Lladós ha comparegut davant l’òrgan legislatiu en les mans del qual queda ara esmenar i acabar aprovant el pressupost per al 2024. I, entre altres, coses, sobre aquest ha destacat el fet de tenir sota control aquesta partida gràcies a les emissions fetes a llarg termini (5 i 10 anys) els darrers temps. Unes operacions que han tingut èxit i que, de fet, si es fessin ara encara serien molt ben rebudes, segons el ministre. “Els mercats les coneixen. Tenim un bon ràting per ser un país petit”, ha apuntat, tot remarcant que “hem demostrat que som gent de fiar”. I això faria, assegura, que una nova emissió andorrana “ens la traurien de les mans”.
Tot i això, el titular de Finances ha admès que no es descarta intentar retornar anticipadament part d’aquests diners. Dependrà, ha apuntat, de “com tanquem l’exercici en curs” i s’aprofitaria també romanents del 2022. Per tant, Lladós ja ha deixat clar que no seria pas una gran quantitat. Tampoc interessa, ha apuntat, generar als inversors una excessiva sensació de canvi.
“Per un costat, seria una bona cosa perquè t’alliberes de pagaments futurs i sobretot dels interessos”, ha indicat. A la vegada, però, cal tenir en compte el risc de tornar uns diners que, en cas d’imprevistos, poden necessitar-se més endavant. Llavors, tocaria anar-los a buscar i pagar una càrrega financera superior.
En tot cas, es tracta d’una opció que hi ha sobre la taula però no decidida. El que ja està més definit és el pressupost per la 2024, ara en mans dels consellers generals. Davant dels de la comissió de Finances, Lladós ha desgranat els comptes i, també, ha admès novament el fet que incompleixen dos dels paràmetres fixats a la Llei de Sostenibilitat de les Finances Públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal -la coneguda com la regla d’or-. Un, el que fa referència al creixement de la despesa corrent; l’altre, el del pes de la tributació directa.
En tots dos casos, de les intervencions de la comissió, s’entén un cert consens per modificar la llei per evitar uns incompliments que, a l’entendre de Lladós, no tenen res a veure amb una mala gestió. Així, en el primer punt indica que es deu a l’elevada inflació. En el segon, al fet que l’estructura de l’economia “ha canviat” i ara “les empreses i els treballadors guanyen més i, per tant, paguen més impostos directes”. Per això, el ministre de Finances entén que “hem de treballar per modificar-les per adaptar-les a la realitat, sense perdre el rigor que tenim ara” que, indica, “lliga l’actual Govern però també dona garanties als futurs”.
Preguntat pel conseller socialdemòcrata Pere Baró per l’enganxada amb el Tribunal de Comptes, Lladós ha volgut treure-li ferro. “Ells fan la seva feina com a òrgan independent”, ha indicat. Això sí, ha volgut deixar clar que l’informe sobre el marc pressupostari 2024-27, malgrat ser desfavorable, “és preceptiu, però no vinculant”. Al seu entendre, això evidencia que “estem obligats a canviar les regles, perquè es crea incomoditat, a nosaltres com a Govern, al tribunal i a vosaltres com a consellers”.
Comentaris