El Manresa apallissa el MoraBanc (94-60) i li mostra el camí de la LEB

Un parcial de 17 a 0 al segon quart ha estat l’inici d’una desconnexió brutal de l’equip que entrena un David Eudal impotent davant la descomposició d’un conjunt que lluny de la ‘Bombonera’ ofereix unes molt males sensacions

Decepció màxima entre els jugadors del MoraBanc en acabar el partit.
Decepció màxima entre els jugadors del MoraBanc en acabar el partit. JOAQUIM ALBERCH / ACB PHOTO

Ai, ai, ai. Si a Múrcia es va tocar fons, a Manresa aquesta nit s’ha anat més enllà. Que sí, que el Baxi és tercer a la classificació. Però si s’analitza home per home la plantilla dels uns i dels altres, el MoraBanc no hauria de sortir apallissat del Nou Congost. Almenys, no per un marge de 34 punts i oferint una imatge patètica. El 94-60 final reflecteix la desconnexió d’uns andorrans que sembla que no saben el que s’estan jugant. I després de Manresa, la LEB és una mica més a prop.

Un parcial de 17 a 0 al segon quart ha estat el principi de la fi dels homes que entrena David Eudal. El tècnic, impotent, ha intentat aturar el partit en diverses ocasions. Ha posat una defensa zonal al darrer quart quan el partit ja estava trencat del tot. Però no ha obtingut resposta per part de cap dels seus homes. Ningú no ha estat present al Nou Congost. I davant un Manresa que vibra i que provoca espectacle. Com Chima Moneke, que ha tret de polleguera en més d’una ocasió a més d’un dels integrants del MoraBanc.

I això que l’Andorra ha començat molt bé. Dos triples de Jelinek han assenyalat el bon camí per a un MoraBanc que semblava més ben plantat damunt el parquet. S’hi jugava molt més que un rival que està fent una excepcional temporada. Fins a sis punts de renda ha agafat l’equip de David Eudal als pocs minuts de començar (4-10). Però el tècnic local Pedro Martínez ha començat a moure la banqueta i la situació ha canviat.

Moneke (dreta) s'ha enfrontat amb diferents jugadors del MoraBanc, com Llovet.
Moneke (dreta) s'ha enfrontat amb diferents jugadors del MoraBanc, com Llovet.

El Manresa collava ara més en defensa i el MoraBanc ja no tenia les idees tan clares. L’entrada en joc de dos homes que estan fent una molt bona campanya a la capital del Bages com són Sylvain Francisco i Chima Moneke ha portat més intensitat en el bàndol local. I els andorrans han començat a perdre pilotes i errar tirs. Resultat: un parcial d’11 a 0 que ha fet passar el Baxi per davant (15-10).

El Nou Congost era una olla de pressió. Tan com ha pogut, el públic manresà posava contra les cordes, metafòricament, els tricolors. Amb tot, i ja al segon quart, la notable bona anotació dels compassos inicials del partit s’ha trencat. Amb prou feina el Manresa ha anotat un bàsquet en cinc minuts i cinc punts ha fet l’Andorra en el mateix temps. Tot plegat ha portat un empat en el marcador (19-19) i les queixes del MoraBanc per algunes decisions arbitrals, com a mínim, molt dubtoses.

David Jelinek ha estat el millor, que és dir molt, del MoraBanc.
David Jelinek ha estat el millor, que és dir molt, del MoraBanc.

Tres triples consecutius dels locals (28-19) han obligat David Eudal a aturar el partit. Restaven poc menys de tres minuts per al descans. El temps mort no ha servit al MoraBanc. El Manresa ha continuat a la seva, situant la diferència ja per sobre dels deu punts (32-19). De fet, el parcial local ha arribat a ser de 17 a 0 a favor d’un Baxi que amb Moneke ha escalfat l’ambient. En el darrer segon de la primera part, del segon quart, Tunde ha fet un bàsquet quan el MoraBanc pràcticament ja no sabia què era (36-21).

La tensió en el bàndol tricolor era evident. El parcial local en els cinc minuts previs al descans van fer molt mal. Com les provocacions de l’interior nigerià del Manresa. Fins al punt que anant cap al vestidor, el tècnic ajudant de David Eudal Paco Vázquez, un home que es va formar com a basquetbolista a la capital del Bages, on va arribar a guanyar la Lliga ACB 1997-1998, s’hi ha acabat encarant.

