Crèdit Andorrà ha ‘d’amortitzar’ personal perquè l’‘operació Vall Banc’ li surti bé

L’estructura de l’entitat bancària aixoplugada pel fons voltor americà JC Flowers està sobredimensionada pel negoci que genera

Imatge de la seu central de Crèdit Andorrà.
Imatge de la seu central de Crèdit Andorrà. Toni Solanelles

El sector financer, amb dues fusions de prou envergadura pel que és la plaça, experimentarà els propers mesos, malauradament, una notable destrucció de llocs de treball. Sobre el paper, i només sobre el paper, la compra de Vall Banc per part de Crèdit Andorrà serà una molt bona operació per a l’entitat liderada per Xavier Cornella sempre que hi hagi una destacada amortització de personal. Això vol dir, acomiadaments, baixes, sortides.

Comparant les dues entitats bancàries que seran integrades en els propers mesos per d’altres de més gran, Vall Banc té una estructura de costos més gran que Banc Sabadell, i té més recursos de clients i una cartera de crèdits superior, però la capacitat de generar ingressos es molt inferior a la de la filial andorrana del banc català, i una capacitat molt justa per generar beneficis.

A la plaça Rebés hi coincideixen, molt a prop, dues oficines, de Crèdit i de Vall Banc.

Relacionat

Crèdit Andorrà compra Vall Banc en una arriscada operació per mirar de sortir de l’atzucac

Si se sumen dipòsits de clients i préstecs, BSA té 1.043 milions d’euros mentre que l’entitat aixoplugada pels fons voltor americà JC Flowers arriba a 1.033 milions, però Vall Banc gasta en personal i despeses generals més del doble que el Sabadell. I el resultat d’aquestes operacions es a Vall Banc el 33% inferior que a BSA. Per tant, l’estructura de Vall Banc està sobredimensionada i el primer que farà Crèdit Andorrà serà passar el rasclet.

Si es tinguessin només en compte els fons propis (Vall Banc té 104 milions d’euros de l’herència bona de BPA), l’adquisició per 60 milions en xifres rodones, que fonts de l’entitat verda han confirmat, seria més que correcta. Si es tenen en compte elements que com els beneficis i altres paràmetres, el preu seria molt alt. Però davant d’una entitat tan minúscula, segons les fonts consultades, aquests paràmetres s’han de deixar una mica al marge.

A més, han indicat les fonts, en la negociació s’ha aconseguit que crèdits dubtosos o incobrables i altres productes ‘nocius’ (caldrà veure com acaba l’afer dels CoCo’s) es queden a mans de JC Flowers, que s’haurà d’espavilar pel seu cantó tot i que amb les operacions acordió que hauria fet arran de l’adquisició per 3,49 milions d'euros -l'únic que hauria abonat fins ara que hagi transcendit- dels fons provinents de BPA i altres maniobres d’una més que dubtosa legalitat ja hauria fet caixa suficient. O així hauria d’haver estat.

L\'oferta de JC Flowers preveu pagar l\'AREB amb la venda de Vall Banc a la banca andorrana

Relacionat

L'oferta de JC Flowers preveu pagar l'AREB amb la venda de Vall Banc a la banca andorrana

Una part dels 60 milions que JC Flowers obtingui pel 100% de Vall Banc -que com a marca les fonts properes a Crèdit Andorrà consultades han garantit que desapareixerà- haurien d’anar cap a l’AREB. Segons el contracte establert al seu dia, per la venda del 100% de les participacions de Vall Banc, el fons voltor americà hauria d’abonar a les arques andorranes un màxim de 15 milions d’euros.

Però vistos els incompliments ja protagonitzats fins ara i que les autoritats andorranes li han permès, poc fa pensar que ara hi hagi una resolució de la situació i JC Flowers acabi deixant els 29 milions que l’operació de compra del banc pont creat amb els denominats productes bons de BPA havia de comportar per a l’AREB. Això sí, per al Govern, l’operació de compra-venda és tancar el cercle a la nacionalització de BPA i Crèdit Andorrà sumar actius nets, fons propis i generació de negoci.

Comentaris (9)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.