L’Andorra ha entrat molt malament al partit. I això es podria haver pagat molt car. Ja al minut 4’, una genialitat de Gabri per banda esquerra li ha permès superar un Arroyo poc contundent i plantar-se sol davant Ratti. El porter argentí ha fet una gran intervenció per enviar a córner el xut de l’extrem. Era el primer avís d’un Mirandés que ha apostat per pressionar a dalt.
I això s’ha combinat amb un quadre tricolor -aquest diumenge groc- amb massa dubtes a l’hora de sortir des del darrere. Els defenses han comès massa errades en aquesta faceta i d’això s’ha aprofitat un rival que ha estat clarament el dominador del tram inicial del partit. Robava en bona ubicació i generava perill de seguida. Els ensurts, com ara el protagonitzat Carlos Martín sense trobar porteria al 16’, han estat massa habituals mentre que els del Principat tot just han espantat amb un xut llunyà de Jandro ben aturat per Ramon Juan.
La dinàmica del partit no era pas bona. I feia la sensació que el gol local arribaria tard o d’hora. Perquè l’Andorra, cert, intentava no renunciar al seu estil però ho feia amb massa imprecisions i nervis, sense la continuïtat habitual. I d’això el Mirandés, amb les idees clares, se n’ha sabut aprofitar. Al 24’, novament en transició, Gabri s’ha plantat a la frontal i ha fet lluir Ratti. El refús de l’argentí l’ha recollit Carlos Martín, que ha acabat xutant massa creuat. Segons després, en una contra, la rèplica l’ha donat sense punteria Manu Martín, amb un xut ras i en rosca que ha marxat lleugerament desviat.
Ha estat, però, un miratge. Minuts després, a la tercera, Gabri no ha perdonat. Tot neix fruit d’una doble errada. La primera, la pilota perduda a camp contrari. La segona, una defensa massa avançada, amb cap jugador tricolor excepte el porter a terreny propi. La combinació ha estat letal. El Mirandés ha robat i ha enviat la pilota ràpidament cap endavant. Gabri s’ha creuat mig camp i malgrat l’intent d’Arroyo d’entrar-li i la sortida de Ratti, ha marcat el primer (31’).
Lluny de millorar, l’Andorra en el quart d’hora final del segon temps ha anat a pitjor. Els dubtes, que ja hi eren, s’han incrementat. I sobre la fortuna li ha girat l’esquena en l’acció del 2-0. Per banda esquerra, Carlos Martín ha provat una centrada que Arrroyo, en l’intent de refusar, ha acabat enverinant i desviant cap a pròpia porteria. Ratti, venut, no ha pogut fer res.
Només al descompte del primer temps l’Andorra ha donat senyals de vida. Primer, amb una jugada de combinació entre Bover i Leal que el lateral ha culminat amb un xut massa desviat. I, ja sobre el xiulet final, una doble opció de Pampín, salvada pel porter, i per Bover, en el refús, treta per un defensa. Al descans tocava reflexió. Molta.
Tocava, també, sacsejar fort l’arbre. I Eder Sarabia ho ha fet. Fins a quatre canvis ha introduït el tècnic basc, entre altres els debuts aquesta temporada de Diego Alende i d’un dels darrers fitxatges, el davanter centre Scheidler. Modificacions radicals que durant el tram inicial del segon temps han donat una altra cara a l’equip, amb més presència prop de l’àrea contrària i opcions de perill, com els xuts d’Álvaro Martín, desviat, o un de Molina ben blocat per Ramon Juan. També ha permès generar una acció per a la polèmica, amb una agafada per la samarreta de Diego Sánchez sobre Álvaro dins l’àrea. Era força clara però ni Caparrós Hernández en directe ni el VAR, tan primmirat en altres ocasions, en la revisió han intervingut.
El Mirandés tampoc ha amagat que se sentia còmode deixant la iniciativa al rival, amb un marcador clarament favorable. Més quan, en transicions seguia podent fer mal. A punt ha estat de marcar el tercer Álvaro Sanz, amb una pilota que ha acabat repel·lint el pal.
