- L'Associació de Banca d'Andorra (ABA) presenta un canvi d'imatge corporativa per intentar capejar el temporal: passa a dir-se 'Andorran Banking'
- Si es deixa al marge Vall Banc, que al 2015 no va operar, els resultats de les entitats bancàries van ser el 2016 un 16% pitjors que el 2015
- Malgrat incrementar la solvència segons les dades de l'ABA, indicadors com la liquiditat o la inversió creditícia estan en franca davallada
Els tres grans bancs del país -Crèdit Andorrà, Andbank i MoraBanc- van perdre durant l’any passat més de 900 milions d’euros en dipòsits de clients. És el resultat, negatiu, dels canvis normatius en matèria financera aplicats pel Govern i per la crisi de confiança i reputació que viu la plaça. L’Associació de Banca (ABA) intenta aguantar el cop com pot, maquillant les xifres i renovant la seva imatge corporativa. La directora de l’entitat, Esther Puigcercós, ha presentat aquest dimecres el rentat de cara: l’ABA ‘de tota la vida’ es passa a denominar ‘Andorran Banking’. Puigcercós ha assegurat que les modificacions normatives s’han viscut “amb normalitat” i augura “un bon tancament” per aquest 2017. Durant el 2016 l’ABA ‘ha jugat’ amb les dades de Vall Banc per falsejar els resultats globals.
La memòria oficial de l’ABA estableix una caiguda global dels dipòsits de clients en 222 milions d’euros. Però és que el resultat general inclou, en positiu, els 668 milions gestionats per Vall Banc com si haguessin arribat de nou a la plaça financera. Obvia la memòria, expressament, que es tracta de dipòsits captius procedents de Banca Privada d’Andorra (BPA) i que no van ser tinguts en compte el 2015, amb la qual cosa són 668 milions d’euros que sumen. La realitat, per tant, seria encara més crua si s’afegissin tot els dipòsits de clients de BPA que han marxat del país des de l’inici de la crisi, el març del 2015. I tot i amb això, i sense tenir en compte aquest fet, el resultats del 2016 són prou preocupants per molt que la directora de l’ara ‘Andorran Banking’ afirmi que “no hi ha cap semàfor en vermell”.
En conjunt, els cinc bancs andorrans van gestionar l’exercici passat 10.898 milions d’euros de dipòsits de clients, un 2% menys que el 2015. Però si la comparativa es fa com caldria, sense tenir en compte Vall Banc atès que en les dades que maneja l’ABA el 2015 prou que no van tenir en compte els dipòsits de BPA que, al cap i a la fi, alimenten l’entitat dirigida pel fons voltor JC Flowers, aquests indicadors serien molt diferents. Així, entre els quatre bancs establerts al país des de fa anys i ara nucli dur de la plaça, el 2016 van gestionar 10.229 milions d’euros de dipòsits de clients. Per tant, la pèrdua en xifres reals respecte el 2015 és de 890 milions, una davallada del 8,7%.
Només BancSabadell d’Andorra manté la sotragada quant dipòsits de clients (pel que fa a recursos totals gestionats és una altra cosa). El Sabadell tenia el 2016 un total de 336 milions en dipòsits de clients, això són 19 milions que el 2015. Per tant, si es resta aquest increment a la pèrdua experimentada pels tres bancs ‘grans’, resulta que aquests han deixat escapar més de 917 milions d’euros en dipòsits de clients. Segons la memòria de l’ABA, Crèdit Andorra va perdre 429 milions, MoraBanc 294 i Andbank 193 milions. Vall Banc va manejar els 668 milions que se li van transferir pràcticament de forma íntegra des de BPA.
Els càlculs maquillats cal desmaquillar-los, també, en altres magnituds. La solvència s’incrementa, segons les dades de l’ABA, però cau, en global, l’indicador referit a la liquiditat. De fet, més d’una entitat ha de buscar fórmules alternatives a les suposadament tradicionals per buscar liquiditat. Des de ‘préstecs’ a Irlanda passant per la creació de bons propis, com en el cas d’Andbank. Per buscar, però, dos capítols de domini més ‘popular’ centrem-nos, per exemple, en la inversió creditícia i en els beneficis obtinguts. I tampoc no és or el que lluu.
