Així es pot comprovar en el projecte de marc pressupostari que s’ha tramitat al Consell General per a la seva aprovació, prèvia al debat dels comptes per al 2024. El document, cal recordar, es tracta d’una previsió de com evolucionaran les principals magnituds macroeconòmiques i dels pressupostos durant el període entre l’any vinent i el 2027. I en ell l’executiu admet que hi ha certs paràmetres de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i de l’estabilitat pressupostària i fiscal -la coneguda com a regla d’or- que no només no es compliran l’any vinent, sinó que es mantindran en el temps.
Així, si bé es preveu que la despesa de funcionament creixi el 2025 només un 3,7% i, en canvi, el PIB un 4,2%, fet que corregiria la situació incorrecta dels comptes per al 2024 (8,1% d’increment per sobre de la millora del producte interior brut prevista -5,6%-, no passaria el mateix amb la limitació de la imposició directa. La llei estableix que el pes d’aquestes figures fiscals sobre la recaptació impositiva total no pot excedir del 40%. I pel 2024 es preveu que sigui del 46,9%. Lluny d’esmenar-se, la situació encara anirà a més en exercicis posteriors, superant el 47%.
I això és el que no agrada al Tribunal de Comptes. Per això, l’informe preceptiu previ és “desfavorable”. No hi dona el vistiplau vistos aquests dos incompliments. En línies generals, això no impedeix la tramitació ni del marc pressupostari ni dels comptes per a l’any vinent, però queda clar que el ministre de Finances s’ha mostrat molest.
En una nota redactada pel mateix Lladós i que s’ha adjuntat amb la resta de documentació del marc pressupostari, el ministre admet els incompliments, però recorda que “el pressupost de l’exercici 2023 i el marc pressupostari del Govern corresponent al mandat 2020-2023 no compleixen la regla de la despesa corrent o de funcionament”. I, “malgrat aquest incompliment, en data 22 de setembre del 2022 el Tribunal de Comptes en va emetre un informe favorable”.
Per això, Lladós lamenta “el canvi de criteri” que, apunta, “podria respondre a motius discrecionals del Tribunal de Comptes pel fet que la llei no estableix els supòsits o les circumstàncies en què aquests incompliments resulten en un informe favorable o desfavorable”. I indica que “si l’any passat (...) s’hagués pronunciat en el mateix sentit que enguany, el Govern hauria valorat promoure una modificació” legal perquè “aquests dos incompliments es deuen a situacions estructurals que estan per sobre de l’àmbit d’actuació del pressupost de l’Estat”.
PIB A L’ALÇA ELS PRÒXIMS ANYS
Pel que fa a les xifres incloses en el marc pressupostari, l’executiu manté un aire optimista pel que fa a l’evolució de l’economia andorrana, amb creixements sostinguts del PIB al llarg dels quatre anys. De fet, s’entén dels 3,551 milions amb què es tancaria el 2024 se saltarà el 2027 a fregar-ne els 4.000. De retruc, això es traduiria en un increment del límit d’endeutament de l’executiu, que passaria de 1.420 milions a 1.597. Tot i això, Govern entén que la xifra real de deute es mantindrà estable, per sobre dels 1.200 milions. Per tant, força per sota del 40% permès.
I això malgrat que la previsió és que, tal com succeeix amb el pressupost del 2024 (-32,6 milions), els successius mantindran, almenys d’inici, números vermells. És a dir, una previsió de despeses superior als ingressos: -30,4 el 2025, -35,45 el 2026 i -36,6 el 2027. En tots els casos, però, per sota del màxim permès, que és d’un 1% del PIB.
Pel que fa a l’evolució dels ingressos, un dels punts que cal destacar fa referència als patrimonials. Govern preveu que, a partir del 2025, la situació econòmica de FEDA haurà millorat i, per tant, a partir de llavors haurien de començar a recuperar l’opció d’agafar dividends de l’energètica.
Comentaris (2)