Hisenda accepta la “nul·litat absoluta” de totes les multes imposades en virtut del model 720

La polèmica obligació imposada als residents a Espanya de declarar béns i actius a l’estranger, entre ells pisos que es tinguin en propietat a Andorra, va ser anul·lada per la Justícia europea de manera fulminant

Comentaris

El model 720 està mort i enterrat.
El model 720 està mort i enterrat.

Hisenda ha deixat gairebé enterrat el polèmic model 720 per declarar béns a l’estranger, entre ells, per exemple, propietats immobiliàries que residents a Espanya tinguessin a Andorra. L’Agència Tributària ha reconegut la “nul·litat absoluta” de totes les multes que es van imposar mentre el formulari, impulsat pel llavors ministre de Finances, Cristóbal Montoro, va estar en vigor fins que la Justícia Europea el va declarar contrari al dret comunitari. D’aquesta forma, tot fa pensar en una onada de reclamacions perquè es retornin els diners cobrats en sancions.

El model 720 va ser anul·lat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea el gener del 2022. S’estimava que el seu duríssim règim sancionador no s’adequava a la normativa de l’organisme comunitari. I, mesos després, va ser el mateix Suprem el que va indicar aquesta nul·litat amb efectes retroactius. És a dir, cap de les multes imposades per declarar fora de termini béns i actius que un resident a Espanya tingués a Andorra o a altres països serien vàlides.

Ara, Hisenda ho assumeix. El ministeri que lidera María Jesús Montero accepta aquesta nova situació -de fet el model 720 ja estava sense aplicar des de fa més d’un any-. De fet, no només s’entén que el formulari anava en contra del dret comunitari sinó també contra l’article 25 de la Constitució espanyola, que estableix que “ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constituïssin delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment”.

El model 720 va ser introduir pel govern del Partit Popular l’any 2013, amb Mariano Rajoy al capdavant i liderat per Montoro. La normativa exigia que els contribuents amb béns -com ara pisos- i actius a l’estranger els havien de declarar si el seu valor superava els 50.000 euros. El que inicialment semblava un mer tràmit informatiu portava acompanyat un duríssim règim sancionador. Si es detectava que alguna persona no havia complert l’obligació podia haver de pagar fins al 150% del valor del bé o l’actiu en concret. A més, no hi havia cap termini de prescripció, un altre fet que la Justícia europea es va carregar de manera fulminant.

A Andorra, aquesta situació va comportar -i encara ho fa- que molts espanyols que tenien pisos de propietat al país els traguessin del mercat de lloguer. No volien arriscar-se a la possibilitat que, un cop no declarat, Hisenda pogués descobrir l’immoble a partir dels ingressos que es percebien, ja que també havia entrat en vigor l’intercanvi automàtic d’informació fiscal a partir d’un cert volum de moviments econòmics anuals.

Etiquetes

Comentaris (5)

Trending