Estrasburg accepta estudiar si Andorra Telecom guarda les dades dels usuaris de forma legal

Estrasburg accepta estudiar si Andorra Telecom guarda les dades dels usuaris de forma legal
Estrasburg accepta estudiar si Andorra Telecom guarda les dades dels usuaris de forma legal
El Tribunal Europeu dels Drets de l’Home amb seu a la localitat francesa d’Estrasburg estudiarà si Andorra Telecom emmagatzema les dades dels clients i usuaris de manera correcta i ajustada a Dret. El Tribunal d’Estrasburg acaba d’admetre a tràmit una demanda presentada per un resident portuguès que al seu dia va estar implicat en un cas de tràfic de marihuana. Durant la instrucció, la batlle responsable de la investigació va sol·licitar amb efectes retroactius que la parapública responsable de les telecomunicacions del Principat li facilités el detall de les trucades emeses i rebudes -amb la data de les comunicacions, la durada de les mateixes i el nom dels titulars dels telèfons amb els quals el processat va interactuar- per l’implicat durant un període de temps concret. I que era de gairebé un any abans que la responsable judicial formalitzés la petició. Ja llavors, la defensa de l’acusat va dur a terme les accions legals que va creure escaients per denunciar una doble qüestió: d’una banda, que Andorra Telecom emmagatzemi dades durant mesos de tots els seus clients sense que hi hagi, suposadament, una regulació legal que ho empari. Entenia la defensa en aquell cas, com consideren també altres advocats del país, que en tractar-se de la gestió de dades sensibles i drets fonamentals, l’emmagatzematge de les dades hauria d’estar regulada explícitament i a través d’una llei qualificada. D’altra banda, i en el cas esmentat, els advocats del processat també consideraven que usant-se informació obtinguda, a parer seu, de manera indeguda o no sostinguda per cap normativa adequada, s’estaven vulnerat, entre altres, drets com el del respecte a la intimitat o el secret de les comunicacions. Pretensions desestimades Els tribunals ordinaris, fos quina fos la via legal triada per la defensa, que també va recórrer al procediment urgent i preferent que preveu la Constitució per als casos de suposades vulneracions de drets fonamentals, van desestimar sempre les pretensions del resident. En certa manera, els tribunals van avalar la tesi d’Andorra Telecom que venia a dir que bé ha de tenir una manera per poder respondre d’eventuals reclamacions dels clients en casos de desavinences, per exemple, en la facturació. I que, per aquest motiu, s’escau guardar les dades. També es recordava que la Llei de protecció de dades personals deixa de tenir efectes quan hi ha una investigació penal pel mig (com era el cas). I recordava que en signar el contracte de telefonia el document ja deixa constància que certes dades s’emmagatzemen durant un temps. No obstant això, l’afectat va recordar que en els dos telèfons que li havien controlat usava targetes de prepagament i que no havia estat mai conscient que hagués signat res. I menys encara que hi havia informació de l’ús dels mòbils que es guardaria. L’afer relatiu a l’emmagatzematge de les dades va arribar al Tribunal Constitucional (TC). I en una sentència en què l’Alt tribunal gairebé es rentava les mans, el març de l’any passat es desestimava el recurs d’empara de l’home. El TC, però, va deixar clar en la seva sentència que no es pronunciava sobre el fons d’aquesta qüestió al·legant, que la via escollida per atacar la suposada absència de legislació no era l’adequada. Deia llavors el TC: “El primer problema suscita aquesta qüestió: si la regulació andorrana sobre conservació de dades dels clients per part d’Andorra Telecom manca de rang suficient i, per consegüent, resulta inconstitucional. Això suposaria tant com plantejar al Tribunal Constitucional que decideixi ara i en aquest recurs d’empara si aquesta regulació està viciada d’insuficiència de rang, pel fet de no estar continguda en una llei qualificada. Si fos així, aquesta regulació seria nul·la i sense cap efecte. En definitiva, això és allò que el recurrent afirma i allò que Andorra Telecom nega amb èmfasi”. Però el tribunal no es mullava. Sols afegia: “Sí que s’ha demostrat que les condicions generals del servei preveuen la conservació de les dades del client i que s’accepten en el moment de la subscripció d’aquest servei.” Quant a la vulneració del dret a la intimitat o al secret de les telecomunicacions i si la policia havia actuat adequadament o no, el TC es va limitar a assenyalar que des del moment que un jutge fa una petició fonamentada perquè hi ha indicis que una persona ha comès un delicte major (i continuat com suposadament era el cas) no es cau en tal vulneració. Recordaven els magistrats que la policia només havia actuat mandatada per la batlle i com a receptora de les dades que Andorra Telecom havia hagut de facilitar a raó de la petició judicial tramitada al seu dia. Sia com fos, el Constitucional va denegar l’empara a l’implicat en el cas de tràfic de marihuana. Les preguntes de la Cort Europea I l’home va decidir elevar l’afer a Estrasburg. Va plantejar la demanda davant el Tribunal Europeu dels Drets de l’Home el setembre passat. I just fa unes setmanes, la cort va comunicar que acceptava a tràmit la petició i iniciava l’estudi del cas. Com és habitual en les qüestions que Estrasburg acaba acceptant -i que formalment sempre solen anar contra un Estat, aquest cas l’andorrà-, la secció de la cort que s’encarrega de la qüestió planteja un seguit de preguntes al Govern de torn que considera fonamentals per a la resolució de la discrepància. En aquesta ocasió Estrasburg planteja quatre grans interrogants. El primer és crucial: “¿Quina és la base legal existent en la legislació nacional que permeti l’emmagatzematge d’informació relacionada amb les converses telefòniques? ¿Quant temps es poden emmagatzemar aquestes dades?” Després, el tribunal també es demana si el recurrent havia estat informat de les condicions generals relatives als serveis prestats i si aquestes condicions són idèntiques en el cas del prepagament o del contracte de subscripció mensual. Finalment, també se sol·licita sobre quina base legal va autoritzar la batlle les dades relatives al telèfon de l’afectat i si creu el Govern que les decisions dels tribunals han vulnerat articles de la convenció dels drets humans. Eventual futur impacte La resposta d’Estrasburg encara trigarà mesos Potser algun any. Primer el Govern ha de respondre a les preguntes formulades i té un marge ampli per fer-ho. Després, la cort europea, si entén que es pot arribar a un acord entre les parts, mirarà de fomentar-lo. Però si l’entesa no és possible acabarà emetent la seva sentència. Amb la reforma judicial promoguda al Principat, les decisions d’Estrasburg ara ja no només poden tenir un impacte econòmic -és a dir, que l’Estat, si és condemnat, hagi de satisfer una indemnització a aquell o aquells que hagin obtingut una decisió europea favorable-; podran generar la revisió de la causa. Però més enllà del cas concret, l’afer que dirimirà Estrasburg és de vital transcendència. I més encara si hi ha una sentència condemnatòria Si fos aquest el cas, es podrien posar en dubte totes les proves i elements incriminatoris usats en els processos judicials penals que s’hagin obtingut a partir d’intervencions telefòniques. I al Principat, sobretot per qüestions relacionades amb la droga, en són uns quants que estan pràcticament únicament fonamentats en escoltes de telèfons.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.