"Em van destrossar el braç, i amb 2.400 euros no em taparan la boca"

“A mi, amb dos mil quatre cents euros no em tapen la boca encara que ho vulguin”. Juan Bosco ‘Hansi’ acaba de cobrar un xec que el compensa per l’accident que va patir i que durant dos anys li ha impedit fer vida normal. Lamenta que la indemnització percebuda sigui, al seu entendre, irrisòria i que ni tan sols la seva advocada li hagi comunicat res de res i no pugui recórrer contra la decisió que li va atribuir un 40% de responsabilitat de l’atropellament que li va “destrossar” el braç. Lamenta i denuncia també que al seu entendre hi hagi una mena ‘d’entente cordiale’ per tancar el tema i fer-lo callar.

‘Hansi’ va viure i treballar durant anys al Principat. I hi va deixar molts amics i coneguts. De tant en tant tornava -i hi torna, de fet- a Andorra. Va ser el cas del 22 de febrer del 2014. Va anar a comprar a un centre comercial de la sortida sud de Sant Julià. Quan sortia de comprar, “a les 12.30, per un pas de vianants, mirava cap a la dreta buscant on tenia el cotxe. Per l’esquerra va aparèixer un cotxe conduït per un conegut metge amb un centre obert a Escaldes que em va atropellar i amb el mirall retrovisor em va destrossar el braç”. Aquella lesió, explica Juan Bosco, li ha comportat múltiples problemes. Tres anys després la compensació que ha rebut és el xec dels 2.400 euros. Li sembla ridícul. “A més a més, en el judici ràpid que se suposa que es va fer jo o hi vaig ser. I ni tan sols la meva advocada me n’ha informat.” 

Entén que tot plegat el que demostra és una mena de “conxorxa” entre asseguradores (Financera d’Assegurances en aquest cas) i advocats, i tot plegat per fer callar els afectats de fets com el que el va afectar i que, diu, li van privar “d’una bona feina” i l’han mantingut dos anys sense poder conduir. “Sort que la meva mútua espanyola ha respost”, però “és que amb els 2.400 euros no en tinc ni per sufragar-me els viatges que he hagut de fer a Andorra”. “Porto una placa al braç amb disset claus”, recorda. El van haver d’intervenir en dues ocasions perquè el primer cop no va funcionar i li van haver de retirar els primers catorze claus que li van posar.

‘Hansi’ explica que arran de l’accident, el cotxe amb el qual s’havia desplaçat al Principat el dia que va patir l’accident va quedar aparcat “durant quatre mesos a la porta del centre comercial. Quan vaig tornar estava fet una piltrafa i ple de ratllades”. Per tant, un greuge més de tot plegat va ser la pèrdua del vehicle, que es va afegir al dany físic patit. “He estat dos anys sense poder conduir i vaig acabar perdent una feina que tenia pactada.” Ara torna a estar recercant una ocupació després d’haver passat un “molt mal Nadal. No tenia ni per menjar”, al·lega. “Tan de bo m’haguessin dit que hi havia el xec a nom meu abans.”

Juan Bosco explica que el 10 de gener el van trucar “directament al meu mòbil” des de la Batllia per dir-me que “feia temps que tenia un xec al meu nom”. El xec s’havia expedit el 30 de novembre. Ell, assegura, no havia sabut res ni de la celebració del judici ni del resultat del mateix. Encara no ha pogut contactar amb la seva advocada. Ni tan sols ara que va pujar al Principat a recollir el xec. “Que quan vaig veure la quantitat… ja em dirà. Però almenys m’hauria permès poder menjar per Nadal. De veritat que no en tenia ni per això”.

Diu que espera recuperar el dossier judicial els propers dies, les properes setmanes. I que mirarà de trobar algun forat per rebatre la decisió judicial de la qual se n’hi han comunicat alguns detalls “però no m’han volgut donar”. Explica que s’ha condemnat el conductor a 300 euros de multa i a quinze dies de retirada del permís de conduir en considerar-lo culpable de l’atropellament en el 60%. “I jo en sóc considerat responsable en un altre 40%, que ja em dirà. Miri, en el carril intern d’aquell centre comercial posa que la velocitat màxima és 20 quilòmetres per hora. Li asseguro que si aquell cotxe hagués circulat a 20 quilòmetres no m’hauria atropellat o, almenys, el cop amb el retrovisor no hauria estat de tanta violència com per trinxar-me el braç”. L’esquerre per més detalls.