Així ho han apuntat a Altaveu fonts de l’entitat. En el seu dia, havia estat denunciada per Etna Serveis, ja que l’AIVA s’havia negat a cedir espai a la Fira -no es pot negar, un aparador ben sucós per a tot el sector-. L’entitat s’aferrava al fet que la societat no era pas membre del grup.
I, cert, havia denegat l’afiliació perquè entenia que no quedava acreditat que fos representant oficial al país d’alguna marca. Això, no passava amb Seuwagen, però el dubte era amb WeCamper, que sí que assegurava tenir els drets de McLouis i Mobilvetta. Per a la patronal, però, aquest darrer punt no quedava del tot acreditat.
I, com que l’accés a la Fira estava regulat per un contracte directe entre AIVA i comú, això impedia -la mateixa corporació així ho havia negat- que, fos sota la marca que fos, Etna pogués tenir-hi espai. El cas va ser portat a la Batllia, ja que s’entenia que es podia estar donant una vulneració del dret d’associació i el dret a la competència per abús de posició dominant. Demanada una indemnització de 25.0000 euros.
Res d’això, però, ha estat acceptat per la Justícia. Segons les fonts consultades, el cas ha culminat ja el seu periple judicial. I tant la Batllia com el Superior han donat la raó a l’AIVA. De fet, es posa en relleu que l’acció, lluny de centrar-se en una presumpta vulneració del dret d’associació, se centrava bàsicament en exigir la indemnització abans mencionada. “La societat instà un procediment ordinari; en cap moment no sol·licità la declaració d’aquesta pretesa vulneració ni de les conseqüències derivades de la mateixa”, ha indicat la sentència del Superior.
A banda, la mateixa Etna Serveis admetia que no havia dirigit la petició d’afiliació a l’AIVA a l’òrgan adequat -la presidència- i que tampoc va adjuntar tota la documentació requerida. I, malgrat que l’entitat va requerir que esmenés aquests defectes, “la part recurrent no ho va fer”. Per això, enténen els magistrats de la sala civil que “resulta d’una extrema claredat que la documentació requerida pels estatus havia de ser presentada en el moment de la sol·licitud i no quan el sol·licitant ho considerés escaient”.
Comentaris