Sobre el paper, el cap de Govern, Xavier Espot, i el ministre de Finances, Eric Jover, són les dues persones que estan acabant d’ultimar el fitxatge que s’ha de fer per l’AFA. La negociació està molt avançada però no tancada del tot. Si s’acaba estampant la firma en l’acord que es busca amb el primer candidat que hi ha damunt la taula presidencial de Prat de la Creu, el nou director general de l’AFA s’incorporaria al càrrec pels volts de Nadal, segons fonts coneixedores del procés consultades.
Sobre el substitut de Ramón López se’n saben pocs detalls. Es volen tancar tots els serrells plausibles abans que es publiciti el nom. Si que se sap que el candidat principal a ocupar la direcció general de l’AFA, més enllà de la incorporació nadalenca, és un home, de nacionalitat andorrana o com a mínim coneixedor a fons de la plaça financera del Principat, i que políticament no estaria marcat. Xavier Ruiz compleix plenament els requisits, més enllà que els darrers temps hauria insinuat que tindria ganes de tornar cap a Andorra després de més d’una dècada entre Boston i Nova York, on es mou actualment de manera professional.
Xavier Ruiz, com l’actual membre del consell d’administració del regulador David Cerqueda, que no es pot descartar del tot, ja va ser sondejat el 2016 quan Maria Cosan va demanar el relleu
Enginyer químic i format també en intel·ligència artificial a l’Institut Químic de Sarrià, Ruiz es va especialitzar posteriorment en finances, tant a Esade com al MIT. Va estar tres anys a la consultora McKinsey i al 2000 va fer el salt al Crèdit Andorrà, on va acabar ostentant càrrecs de responsabilitat. El 2009, però, va deixar l’entitat bancària andorrana. Va veure truncada la seva progressió. Va ser un dels noms que Andbank va tenir sobre la taula quan va decidir prescindir de Jordi Comas com a CEO i finalment va fer les Amèriques.
El juliol del 2010 es va incorporar al Santander Bank on ha anat escalant posicions fins a esdevenir cap de la divisió americana del banc espanyol, amb especial incidència en el desenvolupament de negocis i control financer. Xavier Ruiz, doncs, compleix el perfil plenament. Sense descartar del tot l’actual membre del consell d’administració de l’AFA David Cerqueda, que ja havia estat sondejat també quan Ruiz per substituir Cosan. Però l’executiu del Santander, hores d’ara, estaria més ben situat en les travesses.
Cinca, Reig (Maria) i la ‘defenestració’ de López
No només té una sòlida formació i ja havia estat festejat pel Govern. A més, té allò que especialment en el món de l’esport es diuen intangibles. Elements subjectius que aparentment no compten però que al final compten molt. I més encara al Principat: Ruiz té una molt bona connexió amb l’exministre de Finances i actual assessor de Govern i de PricewaterhouseCooper’s Jordi Cinca. I també seria ben vist per l’empresària Maria Reig, més enllà de tenir passat Crèdit Andorrà malgrat que fos en l’època ‘peralbista’.
El ‘candidable’ no només té una sòlida formació i un brillant bagatge; també té molt bona connexió amb l’exministre de Finances i assessor governamental i al seu dia va ser pretés per Andbank
Aquests dos darrers elements no són gens gratuïts. Cinca, ara sense responsabilitats afegides en no ser polític en actiu, talla tant o més que ho havia fet el bacallà en moltes de les decisions governamentals, especialment les que tenen impacte financer, econòmic. Dijous passat, un dia abans que s’anunciés formalment la sortida de Ramón López, l’exministre departia distesament amb diferents membres de l’AFA com ara el seu president, Raül González, o David Cerqueda, Francesc Areny i Josep Casal. Cert que els despatxos de la consultora de la qual és soci Cinca i la seu de l’AFA estan situats al mateix edifici, però és evident que la marxa del director general del regulador llavors ja estava acordada.
Maria Reig és una de les gran damnificades de Ramón López. I és que el tècnic procedent del Banco d’Espanya convertit fa poc menys de quatre anys en director general del regulador financer andorrà després que es canviés la normativa per possibilitar que el càrrec l’assumís una persona que no ostentés la nacionalitat andorrana ha estat defenestrat sota la fórmula teòrica de la sortida pactada -aplicant-se la clàusula per la qual percebrà al tomb de 250.000 euros d’indemnització- perquè les seves formes no agradaven en general i perquè moltes de les seves decisions no han estat ben rebudes per Crèdit Andorrà.
És aquesta darrera entitat, o alguns dels seus dirigents i accionistes, la que ha mogut cel i terra per carregar-se López, un home molt estricte alhora que poc empàtic. Dues decisions van fer especialment mal al Crèdit Andorrà: prohibició de repartir dividends i vet per estar al consell d’administració a qualsevol gran accionista que tingués deutes amb el propi banc. D’aquí que Maria Reig acabés perdent la cadira en l’òrgan de decisió de l’entitat bancària, de la qual els seus grans accionistes, molts d’ells amb dificultats econòmiques, estan farts de no poder cobrar dividends pels criteris i les imposicions dictades pel regulador financer.
Caldrà veure quina orientació agafa ara l’Autoritat Financera. De moment, i això ja és clar, una vegada formalitzada la sortida de Ramón López agafa el comandament de la nau de manera interina la fins ara número 2 de la institució i directora de supervisió de la mateixa, una tècnica de llarg recorregut dins el que fins no fa pas temps havia estat l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), Maripau Naranjo. Naranjo també va estar en algunes travesses quan Cosan va demanar el relleu, però el càrrec era d’excessiva pressió. D’aquí que ara assumeixi el lloc però només en una etapa de transició d’uns pocs mesos a tot estirar.
No serà el director general l’únic canvi que hi haurà a l’AFA, encara que els altres, vist l’impacte de la marxa de López, tindran un perfil més baix alhora que ja eren sabuts perquè el mandat dels integrants del consell d’administració del regulador estan establerts. Francesc Areny i Josep Casal han de deixar la institució. Els dos noms que més números tenen per incorporar-se a l’òrgan d’administració del supervisor financer són Meritxell Maestre i Maanan Aouraghe. La seva incorporació al consell de l’AFA no està tancada però hi ha altíssimes possibilitats de ser escollits. Els seus noms sí que s’han posat sobre la taula.
L’economista escaldenca resident a París i ara amb un alt càrrec a Credit Agricole després de molts anys a Merrill Lynch tindria l’aval demòcrata mentre que el diplomat en ciències empresarials i consultor d’empreses seria la quota liberal. En aquest darrer extrem no hi ha cap dubte: Aouraghe és el tresorer del partit presidit per Jordi Gallardo i si per l’actual ministre fos, el consultor empresarial ja fa temps que hauria accedit en algun càrrec governamental, per exemple com a secretari d’Estat d’Economia.
Comentaris (4)