La factura de la Covid el 2021: 50 milions menys de recaptació i 26 milions més per frenar el virus

El ministre de Finances presenta un pressupost “realista” per al proper exercici marcat pels efectes de la pandèmia i que preveu un dèficit de 65 milions d’euros tot i reduir molt la inversió

El ministre de Finances, Eric Jover, esposant les grans magnituds del pressupost 2021.
El ministre de Finances, Eric Jover, esposant les grans magnituds del pressupost 2021. Toni Solanelles

Cinquanta milions menys d’ingressos en relació al pressupost ajustat del 2020 i un increment de dotació per als ministeris de Salut i Afers Socials, i també per al SAAS i la CASS, que en xifres rodones suposen una injecció de 26 milions. Tot en xifres rodones. Aquesta és la factura que el Govern preveu que deixi de manera directa l’impacte del coronavirus el 2021. El ministre de Finances, Eric Jover, ha presentat un pressupost “realista” marca totalment pels efectes de la pandèmia i que estima en 65 milions d’euros el dèficit.

De fet, i amb les xifres una mica més ajustades vist que han anat passant dies i setmanes, el Govern compta tancar el 2020 amb cent milions de forat. I el proper exercici haurien de ser 65 milions més tot i que el titular de Finances ha admès que hi ha escenaris més pessimistes. També n’hi ha de més optimistes. En tot cas, l’impacte del coronavirus en dos anys no baixarà de 165 milions. Això sí, Jover disposa, assegura, d’un “coixí” de 275 milions producte de les operacions creditícies i d’altra índole que s’han anat tancant fins ara (que si Credite Agricole, que si el Santander, que ara el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa…).

La síndica Roser Suñé mostrant el llapis de memòria que conté el pressupost lliurat per Eric Jover.

Relacionat

Govern lliura al Consell General el ‘pressupost del coronavirus’

Jover ha sintetitzat el pressupost per a l’any que ve, que ha entrat aquest matí al Consell General, esmentant una reducció dels ingressos, una contenció de la despesa especialment visible en la reducció de la inversió, i una injecció dinerària clarament orientada a fer front a la Covid. Ha assegurat que totes les accions programades donen sentit al projecte Horitzó 2023 i que es tracta d’un pressupost que aposta per la resiliència financera i la diversificació de l’endeutament. Paraules molt altisonants però, quedi clar, que han estat exposades de forma prou didàctica tractant-se de la matèria que es tractava.

El pressupost s’ha calculat tenint en compte una lleugera deflació o, a tot estirar, un IPC equivalent a 0. La caiguda del PIB prevista per al 2020 la calcula el Govern molt optimistament al tomb del 10,3%. De fet, Jover ha explicat que igual que la caiguda haurà estat molt accentuada, el rebot positiu posterior també serà molt important. Així, també molt optimistament, l’executiu creu que el 2021 la recuperació de la riquesa serà del 8%. Amb tot, no serà fins al 2023 quan la situació s’equipari amb el que hi havia abans de l’esclat de la pandèmia tot i que després els creixements de l’economia se situaran entre l’1 i el 2%.

eric jover2
Jover en el moment d'exposar el dèficit. Toni Solanelles

El titular de Finances també ha deixat clar que ni el 2020 ni el 2021 no es respectarà el sostre màxim d’endeutament (del 40% del PIB) i ha remarcat que les despeses d’aquest exercici en curs passaran de les inicialment pressupostades en 465 milions a 515. “Ara que no ens sent ningú del PS” Jover ha afirmat que el fet d’accedir a l’FMI permetrà “consolidar el tipus d’interès” i ha apostat perquè el 60% del deute ara col·locat en emissions nacionals estarà al 2025 en emissions internacionals. El ministre ha reconegut, de fet no podia ser de cap altra forma, que vénen anys “incerts”. Com a mínim fins al 2023.

Les grans xifres pressupostàries

En referència a la previsió pressupostària per al 2021, les grans magnituds indiquen uns ingressos de 397,8 milions d’euros i unes despeses de 462,9 milions. D’aquí surt el dèficit de 65 milions en xifres rodones. Els ingressos baixen prop de 50 milions respecte del pressupostat per aquest 2020 per la caiguda recaptatòria, amb especial incís, l’ha fet el ministre, de la imposició directa i dels dividends que no donaran Andorra Telecom i FEDA, que veuran caure els seus beneficis. De les despeses, i més enllà, de la retallada en inversions, Jover ha ressaltat els increments en Afers Socials (prop de 3 milions) i Salut (més d’11 milions). I l’augment de les transferències tant al SAAS (al tomb d’uns 6,6 milions) com a la CASS (5,2) per poder pagar prestacions sociolaborals.

“La inversió és una de les partides més penalitzades d’aquest pressupost. La inversió privada està funcionant a molt bon ritme i no és necessari que la inversió pública sigui igual d’important. Pot aguantar. Ara, això no pot ser sempre així”

Fem un nou gir per tornar als ingressos. I aquí es preveu una caiguda de 20,5 milions en imposició directa (23% de davallada percentual), que sobretot tindrà al 2021 l’impacte de la crisi haguda durant el 2020; 13,5 milions de reducció en imposició indirecta (5% de caiguda) i una injecció procedent d’Andorra Telecom i FEDA 16 milions inferior al rescabalament de dividends ordinaris que hi ha hagut aquest 2020. És a dir, una davallada percentual del 44%. Si s’observen les despeses, l’única tisorada la sofreixen les inversions. I és que la despesa corrent creix un lleuger 3%. Els salaris dels treballadors no perdonen. Quinquennis o jubilacions fan incrementar les partides es vulgui o no.

Eric Jover ha admès que les inversions “és una de les partides més penalitzades d’aquest pressupost”. Ha reconegut que la situació és volguda i que no pot ser sostinguda en el temps. Es retallen deu milions respecte del 2020, quedant 33 milions pressupostats, que van a l’estabilització de La Portalada (2,9 milions que si escau es farà el procediment escaient per recuperar-los) i majoritàriament a ampliar o millorar centres escolars. La despesa destinada a l’edifici multifuncional serà “poc rellevant” perquè s’està en una fase de projecte. El ministre ha remarcat que “la inversió privada està funcionant a molt bon ritme i no és necessari que la inversió pública sigui igual d’important. Pot aguantar”. Ara, “això no pot ser sempre així”. I el ritme de dèficits i increment del deute tampoc. El coronavirus fa estralls. I les finances necessiten, també i més que mai, autèntics cirurgians.

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.