Actualment, a més, als requisits de solvència, liquiditat, govern corporatiu i marc d’actuació relatiu al risc el text afegeix a les entitats una nova exigència: la 'resolubilitat'. Les entitats han de poder ser resoltes. Aquest és un nou factor decisiu que haurà de ser assumit tant per les autoritats competents de resolució i supervisió o solvència com per les mateixes entitats, que han de tenir en compte aquest nou paràmetre en les seves decisions estratègiques, corporatives i sobretot de finançament orientades al fet que la seva resolució, en el cas escaient, sigui factible i respectuosa amb l’interès general.
D’aquesta manera, allò que es planifiqui en temps d’estabilitat hauria de determinar l’èxit d’eventuals resolucions futures. Així mateix, si l’entitat hagués de ser resolta en algun moment, la seva estructura o forma de funcionament permetrien desenvolupar la resolució sense posar en risc l’estabilitat financera, l’economia i, molt especialment, els dipòsits i les finances públiques. Es protegeix els dipositants els fons dels quals estan garantits pel sistema de garantia de dipòsits i assegura una utilització òptima dels recursos públics que s'hagin pogut invertir per preservar l'estabilitat i el funcionament del sistema financer, és a dir, minimitzant tant com es pugui, l'impacte en les arques públiques
Com a novetat, en línia amb la Directiva 2014/59/UE i a diferència de la normativa anterior, la Llei no és només aplicable a les entitats bancàries sinó també a les entitats financeres que presten serveis d’inversió.
Comentaris (1)