica al document, al mateix temps que s’apunta que “durant el 2020, per pal·liar els efectes de la pandèmia i minimitzar l’impacte en la tresoreria es va decidir reduir l’acompte a efectuar a la tardor del 2020 del 50 al 20%. Per aquest motiu, en període de liquidació, els imports són superiors”.
Els ingressos corrents de l’Estat ha caigut fins a tot just 158,8 milions mentre les despeses han crescut encara un 10%; resultat: un dèficit de gestió de 45,85 milions que s’enfila a 55,2 si se sumen uns costos per finançar el deute que també creixen
Pel que fa a la resta de figures, l’impost als no residents experimenta una millora, fins a 4,03 milions, mentre que el de plusvàlues immobiliàries cau lleugerament. En canvi, hi ha una certa estabilitat en l’IRPF, amb 10,09 en ingressos, uns 200.000 euros menys que el 2020.
Globalment, els ingressos de l’Estat van quedar-se en aquests sis primers mesos de l’any en 158,8 milions, xifra que suposa un 23% menys que el mateix període de l’exercici anterior. En total, 46,89 de menyscapte. Una part, això sí, s’explica pel fet que no està encara comptabilitzat els 17,09 que ha de traspassar Andorra Telecom al Govern en concepte de la distribució de resultats del 2020. Tot i això, la xifra és, evidentment, molt baixa.
I això contrasta amb unes despeses que, en canvi, han anat a l’alça, especialment pel pagament dels ajuts al teixit econòmics (ERTO i altres mesures) així com pels recursos destinats a la pandèmia. S’han situat en 178,44 milions d’euros, en comparació als 162,113 de l’any passat (+10,07%). A aquestes cal sumar 26,84 en inversió.
El resultat? Un tancament de comptes a la meitat del 2020 amb uns considerables números vermells. El dèficit de gestió -diferència entre ingressos corrents i les despeses sense incloure les financeres i les de capital- se situa en 45,85 milions. Encara puja més si es té en compte el que es paga en interessos, que també ha anat a l’alça. Llavors, el dèficit de caixa ascendeix fins als 55,2 milions.
Comentaris