De fet, equipaments com el que havia d’aprofitar els fluxos d’aigua del Tristaina i de la vall de Rialb, a Sorteny, haurien de contribuir a la independència energètica del país en un moment complicadíssim. Justament, les complexitats no tant derivades de la situació de l’energia sinó de l’encariment experimentat al sector de la construcció és el que ha fet, oficialment, que cap empresa s’hagi presentat al concurs. Segons fonts governamentals, el sector privat o pseudo-privat de l’energia ha traslladat al ministeri que amb el cost actual de la construcció, l’amortització de l’equipament es fa impossible.
Aquesta és la versió oficial. Però el sector energètic feia dies que tenia clar que no concorreria -el termini de presentació d’ofertes finalitzava aquest divendres- al concurs per moltes raons. I és que els canvis en el plec de bases que es van fer arran del fiasco de la primera convocatòria amb l’objectiu de suavitzar algunes condicions no ha resultat suficient. I l’administració té clar que “no es pot apujar el preu de compra de l’electricitat perquè això aniria en detriment de l’interès general”.
ESCULLS
Fonts del sector de l’energia han donat una visió més àmplia d’aquells elements que han fet que el concurs no hagi aixecat l’interès necessari. D’entrada, el plantejament tècnic proposat no va ser ben rebut. Cert és que en la segona convocatòria l’eventual aspirant podia plantejar variants a la proposta plantejada. El fet de no poder indexar els preus de venda en funció del mercat i que la forquilla que es planteja es consideri molt baixa és un dels veritables esculls, insalvable segons les parts.
Més coses: una inversió de més de quatre milions d’euros amb unes condicions que no satisfam i amb “la incertesa que genera el canvi climàtic i el recurs hídric feien que els números no fossin massa bons”. L’administració, a més, no permet usar l’energia per a l’autoconsum. En fi, que des del sector privat es lamenta que sigui aquest qui assumeixi el risc i, després, FEDA acabi fent el negoci gros. És clar, recorden les fonts, que la inversió s’encareix més encara amb l’alça dels preus de la construcció.
Amb un segon concurs fallit, ara per ara l’administració no preveu tornar a plantejar la construcció de la central hidroelèctrica fins que no es normalitzi la situació i hi hagi una estabilització dels costos a uns nivells similars als que hi havia abans d’aquest esclat de preus. Tot queda, doncs, en l’aire.
Comentaris (9)