El 2016 la inversió creditícia global de la plaça era de 6.078 milions d’euros, encara no 25 milions menys que un any abans i, percentualment, una davallada inapreciable del 0,4%. Si a aquesta xifra se li resta, per ser justos, la inversió creditícia de Vall Banc (de 364 milions), l’escenari ja canvia una mica més: els crèdits atorgats pels quatre bancs consolidats al Principat es va quedar, el 2016, en 5.714 milions d’euros, per tant, una caiguda del 6,8%. En xifres absolutes, una inversió creditícia 389 milions inferior a la del 2015. Amb molta diferència, Crèdit Andorrà és qui més volum creditici té concedit (2.768 milions), però qui va ‘caure’ més el darrer any va ser Andbank, que va veure reduïda la inversió creditícia en termes absoluts de 212 milions.
Fem una operació similar amb els beneficis obtinguts per la plaça financera. El conjunt dels cinc operadors van obtenir un guany final global de pràcticament 156 milions. Això són 12,5 milions menys que el 2015. Una caiguda del 7,5%. Però aquestes dades varien també de forma substancial si se li resta per fer la comparativa de forma deguda, el benefici obtingut per Vall Banc. Així, cal restar als 156 milions els 12 guanyats per l’entitat hereva de BPA. La davallada serà de 24,5 milions, un percentatge que s’acosta al 16%.
Vall Banc al marge, un altre cop l’entitat que va sumar en positiu quant als beneficis, en aquest cas, durant el 2016 va ser Banc Sabadell. Certament, és l’entitat més petita, però la única que va guanyar més que el 2015. 8,5 milions respecte els anteriors 7,6 per un increment en percentatge de l’11,87%. Entre els tres bancs ‘grans’, la caiguda en xifres absolutes i relatives més important la va experimentar MoraBanc. Va deixar de guanyar pràcticament dotze milions entre el 2015 i el 2016 (34,8 milions el 2015 per 23 milions l’any passat), una caiguda del 34,05%.
Crèdit Andorrà, l’entitat que més beneficis assoleix segons les dades de la pròpia entitat, i Andbank van veure reduïts els seus guanys de l’ordre dels set milions cadascun, entre un exercici i l’altre. Crèdit Andorrà va obtenir el 2016 uns 65 milions de benefici per 72 l’any anterior, per tant, una caiguda del 9,67%. De la seva banda, Andbank va obtenir el darrer exercici un resultat positiu de 47,4 milions d’euros quan el 2015 havia arribat als 54. La davallada en percentatges, per tant, se situa al tomb del 12%.
No obstant això, i amb les xifres que ha posat sobre la taula, que no són les aquí exposades, si s’escolta la directora de l’ABA, Esther Puigcercós, no hi ha motius per preocupar-se. Ha reconegut la davallada de dipòsits, com no podia ser d’una altra manera, però ni de bon tros amb la magnitud real que és. No obstant, no preveu que la situació s’agreugi durant el 2017 i preveu “un bon tancament”. Les entitats, segons la directora de la patronal bancària, ja treballen per adaptar-se als nous passos que cal fer en el camí cap a l'homologació internacional, com són els estàndards que fixa Basilea III o l'entrada en vigor de la tipificació del delicte fiscal, que el Consell General preveu aprovar aquest dijous.
Els bancs hauran d’assegurar-se que tots els nous dipòsits compleixin amb la nova normativa. Un altre dels reptes són els preparatius per tal que el juny de l'any vinent es pugui fer la primera tramesa de dades fruit de l'intercanvi automàtic d’informació. Per tant, i manllevant en certa manera les paraules de Puigcercós, una vegada passi aquest 2017 s’encetarà “una nova etapa”. Vaja, com el rentat de cara indica, s’iniciarà l’època de l’’Andorran Banking’. En anglès, qualsevol mala notícia és menys dolorosa. O això sembla.
Imatge: ANA
Comentaris