La maniobra de Vall Banc amb els CoCos ha possibilitat un ‘fals’ ascens de la solvència de la banca

L’operació com a mínim anòmala que va possibilitar la conversió en capital dels bons subscrits inicialment per l’AREB a través de BPA va permetre al banc aixoplugat per JC Flowers incrementar els seus recursos propis

Façana principal de l'oficina principal ara de Vall Banc.
Façana principal de l'oficina principal ara de Vall Banc. Toni Solanelles

La com a mínim anòmala maniobra duta a terme per Vall Banc amb els bons convertibles (CoCos) que va emetre just quan va ser creat com a banc pont li ha suposat a l’entitat controlada pel fons voltor americà JC Flowers incrementar molt notablement els seus recursos propis i, de retruc, ‘maquillar’ a l’alça, falsejar en certa manera, el rati de solvència de la plaça financera andorrana, de la banca del Principat, que incomprensiblement és millor el 2019 que un any abans, contravenint la tendència que hi ha arreu.

Si Andorran Banking, l’agrupació dels bancs andorrans (ABA), presenta a partir de les memòries i els resultats dels seus associats, un coeficient de solvència del sector CET 1 (phase in) del 17,48% el 2019, que és superior al 16,64% d’un any abans, això és estrictament producte de la premeditada operació de conversió dels CoCos que li ha suposat a BPA controlada per l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), que li ha suposat per tant i en certa manera a l’Estat, la pèrdua directa de 57,2 milions d’euros que, en certa manera també, se’ls anota JC Flowers a través de Vall Banc i els recursos propis d’aquest.

La memòria de Vall Banc respecte dels comptes del 2019 és molt aclaridor respecte de l’operació realitzada amb els bons convertibles i deixa clar que l’Estat va tolerar una pèrdua directa de 57,2 milions d’euros

La memòria pròpia elaborada per Vall Banc sobre els comptes del 2019 posen al descobert tot el ‘muntatge’ pel qual, de retruc, en surt falsament enfortida la plaça bancària andorrana. Per allò que a BPA ja administrada per l’AREB li va costar 70 milions d’euros, JC Flowers només en va haver de pagar 12,8 milions. I Vall Banc, posteriorment i amb el fons voltor com a principal accionista, ha tornat a transformar els 12,8 milions d’euros en 70 milions per aquell art de màgia que sovint els papers comptables aguanten, generen, comporten.

Quan es va crear el banc pont, el 2016, Vall Banc va emetre 70 milions d’euros en bons convertibles que va endossar a BPA a canvi dels actius que rebia d’aquesta amb la benedicció de l’AREB i els organismes de control i supervisió financera. El 3 d’abril del 2018 JC Flowers va recomprar els títols, els CoCos, a BPA per tot just 12,8 milions d’euros, en el que hauria d’haver estat una subhasta que formalment mai no es va produir o a la qual cap altra entitat que no fos l’americana no hi va prestar cap mena d’interès.

Ara, i segons que es diu en l’informe comptable de Vall Banc del 2019, en data 14 de gener de 2019 l’únic tenidor de les obligacions (CoCos) va sol·licitar-ne la seva conversió en capital, en les condicions que s’havien establert en l’emissió dels bons, és a dir, 1.050.000 euros en accions amb una prima d’emissió de 68.950.000 euros. Això va suposar que els 70 milions emesos van deixar de ser un deute per a Vall Banc i es van convertir en recursos propis de primer nivell (Tier 1). Això comporta un augment significatiu de la Ratio CET 1 (phase-in), de la solvència, que assoleix el 31 de desembre de 2019 el 21,10%.

Aquest significatiu augment del Tier 1 de Vall Banc per la conversió dels CoCos en capital  ha permès, de retruc, sorpresivament i sense que s’hagués exposat mai com, que l’ABA hagi pogut presentar un coeficient de solvència del sector CET 1 (phase in) del 17,48% el 2019, superior al 16,64% del 2018, cosa que li ha permès dir que ha augmentat la solvència del conjunt del sector bancari (en contra del que seria esperable per la dinàmica ordinària del sector, no només al Principat sinó també, i més encara, en el conjunt de països de l’entorn).

