La cita ja està marcada al calendari. El juny, Troguet partirà cap al Pakistan, on preveu romandre durant prop de dos mesos, fins a l’agost. En aquest lapse de temps confia a poder fer les dues muntanyes. El K2 és la més alta, amb 8.611 metres; el Broad Peak tampoc es queda curta: 8.047. Per tant, en cas de superar el repte, l’alpinista sumaria dos 8.000 més a la seva trajectòria. S’afegirien els ja coronats Nanga Parbat i Manaslu.
No es pot dir pas que Troguet no sigui ambiciosa. Dos d’una tacada. Entén, però, que té certa lògica. “Et dona més marge. Si un no està en aquell moment en condicions per intentar-ho, pots anar i provar a l’altre. A banda, aprofites que ja estàs aclimatada. És fer millor ús del temps”, explica.
L’andorrana comptarà amb un nou equip donant-li suport. I no un company qualsevol. Té el patrocini de la fundació del reconegut alpinista nepalès Nimsday Purja. És a dir, l’home que va ser capaç de pujar als catorze 8.000 del planeta sense oxigen en menys de set mesos. Per tant, un suport d’allò més envejable.
“Els he escollit sobretot per l’equip. El Nims em va dir que s’anava allà i la decisió s’ha pres per això”, comenta Troguet. La idea és intentar primer el Broad Peak per, després, aprofitar que s’està aclimatada i afrontar el repte del K-2. I és que 500 metres de diferència no és pas poca cosa quan s’ha de fer sense cap suport d’oxigen. Clar que, com admet l’andorrana, els plans, al final ,dependran “de les condicions que ens trobem”. I és que, encara més que en altres àmbits de la vida, a l’alpinisme no és senzill encertar les previsions quan encara falta tant de temps per al davant.
Troguet explica que el K2 “és més tècnic”, com el Nanga Parbat, amb “la diferència que és molt més alta”. En canvi, “el Broad Peak és similar, pel que fa a l’altura, al Manaslu i està més comercialitzat”.
L’expedició ha de servir per oblidar la decepció que va suposar l’intent d’ascens fallit al Dhaulagiri. La Covid en va tenir la culpa. Troguet es va contagiar a un dels campaments. “Va ser dur, físicament, perquè passar el coronavirus a 8.000 metres ho és. I, també, emocionalment, perquè amb el company no ens vam acabar d’entendre; gairebé no ens vam veure i va ser estar pràcticament tota l’estona en solitari”, recorda.
Per això, apunta que “ara al meu cap és com començar de zero”. Admet que “vaig amb una mica de por sobre com reaccionarà el cos”. Justament, entén que “el fet de poder estar amb l’equip del Nims em fa pensar que puc i que estic preparada”. Sobre la preparació, assegura que no farà res d’especial. “L’alpinisme ha esdevingut la meva vida. No tinc un entrenament específic pel K2 sinó que és el meu dia a dia. La feina ja ve feta de tot l’hivern, entrenant i esquiant, perquè haig d’estar preparada per si surt alguna opció immediata”.
Comentaris