Els primers crèdits, sense tenir en compte la viabilitat de les empreses i amb uns interessos molt baixos que assumeix l’Estat, que també avala el suport financer, es van concedir el mes d’abril del 2020. En principi el seu venciment havia d’arribar al cap d’un any però ja es va deixar la porta oberta a allargar aquest termini. Efectivament, al gener, es va fer una pròrroga automàtica de mig any més. El primers crèdits concedits vencerien aquest octubre. Per aquest motiu, i perquè “el retorn dels crèdits no sigui un element que posi en risc la viabilitat de les empreses”, com ha remarcat Jover, l’executiu allarga sis mesos més el venciment com a pas previ a la seva prestamització. Però no hi haurà més pròrrogues.
Dit d’una altra manera, el Govern, sempre que el beneficiari no hi digui el contrari -s’han cancel·lat 139 operacions per valor de 5,7 milions-, anirà prorrogant sis mesos més el venciment dels crèdits amb l’acord de l’entitat financera concessionària. Durant els 30 dies posteriors a aquesta data de venciment, qui ho escrigui escaient, haurà de fer la sol·licitud perquè el crèdit esdevingui un préstec que tindrà, llavors, una carència màxima de set anys. No vol dir que es concedeixi aquest termini.
“La capacitat de resiliència” de les empreses andorranes, ha afirmat el titular de Finances, és millor que la de les espanyoles. “L’impacte de la crisi sobre el finançament de les empreses és menor del que podíem esperar”
La sol·licitud serà objecte d’una anàlisi, on sí que es valora ja la viabilitat del negoci i altres paràmetres, i s’establiran les decisions en conseqüència. El que està clar és que l’Estat és continuarà fent càrrec dels interessos. Però només els dos primers anys del préstec, en què l’Estat continuarà sent “el garant”. L’anàlisi esmentada tindrà com a objectiu evitar que empreses que realment tinguin una capacitat de retorn plausible no ‘abusin’ del suport públic. La prestamització “no és obligatòria”, han deixat clar els dos mandataris de Finances.
Jover i Ballestà han assegurat que amb aquesta decisió d’ampliar el venciment i fomentar la transformació dels crèdits en préstecs es vol mirar d’acabar de donar l’empenta final a les empreses perquè puguin superar la crisi, tot i que “la capacitat de resiliència” de les empreses andorranes, ha afirmat el titular de Finances, és millor que la de les espanyoles. “L’impacte de la crisi sobre el finançament de les empreses és menor del que podíem esperar”, tot i que es manté la projecció que la morositat màxima pot arribar a ser del 18% i en funció d’aquesta xifra es fan els aprovisionaments necessaris.
LES DADES DELS BENEFICIARIS
Amb tot, per ara només dues empreses beneficiàries han fet fallides i el Govern, en haver-se d’executar l’aval dels crèdits, s’ha presentat com a creditor. Això no vol dir que en els propers mesos, i a mesura que hi hagi el venciment de crèdits, no hi pugui haver "un degoteig d'empreses que facin fallida". Però ara no és el cas. En global els crèdits fallits sumen 63.000 euros dels 131.880.720 concedits, i dels quals se n’han disposat al tomb de 127 milions. De mitjana, les empreses beneficiàries haurien percebut crèdits per valor de 98.000 euros. I Jover ha celebrat que “ha estat un producte”, el dels crèdits tous, que “va tenir èxit” i el va tenir d’una manera transversal atès que tant va beneficiar microempreses com companyies d’una certa dimensió.
També ha destacat que aquests programes, que tenien com a missió “reduir l’impacte econòmic de la pandèmia per evitar una crisi social”, han revertit, aproximadament, en 8.000 euros per cadascun dels treballadors o autònoms de les empreses beneficiàries. El segon programa que es va impulsar, dotat amb cent milions d’euros, “encara es manté obert”. I és que només s’han concedit crèdits per valor de 20 milions, sempre en xifres rodones. El Govern pretenia “donar oxigen” i creu haver assolit la finalitat i fa un pas més amb la pròrroga automàtica.
‘Patata calenta’ per al Tribunal de Comptes
El ministre de Finances, Eric Jover, ha reiterat que el Govern no farà públiques les identitats de les empreses beneficiàries dels crèdits tous. Que només publicarà la relació de companyies que acabin no satisfent els crèdits i, per tant, l’Estat els hagi d’assumir a través de l’aval acordat al seu dia. Per tant, més o menys aquesta tornarà a ser la resposta que es donarà a la consellera socialdemòcrata Susanna Vela, que ha fet una demanda d’informació sobre la qüestió. Ara bé, Jover ha explicat que tota la informació, els expedients complerts de tots els crèdits concedits, s’han remès al Tribunal de Comptes amb un doble objectiu. Un d’evident: que faci la seva feina de fiscalització. I el segon, que valori, si escau, que en el marc dels seus informes, publiciti la relació de beneficiaris. El ministre ha negat, encara que ho sigui, que es traslladi la ‘patata calenta’ a l’òrgan presidit per Francesc Pons. Però sí que ha admès que es passa la responsabilitat al Tribunal de Comptes perquè “a millor criteri”, i tenint en compte que aquest organisme té obligació de fiscalitzar amb transparència, acabi “publicitant o no” el llistat de beneficiaris.
Comentaris (7)