Un MoraBanc negat en atac i fluix en defensa cau a casa contra el Breogan (79-86)

Ni el fet de ser un partit contra la guerra. Ni tampoc ésser l’enfrontament davant els equips de la base o el que servia com a colofó per fer soci d’honor Joan Verdú. Res. El MoraBanc ha estat molt poc encertat. Sense energia. Sense ganxo. Sense arguments per plantar cara a un dels equips revelació de la temporada. Al conjunt que gaudeix del màxim anotador de la competició (Dzanan Musa). L’Andorra ha ofert una imatge pobra. Pobríssima. Sense esma. Sense cor ni cap. Com si no n’hi hagués ganes. Només Oriol Paulí en alguns moments, o Clevin Hannah o Codi Miller-McIntyre en altres instants, ha semblat que volien serrar les dents. Les seves. Cadascú les seves. Individualment.

Ja només començar s’ha vist un MoraBanc dubtós davant un Breogan que sense fer res de l’altre món aprofitava els seus recursos. Els de David Eudal estaven absolutament pendents de l’estrella gallega i un dels protagonistes de l’actual Lliga Endesa, un Dzanan Musa que sense fer res de l’altre món va anar fent feina. Sobretot al segon quart. Durant els primers deu minuts, l’intercanvi de bàsquets mantenia l’equilibri. Però era clar que els de Lugo estaven més còmodes damunt el parquet. I que anaven aprofitant molt bé els seus recursos, que els han portat a tenir curts avantatges.

Però el domini de les sensacions en l’esport també és important. I aquestes eren favorables als de Mrsic. Quan després d’un primer bàsquet del Breogan en l’inici del segon període (21-25), Crawford i Hannah han endollat dos triples consecutius, els dos primers del MoraBanc, ha semblat que el decorat podia canviar. Res de res. Només Clevin i Oriol Paulí semblaven estar per la feina en el cantó tricolor. I Musa, Kalinoski i companyia han anat fent treball de formigueta. I el seu major encert en el tram final del segon quart, just abans del descans, els ha permès disparar-se en el marcador.

MINUTS FINALS DEL PRIMER TEMPS

Els gallecs han marxat als vestidors amb deu punts de marge (39-49), un avantatge molt important, i que simbolitzava la poca grapa local en defensa. L’encert ofensiu també anava a estones. I els minuts finals del segon període han estat realment decebedors. I és que el MoraBanc havia arribat a forçar un empat a 37 a poc menys de quatre minuts per al descans. En la represa ha semblat que els andorrans reaccionaven. Però ha estat un miratge. Massa errors. Només quan els d’Eudal han estat més intensos en defensa ha semblat que podien plantar cara al Breogan.

Però si la intensitat era minsa, l’encert de cara a cistella encara era més feble encara. I això s’ha deixat notar. Perquè si bé un parell d’estrebades positives dels tricolors amb Hannah de protagonista ha semblat acostar els locals (49-52), la més bona predisposició i encert dels gallecs ha fet que mantinguessin les distàncies (55-65). Ara Musa, i després i sobretot Sakho i Kalinoski, han mantingut els de Lugo amb superioritat.

Tot es jugaria als darrers deu minuts. Es jugaria si el MoraBanc tenia la capacitat d’incrementar el nivell defensiu i era capaç d’anotar una mica més. David Eudal ha reclamat més implicació als seus homes. Almenys en els primers compassos del quart semblava que els andorrans volien però no podien. S’acostaven una mica. Però els gallecs de seguida tenien la capacitat de tornar a posar punts pel mig (63-70 min 33). La distància mai no ha estat insalvable. Però les vibracions eren negatives.

Estava clar que no hi havia joc coral. Que no hi havia encert col·lectiu. El MoraBanc sols es podia encomanar a algunes accions individuals -de Hannah i Miller-McIntyre especialment- i esperar que els gallecs fallessin. Tot plegat massa risc. I en un intercanvi de cistelles, és clar, qui té les de guanyar és qui va al davant. I al davant hi anava, gairebé des de sempre, el Breogan. Als gallecs no els ha tremolat mai el pols. Ni quan les envestides aïllades de Codi Miller-McIntyre semblaven que podien revertir la situació.