L’Andorra s’ha trobat amb un rival inesperat al Belmonte: la pluja. La precipitació que queia sobre la capital manxega ha condicionat de forma important el duel. No era tan fàcil practicar el joc de toc precís que tant agrada als tricolors i, per tant, calia modificar lleugerament el pla. L’estat de la gespa tampoc ha ajudat gaire l’Albacete. Els locals han tingut més presència a camp contrari però poca cosa més. Només Manu Fuster, amb un xut desviat (11’) i un altre centrat fàcil per Lizoain (26’) ho ha intentat.
Per la seva banda, els andorrans tampoc s’han trobat còmodes sobre el terreny de joc. Poques aproximacions han tingut a l’àrea de Bernabé. I una de les que han tingut, de fet, ha acabat sent força negativa. Al 27’, Carlos Martínez s’ha llançat a terra buscant una pilota el control de la qual se li havia escapat. La gespa mullada l’ha fet relliscar en excés i, després de tocar l’esfèrica, ha colpejat també Maikel Mesa, que també la buscava. L’àrbitre andalús ha interpretat que l’acció era mereixedora d’una targeta vermella directa, relativament rigorosa. Abans de prendre la dràstica decisió potser caldria haver tingut en compte l’estat de l’herba. El VAR, en aquesta ocasió, no ha intervingut i el de Mataró ha hagut de marxar cap a vestuaris.
Quedava, doncs, més de dos terços de partit durant els quals l’Andorra hauria de jugar amb un futbolista menys. I durant el temps restant fins al descans, s’ha notat. L’Albacete ha aconseguit el control del duel, però s’ha trobat amb un entramat tricolor ben disposat que ha cedit poques opcions. Només una badada en una treta de córner ha permès, de nou Fuster, posa a prova Lizoain, que ha tapat bé el pal curt de la seva porteria (40’).
Al descans, Eder Sarabia sí que ha volgut moure la banqueta. Ha deixat fora un extrem, Almpanis, per donar entrada Sinan Bakis, un davanter més punta. Novament, els primers minuts l’Andorra s’ha mantingut ferm en defensa sense cedir, però l’aparició, novament, de l’àrbitre -cal apuntar bé el seu novament, Milla Albéndiz- ha tornat a suposar un cop dur pels tricolors. El col·legiat, que instants abans ja havia perjudicat l’Andorra assenyalant una falta inexistent d’Aguado i amonestant el migcampista, ha convertit en penal una acció entre Dubasin i Alende dins de l’àrea. La pena màxima l’ha vist només ell i el VAR, novament, desaparegut.
El regal era massa maco. Maikel Mesa no l’ha desaprofitat. Ha transformat el penal amb un xut ben ajustat a l’esquerra, mentre que Lizoain s’ha llançat cap a la dreta. L’Albacete, amb l’ajudeta arbitral, s’avançava al marcador.
A l’Andorra li tocava, doncs, intentar canviar el panorama. Buscar la gesta. Arriscar més. Amb 10, cal recordar. I amb el camp cada cop més pesat i complicat per aplicar l’estil habitual. No era pas tasca senzilla, més davant un rival que, tampoc es pot oblidar, està molt ben construït. I també davant un àrbitre que seguia sent molt més permissiu amb els locals que amb els visitants.
Calia saber esperar una oportunitat i aprofitar-la. L’ha tingut Aguado, al 77’, culminant una acció a pilota aturada. L’havia penjat Héctor Hevel i després d’alguns rebots, la pilota li ha caigut a Aguado, que ha vist com Bernabé refusava la seva rematada.
Semblava que seria la darrera opció dels andorrans per evitar una derrota marcada ineludiblement per l’actuació arbitral. De fet, si es descompta el penal, l’Albacete no ha tingut gairebé cap ocasió clara més, malgrat la superioritat numèrica.
Però aquesta temporada, ha quedat clar, els temps d’afegit són màgics pels andorrans. I la història s’ha repetit. Ja al descompte, els tricolors han forçat diversos llançaments de cantonada i, en un d’aquests, Bundu ha aconseguit connectar amb el cap la pilota que ha estat refusada per Álvaro amb el braç. El penal ha estat tan clar que ni tan sols Milla Albéniz ha pogut fer-se el suec. La responsabilitat l’ha agafat Sinan Bakis i el turc, com fa dues setmanes a Miranda, no ha fallat. Ha transformat la pena màxima i ha salvat un punt més que merescut pels tricolors.
De fet, un punt que s’hagués pogut convertir en tres en l’acció següent. L’Andorra ha robat la pilota, Alti l’ha llançat cap a davant, on de nou Bakis, ha tingut l’opció d’anotar. La rematada ha sortit desviada. Malgrat tot, un punt que té molt bon sabor de boca i que serveix per encadenar quatre jornades sense perdre. La setmana vinent, nou duel d’alçada al Nacional: un altre ex Primera, el Llevant, visitarà l’estadi de joc tricolor.
FITXA TÈCNICA
Camp: Carlos Belmonte. 6.223 espectadors.
ALBACETE (1): Bernabé, Álvaro, Djetei, Boyomo, Alonso, Olaetxea, Maikel Mesa (Javi Martínez, 82’), Rubén Martínez (Sergi Maestre, 72’), Manu Fuster, Juanma i Dubasin (Dani González, 82’).
FC ANDORRA (1): Lizoain, Pau Casadesús (Alti, 60’), Alende, Mika Mármol, Martí Vilà (Pampín, 71’), Aguado, Molina (Bundu, 81’), Valera (Pastor, 60’), Héctor Hevel, Carlos Martínez i Almpanis (Bakis, 46’).
Àrbitre: Milla Albéndiz (Andalusia). T.G. Álvaro / Bakis, Aguado i Alti. T.V.: - / Carlos Martínez (27’).
Gols: 1-0, Maikel Mesa, pen. (53’). 1-1, Bakis, pen. (93’).
SARABIA: “CAL QUE ELS ÀRBITRES ENTENGUIN I PROTEGEIXIN EL JOC”
En la roda de premsa posterior al partit, Eder Sarabia ha volgut posar en relleu “la gran capacitat que tenim per superar totes les adversitats”. Així, ha defensat que “som un equip que hi creiem molt i que tenim coses com saber competir i creure fins al final”. De fet, ha volgut remarcar que “hem tingut més ocasions que ells”. I, malgrat tot, no ha evitat, sense que això signifiqui que “em vull justificar”, parlar de l’arbitratge. Sobre el penal, contundent. “No ho és”, ha afirmat. Sobre l’expulsió, també: “Carlos arriba abans; jo pensava que havia xiulat falta a favor nostre”. I ha aprofitat per fer una nova reflexió ja apuntada en anteriors jornades. “Al quart àrbitre li he dit que cal entendre i protegir el joc. Nosaltres no intentem perdre temps, enganyar o fingir. I ells saben que els altres ho fan i em preocupa que això no ho entenguin. Ja no parlo de perdre, guanyar o empatar; parlo d’esport i de futbol”, ha manifestat.
Comentaris