L’Andorra, però, necessitava un gol per creure-hi. I arribat probablement de la forma més inesperada. Dels quatre homes que han entrat al descans com a revulsiu, qui menys es podia esperar que marqués era el central Diego Alende. Però ho ha fet. Al 66’, ha rebut sol lluny de l’àrea però no s’ho ha pensat gaire i s’ha tret de la bota un impressionant llançament que ha sorprès Ramon Juan. Si fa no fa, gairebé a 40 metres de la porteria. Era el 2-1 i s’obria l’esperança per a la remuntada.
L’Andorra ha cremat naus amb l’entrada d’Iván Gili i ha estat valent en recerca de la igualada. Ha controlat el joc davant un rival més prudent, però s’ha trobat amb dificultats per crear perill. Alende, amb un altre xut desviat, s’ha apropat al 2-2, en aquest cas sense sort. La sensació era que s’estaria fins al final amb opcions... però novament un error en la sortida ha estat letal. Marsà ha perdut la pilota davant Godoy al mig del camp i el jugador del Mirandés ha vist avançat Ratti i li ha llançat una espectacular vaselina que s’ha transformat en el 3-1. Un gran gol, tot s’ha de dir.
De fet, instants després la història ha estat a punt de repetir-se. Pilota perduda en la sortida i, en aquest cas, ha estat Carlos Martín qui ha intentat superar Ratti per alt. El travesser ha evitat el quart.
Semblava que s’entrava al temps de descompte amb tot dat i beneit, però l’Andorra, o millor dit, Iván Gil, no volia llançar la tovallola. S’ha inventat una gran jugada individual dins l’àrea per acabar trobant l’espai per xutar i marxar el 3-2. Els tricolors tornaven a entrar al partit amb minuts de descompte al davant. I la fe mou muntanyes. Buscant a la desesperada, ha trobat l’empat. Centrada de Miguel Leal des de la dreta, baixada amb el cap d’Álex Calvo i toc de Pampín a la petita per enviar la pilota a la xarxa. En només tres minuts, s’havien remuntat dos gols en contra.
I tota aquesta feina s’ha estroncat, de nou, per la combinació d’una mala elecció en la sortida de la pilota i una falta de contundència defensiva preocupant. El Mirandés ha robat al mig del camp i ha combinat amb Gabri que, dins l’àrea, ha assistit Carlos Martín, que amb una peculiar rematada d’esperó ha marcat el quart.
Gerro d’aigua gelada, doncs, per a un Andorra que ha pagat molt i molt car els excessius errors al seu propi camp. És la tercera derrota consecutiva després de les encaixades al camp de l’Amorebieta i contra el Tenerife. Potser més preocupant per la sensació donada pel joc de l’equip durant bona part del duel. L’oportunitat per refer-se trigarà a arribar. Serà el dilluns 18, amb la visita de l’Oviedo al Nacional.
FITXA TÈCNICA
Camp: Anduva. 2.818 espectadors.
CD MIRANDÉS (4): Ramón Juan, Rubén Sánchez (Diego Moreno, 55’), Barcia, Tachi (Alberto Reina, 81’), Juanma, Álvaro Sanz (Tomeo, 81’), Pablo Ramón, Gabri, Carlos Martín, Ilyas (Barbu, 63’) i Marton (Godoy, 55’).
FC ANDORRA (3): Ratti, Leal, Arroyo (Alende, 46’), Marsà, Pampín, Jandro, Molina (Iván Gil, 69’), Bover (Álex Calvo, 46’), Iker Benito, Manu Nieto (Scheidler, 46’) i Lobete (Álvaro Martín, 46’).
Àrbitre: Caparrós Hernández (València). T.G.: Tachi / Álvaro Martín, Jandro i Leal.
Gols: 1-0, Gabri (31’). 2-0, Carlos Martín (43’). 2-1, Alende (66’). 3-1, Godoy (87’). 3-2, Iván Gil (91’). 3-3, Pampín (93’). 4-3, Carlos Martín (97’).
Comentaris