Els treballadors de Banca Privada d’Andorra (BPA) preveuen tenir un any de cobertura de la seguretat social en el cas que es quedin sense feina. Aquesta seria una de les consecucions més significatives de l’acord marc que esperen acabar pactant i que haurien embastat amb l’Agència estatal de resolució d’entitats bancàries (AREB) els representants dels empleats del banc. El personal del banc hauria donat per bo allò exposat en una reunió que han celebrat, amb un centenar llarg d’assistents, en un conegut hotel de l’avinguda del Fener d’Escaldes. L’acord no està formalment validat perquè no s’ha posat encara per escrit. L’AREB ha d’acabar de beneir un pacte que partia de la normativa laboral vigent com a base i que pretenia imposar, per millorar-la, que els treballadors es comprometessin a renunciar a interposar futurs plets judicials.
El conformisme producte d’un elevat desgast ha estat el tarannà de la majoria dels presents a la reunió. Lluny queden les trobades multitudinàries, tot i que avui es presentava com un dia clau. Segons diverses fonts, l’acord definitiu s’hauria de rubricar definitivament, probablement divendres. A la reunió hi havia els representants i els assessors legals dels empleats. En cap cas hi ha estat present cap responsable de l’AREB. De moment, encara no està clar quants dels actuals treballadors podrien arribar a passar a Vall Banc i quants acabaran acomiadats. La tria s’hauria de fer en els propers dies. Hi haurà diferents variables, però essencialment, un cop definits els llocs de treball que l’AREB considera necessaris per al banc pont, es mirarà quins són els millors perfils en funció de l’aptitud i el currículum de cadascun dels empleats. També es podria arribar a tenir en compte les condicions personals de cada treballador, amb dos paràmetres com a elements clau: la situació familiar i l’econòmica.
Pel que fa a les baixes o acomiadaments, el que es preveu és que les persones que es quedin sense feina de manera forçada percebin el que estableix la legislació. Això és, 25 dies de compensació per any treballat més el preavís corresponent. Si algun treballador decideix plegar voluntàriament també serà indemnitzat. En aquest cas amb 12,5 dies per any treballat i, també, un preavís. Hi haurà una tercera variable: aquella persona que l’AREB pretengui transferir al nou banc i no accepti perquè se li redueixi el sou un 25% o més cobraria el 75% de la indemnització legalment establerta.
D’altres elements, seria aquesta pretesa cobertura sociosanitària pública de fins a dotze mesos. En aquest cas caldrà veure com se soluciona. Les fonts consultades van estimar-se més no explicar un punt ‘a priori’ molt sensible. Formalment caldria promoure una reforma legislativa, ja que la normativa vigent només estableix una cobertura a la CASS de 120 dies (quatre mesos) a partir del moment que es deixa de cotitzar. Però algunes fonts van explicar que es buscaria un altre escenari: que sigui BPA (no Vall Banc) qui cotitzi pel treballador acomiadat perquè aquest pugui tenir garantida la seguretat social. També s’estendria a un any la cobertura mèdica privada coneguda com a Cigna i es mantindrien les condicions establertes al seu dia en crèdits i hipoteques atorgades a treballadors. Un dels punts que ha generat un notable debat és el del fons de pensió, que en gran mesura es podrà arribar a rescatar, almenys quant a la part aportada pel treballador.
Alguns dels presents, resignats, haurien mostrat el seu temor que qualsevol acord no pugui acabar sent impugnat per l’encara legítima propietat, atès que els accionistes de BPA en cap moment han participat en cap trobada ni diàleg i en funció de com evolucionin els esdeveniments podrien haver d’acabar pagant una part de la factura o fins i tot tota.
Comentaris