Familiars i pacients de l’hospital reclamen mesures per pal·liar l’estrepitós soroll de les obres del tanatori

Els treballs d’excavació han resultat ser més costosos del que es preveia i el rebombori que han de sentir les habitacions i els despatxos que toquen al carrer dels Escalls esdevé insuportable

La màquina excavadora treballant a la parcel·la on ara hi ha el tanatori.
La màquina excavadora treballant a la parcel·la on ara hi ha el tanatori. Toni Solanelles
No són totes les hores del dia, només faltaria. Però sí que els treballs d’excavació de la parcel·la on s’ha de construir el tanatori d’Escaldes, a tocar de la clínica de Meritxell i just davant de la porta d’Urgències de l’hospital arriben a fer-se insuportables durant llargues, llarguíssimes estones. Familiars i pacients del centre han reclamat mesures que serveixin per pal·liar l’estrepitós soroll que causa la màquina de foradar. Al subsòl hi ha més roca dura del que es pensava.

Només cal aturar-se una estona al carrer dels Escalls per poder intuir que deu ser estar tota una jornada laboral en un despatx dels que dóna a l’esmentat vial escaldenc. No cal dir què pot suposar per a l’acompanyant d’un malalt ingressat en alguna de les habitacions que toca a la mateixa façana. O per al pacient mateix si la dolença que l’afecta no l’impedeix ser conscient. Les obres, és clar, depenen del ministeri d’Ordenament Territorial, que l’únic que ha fet els darrers dies és constatar que el cost dels treballs s’encarirà perquè l’excavació està resultant més costosa del que es preveia. 

Els estudis geològics no van detectar el que les màquines d’excavar s’estant trobant. La roca presenta molta més batalla del que era presumible, això també contribueix, òbviament, a l’increment del temperi. Els responsables del centre sanitari en són conscients. Però poca cosa hi poden fer. Alguns dels professionals de la casa també són ‘víctimes’ del mateix ‘taladreig’. De la ‘melodia de la piconadora’. Tot i això des del centre s’afirma que no hi ha cap queixa formal. Ho confirmen els familiars de pacients que han contactat amb l’Altaveu.

La queixa-denúncia la tenen a punt i esperen que altres acompanyants s’hi afegeixin. Entre altres coses, perquè alguns dels promotors de l’observació que es vol plantejar ja s’han mogut pel seu compte i han aconseguit una reubicació d’habitació del malalt que acompanyen assolint així el primer objectiu: deixar de mirar cap al futur tanatori i fer-ho cap a la plaça del centre, on el soroll ja és inapreciable. Aquesta mesura és la que ofereixen els professionals d’atenció a l’usuari sempre que poden, que no és pas sempre que els ho demanen.

“En altres ocasions, i fins i tot hi ha algun rètol, el que se’ns diu és que no s’obri la finestra.” Però temen que això ja no és pas només pel soroll. És també, per evitar que entri la pols que la mateixa màquina aixeca. “Sempre que hi ha obres ja se sap”, explica una altra font. No obstant, els familiars consultats troben que fent-se els treballs on es fan, a tocar d’un hospital, s’haurien de buscar els recursos i els mitjans necessaris per pal·liar els efectes del trepant mecànic i de grans dimensions.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending