Troguet havia partit del Principat al març fins a terres del Nepal. Allà es preparava pel primer gran objectiu de l’any: l’ascens al Dhaulagiri. Estava previst per aquest maig, però, en aquesta ocasió, el gran rival no ha estat ni la neu ni el mal temps. El gran obstacle ha estat el coronavirus. Indirectament, el país asiàtic també ha rebut per culpa de l’expansió de l’epidèmia a l’Índia. I el virus també va arribar al camp base on l’alpinista andorrana ultimava els detalls de l’expedició.
“A l’inici, estava molt buit; ningú ens plantejava que pogués arribar el virus. Després, va comentar a venir gent de l’Índia i, al final, el cert és que hi havia més gent de l’habitual”, recorda. Però la Covid també va aparèixer, amb la dificultat que comporta el fet que “els símptomes són similars als del mal d’altura”. Alguns xerpes, ja llavors, van ser evacuats en helicòpter. Malgrat tot, l’equip va intentar l’expedició.
“Ens trobàvem bé i vam decidir pujar. Vam fer el camp 1 i dues nits al 2”, recorda. I, llavors, “quan anàvem a pujar al tres, vaig veure que no em trobava al 100%”. Notava “una saturació baixa d’oxigen i cansament”. Davant aquesta situació, i amb la sospita que havia agafat la malaltia, es va optar per tornar a baix.
Un cop al camp base, les proves van confirmar els temors. “Estava tranquil·la perquè veia que no havia evolucionat malament com altra gent, que fins i tot van necessitar estar connectats a oxigen”, explica. A partir del diagnòstic, es va començar a fer les gestions per poder ser traslladada de la instal·lació. La sort la va acompanyar. Feia bon temps i un helicòpter -l’única forma de desplaçar-se per un Nepal confinat- la va poder recollir.
A l’arribada a Katmandú, va ser atesa a un hospital. “En ser símptomes poc greus, em van enviar a un hotel aïllada”. Allà va passar uns dies fins que fins a tres proves PCR van confirmar que havia superat la malaltia. Quedava, però, el retorn a Andorra.
I aquest ha estat possible gràcies a un vol de repatriació d’espanyols. I, des de Madrid, en cotxe fins a Andorra, on ha arribat aquesta matinada. Aquí haurà de fer deu dies de quarantena. Temps per descansar, però també per reflexionar sobre projectes futurs. Ara mateix, admet, el repte del K2 i el Broad Peak, queda a l’aire. “No he pres una decisió, però pinta malament. A Europa ara estem molt millor i es veuen possibles aquests projectes, però jo he vist l’altre costat de la moneda i queda clar que no és tan fàcil. La porta no està tancada del tot, però és complicat”, ha comentat.
Pel que fa al retorn al Dhaulagiri, també té clar que ho tornarà a intentar. El dubte és quan. “De moment, el deixem, no sé si per l’any vinent” apunta.
Malgrat els mals moments viscuts, l’alpinista opta per veure la part positiva de l’experiència. “Podria dir que entre la Covid i no fer un cim tot ha estat una catàstrofe, però és tot el contrari”, afirma. Assegura, de fet, que “he après molt; he vist quin tipus de muntanya és, que és molt dura i necessites un molt bon equip per poder-ho fer”. I, a la vegada, “em quedo amb el fet que ens han tractat molt bé a l’hospital i en trec les coses positives”.
QUARANTINE TIME ?.
— Stefi Troguet (@ETroguet) May 22, 2021
Hello from my home in Andorra♥️!
After a surreal Dhaulagiri expedition &some days in Kathmandu with awesome& lovely people✨♥️... I'm back home.
Now, 10 days quarantine.
This is going to be long??♀️... but feeling thankful & blessed to be back safe & happy???. pic.twitter.com/gKhZfIh9Np
Comentaris (2)