Estupefacció a EUA per la possibilitat que el FinCEN fes seguidisme d'una 'guerra bruta' espanyola en el 'cas BPA'

Estupefacció a EUA per la possibilitat que el FinCEN fes seguidisme d\'una \'guerra bruta\' espanyola en el \'cas BPA\'
Estupefacció a EUA per la possibilitat que el FinCEN fes seguidisme d\'una \'guerra bruta\' espanyola en el \'cas BPA\'

Congressistes i senadors dels Estats Units (EUA) han rebut amb estupefacció la possibilitat que el FinCEN actués contra Banca Privada d’Andorra (BPA) arran d’unes informacions presumptament il·legals que hauria tramès al departament del Tresor americà un integrant dels cossos de seguretat de l’Estat espanyol en el marc d’una suposada ‘guerra bruta’ que tenia com a destinatari final l’entitat bancària andorrana. Aquest dimarts ha hagut de declarar davant d’un jutjat de Madrid com a imputat per revelació de secrets professionals un comandant de la guàrdia civil que es va vanagloriar com a mínim en un programa de televisió d’haver passat dades als Estats Units que haurien pogut ser el detonador del ‘cas BPA’. 

La imputació de l’integrant de la unitat d’informació de la guàrdia civil és el resultat de la querella interposada per un alt executiu de BPA ara suspès de feina arran de la seva inculpació en el ‘cas BPA’. Justament, un dels arguments que va fer servir al seu dia l’INAF per apartar temporalment el bancari de les seves funcions va ser el soroll mediàtic que havien generat unes escoltes telefòniques que se li havien fet i que van transcendir a la llum pública. Entre altres coses, la querella pretén fer veure que la intervenció telefònica a què va ser sotmès era il·legal -i en el marc del ‘cas Petrov’- i, no sols això, si no que també era il·legal que aquelles converses, suposadament juntament amb altres informacions, fossin trameses directament per un membre dels cossos de seguretat de l’Estat a una organització estrangera sense que hi hagués cap autorització judicial pel mig. D’aquí la suposada revelació de secrets professionals.

El fet que la imputació del guàrdia civil hagi transcendit avui a ‘El Periòdic d’Andorra’ reforçaria, segons les fonts jurídiques americanes consultades, la tesi d’un sector polític cada vegada més ampli als Estats Units que el FinCEN actua de manera indiscriminada i sense analitzar realment el fons de les actuacions que pretén dur a terme. Per això no es descarta que es faci algun tipus d’acció tendent a saber si realment van ser les informacions aportades per aquest comandant les que van portar el FinCEN, fos de comú acord o fos per qualsevol altre motiu. El comandant que avui ha comparegut davant el jutjat d’instrucció número 23 de Madrid va aparèixer davant les càmeres de Tele5 degudament ombrejat. Però arran de la querella i d’un informe elaborat pels serveis especials del cos nacional de la policia espanyola s’ha pogut arribar a concloure de quin uniformat es tractava. De fet, davant la instructora de la querella, el querellat ha reconegut ser l’home que apareixia a la càmera i que explicava certs detalls.

El comandant de la unitat d’informació de la guàrdia civil va participar en un programa de televisió explicant l’operativa de les actuacions i com es va informar arran d’aquestes actuacions a les autoritats americanes, que finalment van emetre el ‘Notice of Findings’ del 10 de març de l’any passat. Justament, en aquella nota, les autoritats dels Estats Units agraïen la col·laboració rebuda de les autoritats andorranes -que sempre han negat haver facilitat segons quins tipus d’informació davant els dubtes que hi havia en relació a l’actuació d’algun organisme en concret o especialment algun dels seus màxims responsables- i, en canvi, no es referia mai a la cooperació amb els espanyols, quan queda clar aparentment de la intervenció del guàrdia civil que, evidentment, sí que hi va ser.

Un dels reportatges en què sortia com a font el comandant ara imputat es titulava ‘Una investigació de la guàrdia civil va destapar la brutícia de la banca andorrana’ i en ell, entre altres coses, s’ataca directament contra quatre alts gerents de BPA que haurien acceptat, segons el reportatge, “comissions exorbitants per rentar dos mil milions de dòlars de fons públics de Veneçuela, segons un informe del Tresor dels Estats Units”. La contribució del guàrdia civil que aquest dimarts ha hagut de prestar declaració podria ser sols una de les actuacions dutes a terme per components dels cossos de seguretat espanyols que haurien acabat derivant en l’esclat del ‘cas BPA’. Amb tot, i més enllà del presumpte lligam entre Espanya i Estats Units en aquesta mena de conspiració, també caldrà veure quin paper hi va jugar l’administració andorrana. Si és que n’hi va jugar algun abans que esclatés la crisi i n’hagués d’assumir la seva gestió.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.