A petició del tenidor

La memòria de Vall Banc del 2019 permet ‘descobrir’ també que la conversió es va produir, com no podia ser d’altra manera, a petició del tenidor (pàgina 132 de l’Informe anual), atès que no es donaven cap de les circumstàncies en les que la conversió hauria estat forçosa. En el document s’explica que “el 3 d’abril de 2018 el que en aquell moment era l’accionista únic de Vall Banc va procedir a l’adquisició a l’AREB del 100% de les obligacions convertibles subscrites, convertint-se en l’únic tenidor de les obligacions subordinades de Vall Banc i sense realitzar cap altre moviment que en modifiqués el nombre o l’import nominal”. I es recorda que “les obligacions tenien caràcter perpetu i una remuneració anual fixa del 4%, la meritació de la qual serà discrecional i no acumulable, i està condicionada, en tot cas, a l’existència d’elements distribuïbles (entesos com la suma dels resultats) i al compliment dels requeriments de recursos propis aplicables en cada moment”.

La conversió de les obligacions es va fer a petició del tenidor, és a dir de Vall Banc, i no pas perquè es complís algun dels requisits que comportaven aquella conversió com va afirmar l’AREB al llavors conseller general liberal Jordi Gallardo

Les obligacions eren necessàriament convertibles, a partir de l’entrada en vigor de la regulació de requeriments de capital europea, si es produïa qualsevol dels esdeveniments que es van detallar en el seu moment i que eren quan l’emissor o el grup consolidable d’entitats de crèdit, del qual l’emissor és societat dominant, presenti una ràtio de capital de nivell 1 ordinari inferior al 5,125%, calculada d’acord amb el que preveu la normativa de recursos propis aplicable; en el cas que canviï la normativa de la Unió Europea, s’aprovi una regulació andorrana o l’AFA determini la inelegibilitat de les obligacions a l’efecte del còmput dels recursos propis de la societat dominant com a, almenys, Additional Tier 1; si l’emissor incorria en causa de dissolució o liquidació, o en cas de declaració de concurs de creditors de l’emissor; en el cas que l’autoritat nacional competent decidís que, sense la conversió, l’emissor seria no viable o bé es produís una injecció de capital públic. I, finalment, si l’autoritat nacional competent formalment requereixi una ampliació de capital als accionistes de Vall Banc.

No es va donar aparentment cap de les circumstàncies descrites, però en data 14 de gener de 2019, JC Flowers IV LP, en la seva condició d’únic tenidor de les obligacions, va sol·licitar a Vall Banc la conversió de les mil quatre-centes obligacions de forma voluntària, aplicant la relació de conversió prevista en el ‘Term Sheet’ per modalitat de conversió automàtica; és a dir, una conversió de l’1,5% del nominal de les obligacions en l’equivalent en euros a accions de Vall Banc i la resta fins cobrir el nominal de les obligacions com a prima d’emissió.

En data 22 de gener de 2019, l’entitat bancària va presentar la sol·licitud d’autorització prèvia a l’Autoritat Financera (AFA) per poder realitzar la corresponent ampliació de capital, que va ser aprovada de manera que la capitalització del deute es va produir en data 13 de març de 2019, mitjançant l’emissió de 1.050 noves accions amb un valor nominal de 1.000 euros cadascuna i una prima d’emissió de 68.950 milers d’euros.

L’explicació de Vall Banc en la seva memòria posa de manifest que l’AREB va faltar a la veritat quan per justificar la venda dels CoCos a JC Flowers va dir públicament que calia fer la venda “abans que es pogués activar la contingència de conversió i, per tant, que el valor dels CoCos seguís disminuint o, fins i tot, perdés tot el seu valor”. Així ho van afirmar els responsables de l’agència pública com a resposta a una pregunta formulada pel llavors -era l’octubre del 2018- conseller general liberal avui ministre de Presidència i Economia, Jordi Gallardo.

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.