SEGONA PART

Si a l’inici del partit el MoraBanc hi havia entrat bé, a la represa, després del descans, la situació ha anat de mal en pitjor per als interessos andorrans. El Manresa ha continuat imposant la seva superioritat. Juampi Vaulet ha agafat la responsabilitat anotadora d’un Baxi que marxava desbocat davant un Andorra desangelat, desfet, sense ton ni son. El MoraBanc semblava haver desconnectat. Sense idees. Sense encert. I els manresans que superaven la frontera de la vintena de punts de marge (48-27).

Mentre els errors s’anaven succeint en el cantó andorrà, el Manresa anotava amb certa facilitat. Però sense despentinar-se. En tenia prou amb anar fent la feina entre la desesperació de David Eudal -que ha parat el partit per intentar frenar la sagnia- a la banqueta i la dels dirigents del club (Gorka Aixàs, Francesc Solana) a la llotja. Un quadre. La superioritat amb què el base local, el petit francès Francisco, aconseguia trencar la defensa andorrana era un reflex del que estava passant damunt la pista.

Codi Miller-McIntyre frenat per David Garcia.
Codi Miller-McIntyre frenat per David Garcia.

Un poema. Un desastre. Un no-ser-hi. I encara quedaven deu minuts. Per bé, però també per mal. Però amb 27 punts de desavantatge al final del tercer quart i una dissolució absoluta de l’equip, la cosa no pintava gens bé. Gens de gens. El període final ha estat ben bé el de les escombraries. Uns se sabien guanyadors, els altres perdedors de perduts. Del tot. I si el MoraBanc feia un -Crawford, Morgan…-, el Baxi responia més aviat o més tard amb la mateixa moneda. Fins i tot una mica més i tot entre la satisfacció d’un públic entregat als homes de Pedro Martínez.

De tant en tant, s’escoltava el centenar d’aficionats que d’Andorra han baixat a Manresa. Però de tant en tant i cada cop menys. Perquè el correctiu era d’allò més sever. Rafa Martínez, el capità local, ha anotat cinc punts per fer passar la renda del Baxi per sobre dels trenta punts (83-50). Eudal, David, ha tornat a sol·licitar poder donar quatre instruccions als seus homes. Però no hi havia res a fer. L’únic que podia clamar el tècnic andorrà era orgull. Professionalitat. Mantenir la composició que segurament estava del tot descomposada. Res a fer.

Entre Moneke i Steinbergs frenen Oliver Arteaga.
Entre Moneke i Steinbergs frenen Oliver Arteaga.

I el Manresa s’agradava. Ara Francisco, ara Maye. I ovació per a Rafa Martínez. Si anotava un triple David Jelinek era gairebé testimonial. Perquè el ridícul ha estat de campionat. I qui sap si aquest pas ja no de campionat ACB, sinó més aviat de la categoria inferior. Si és pel que s’ha vist a Manresa i se li suma el succeït a Múrcia, molt haurà de collar la ‘Bombonera’ per salvar l’equip. I encara bo que si el MoraBanc és ara mateix un petit desastre, hi ha altres conjunts a la lliga que, ara per ara, encara ho són més. Però no s’hi val a badar. No s’hi val a badar més.



FITXA TÈCNICA

BAXI MANRESA (94): Pérez 5, Thomasson 7, Vaulet 11, Maye 13, Sima 8 -cinc inicial-, Valtonen 8, Moneke 13, Francisco 12, Steinbergs 5, Martínez 8, Garcia 4. 14 de 17 tirs lliures; 19 de 36 llançaments de dos; 14 de 38 triples; 42 rebots (33+9); 22 faltes

MORABANC ANDORRA (60): Hannah 8, Jelinek 10, Paulí 3, Llovet 7, Diagne 3 -cinc inicial-, Nakic 6, Miller-McIntyre 4, Crawford 4, Noua 5, Tunde 6, Morgan 2, Arteaga 2. 11 de 19 tirs lliures; 14 de 35 llançaments de dos; 7 de 31 triples; 41 rebots (31+10); 22 faltes

Àrbitres: Conde, Oyón i Baena

Parcials: 17-14; 36-21; 70-43; 94-60



 

Comentaris (4)

Trending