Préstec de 100 milions amb Crédit Agricole per finançar el dèficit causat pel coronavirus

El Govern anuncia que Andorra passa a ser membre del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa i ha demanat col•laboració al Banc Europeu d’Inversions

Jover, durant la roda de premsa.
Jover, durant la roda de premsa. SFGA

El Govern ha fet passos importants per assegurar el finançament que necessitarà per cobrir el dèficit que generarà la crisi del coronavirus en les arques públiques, que es calcula pot arribar a ser de 188 milions d’euros entre el 2020 i el 2021. Per un costat, s’ha tancat un crèdit de 100 milions amb Credit Agricole, que se suma a l’emissió de deute públic de 125 milions ja efectuada i a una pòlissa de 50 més. A banda, s’ha acordat entrar a formar part del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa i s’ha formulat una demanda de col·laboració amb el Banc Europeu d’Inversions.

El crèdit amb l’entitat francesa ascendeix a 100 milions, però no necessàriament s’haurà de disposar de tot. De fet, segons ha explicat el portaveu de Govern, Eric Jover, s’estructura més com una pòlissa, amb un tipus d’interès inferior a l’1% per la part que s’utilitzi i més reduït encara per aquells diners disponibles però que finalment no s’acabin agafant. L’acord estipula un retorn a 18 mesos.

El dèficit entre 2020 i 2021 s'estima en 188 milions, 111,3 enguany i 76,8 l'exercici vinent i es busca finançament per cobrir-lo

D’aquesta forma, l’executiu s’assegura poder cobrir el dèficit estimat per aquest any i pel 2021, que seria de 188 milions d’euros. En concret, l’estimació per l’actual exercici és d’uns números vermells de 111,3 milions. En aquesta dada influirà de forma decisiva la davallada de recaptació pels impostos indirectes i les despeses realitzades per fer front a la crisi, tant pel que fa a l’àmbit sanitari com amb els paquets d’ajuts per a empreses, autònoms i ciutadania en general. Ja l’any vinent, la previsió és d’un tancament negatiu de 76,8 milions, en el qual tindrà bona part de responsabilitat la baixada prevista dels ingressos provinents de l’impost de societat, així com la reducció de beneficis de FEDA i Andorra Telecom.

De fet, entre el préstec amb l’entitat francesa, l’emissió de deute públic ja col·locada en la seva totalitat (125 milions) i la pòlissa de crèdit tancada amb els bancs del país (50) se sumen 275 milions, una xifra que està molt per sobre d’aquest dèficit acumulat pels propers dos exercicis. Sobre aquest punt, Jover ha indicat que “és necessari sobrecapitalitzar el Govern en previsió que pugui haver incerteses en els propers mesos”. Així, es vol que “en cas que calgui realitzar despeses extraordinàries, tinguem prou marge d’actuació”.

Andorra pagarà 2,8 milions d'euros en quatre anualitats per ser membre del Banc de Desenvolupament, diners que podrà recuperar si deixa l'entitat

Paral·lelament, també s’han fet passos importants amb tres organismes internacionals a través dels quals també es podrà aconseguir finançament en cas de necessitat. El primer d’ells és el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, del qual Andorra ha passat a ser membre. Per fer-ho, s’haurà de desemborsar 2,8 milions en quatre anualitats. Això sí, Jover ha aclarit que aquests diners passaran a ser considerats “reserves a l’estranger”, ja que si, en un futur, es decideix abandonar l’entitat, es recuperarien.

El ministre de Finances ha explicat que el Banc de Desenvolupament ofereix dues possibilitats a Andorra. Per un costat, finançament directe del deute sobirà. Per l’altra, l’opció de cofinançar projectes concrets, entre els quals estan inclosos aquells vinculats amb la crisi del coronavirus o àmbits com la protecció d’empreses i llocs de treball. “Durant les properes setmanes treballarem conjuntament per veure si instrumentalitzem una demanda a aquest ens”, ha avançat Jover, que ha posat en relleu que la idea d’incorporar-se a l’entitat no va sorgir pas de l’executiu sinó dels grups parlamentaris. De fet, ha tingut paraules d’agraïment cap als presidents de les bancades demòcrata i socialdemòcrata, Mònica Bonell i Pere López.

En l’àmbit internacional, també s’avança en dues altres direccions. Per un costat, s’ha formalitzat “una demanda de col·laboració” amb el Banc Europeu d’Inversions, un ens de la Unió Europea que “desenvolupa projectes molt potents” i que, als seus estatuts, preveu ajudar a països tercers. En aquest cas, s’analitzaria iniciativa per iniciativa i a més també es facilitaria una anàlisi tècnica sobre el projecte concret.

Amb el Banc Europeu d'Inversions s'espera obtenir finançament per a projectes concrets mentre que l'FMI ha de comunicar aquest mes quina és la quota per formar-hi part

Per l’altre, s’està a l’espera que el Fons Monetari Internacional decideixi i comuniqui quina serà la quota d’Andorra. La previsió és que aquesta decisió es tingui ja a finals de mes. “No només aportarà el valor de tenir més línies de finançament sinó que també és un pas més en homologació internacional i en millorar la credibilitat que tenim com a país”, ha afirmat Jover, tot avançat que la voluntat és “ser membres de ple dret aquest any”.

El ministre portaveu ha justificat el fet d’haver llançat cables en tantes direccions. “Cal una xarxa de finançament com més diversa millor”, ha afirmat, tot indicant que “ha de tenir un component nacional, amb emissions de deute i amb el suport de la plaça financera, però també anar més enllà de les nostres fronteres”.

Jover també ha explicat que el Govern ha actualitzat la previsió de l’evolució del Producte Interior Brut (PIB). I, com era d’esperar, la caiguda ja va més enllà del 5% apuntat en la memòria econòmica de la segona Llei òmnibus. Ara, pel 2020, ja s’estima una davallada del 9,8%. Això sí, s’entén que serà una evolució en forma de V, ja que pel 2021 es confia en una recuperació del 5,5%. “És una dada relativament similar a la dels països de l’entorn”, ha apuntat, tot comentant que “respon al tancament comercial i a la no arribada de turistes”.

Una captura de pantalla del lloc web de Garrigues.

Relacionat

Govern contracta per 80.000 euros el bufet Garrigues perquè repensi el marc fiscal del país

Jover també ha sortit al pas de les reaccions que ha generat l’encàrrec al bufet Garrigues per repensar el marc fiscal. Ha volgut deixar clar que “aquest Govern no incrementarà el tipus nominal dels principals impostos del país”, referint-se a lGI, l’ISI i el de societats. El que es vol, ha manifestat el portaveu de l’executiu, és “mirar si hi ha disfuncions per millorar-les” així com analitzar “com podem implementar mesures, com ara les de mecenatge esportiu que portem al programa”. També es vol estudiar si “les deduccions que s’estan aplicant estan fent les funcions per les quals van ser creades”.

Etiquetes

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.